Dilluns, 20 d’octubre
1 Corintis 4, 7-13
En el camí de la construcció del poble de Déu ens sentim, moltes vegades, menyspreats o acusats pels altres, aquesta també va ser l’experiència de l’apòstol. Però això no ha de canviar la nostra manera de fer, hem de seguir guiant-nos per la saviesa de Déu. Recordem sempre que allò que som o tenim és per gràcia de Déu.
Dimarts, 21 d’octubre
1 Corintis 5, 6-8
És en Crist que hem de transformar les nostres vides, per a seguir els seus camins hem de deixar enrere tot allò de lògica i saviesa humana, per abraçar la nova vida que se’ns ha ofert en la Pasqua del Senyor. No ens conformem a allò que som, sinó transformem-nos en el seu exemple.
Dimecres, 22 d’octubre
1 Corintis 12, 1-11
La construcció de la comunitat del poble de Déu es fa des de l’oferir-nos plenament als altres en les nostres capacitats. Som molts i som diferents, però és en aquesta diversitat que manifestem la nostra unitat. Perquè igual que som molts som un en Déu, perquè tenim el seu Esperit.
Dijous, 23 d’octubre
1 Corintis 13
Tot allò que som, tot allò que tenim ho hem rebut de Déu, també l’amor, i per això estimem, perquè hem sigut estimats. Tota la nostra vida ha d’estar guiada per l’amor que Déu ens ha ofert i que nosaltres hem de donar, aquest és el més important dels manaments.
Divendres, 24 d’octubre
1 Corintis 16, 13-14
Hem de tindre coratge per a renunciar a la saviesa del món i abraçar la que ve de Déu; hem de ser ferms en el missatge que hem cregut, i vetllar en el coneixement del Senyor. I tot presidit per l’amor, allò que pesem i fem, conscients de que és en la nostra debilitat que Déu creix.
Dissabte, 25 d’octubre
2 Corintis 1, 3-7
És en el patiment que trobem consol, i és en el dolor on podem ser abraçats. Compartir la vida dels altres és oferir-nos per partir amb ells, alhora que això ens ofereix també alegrar-nos en la seva salvació. Preguem per aquells i aquelles que pateixen i fem-nos partícips del seu dolor, perquè totes i tots som un en Déu.
Diumenge, 26 d’octubre
2 Corintis 3, 4-8
No hem sigut abandonats de Déu, Ell no solament ens va cridar per formar el seu poble, sinó que ens va capacitar per poder viure en el seu Regne. A través de l’Esperit hem rebut els dons necessaris per la missió a la que som enviats. És en l’Esperit que tenim la força per viure la nova vida.