Dilluns, 19 de gener Habacuc 1,1-4
Un clam per la justícia que sempre s’ha sentit en el nostre món, i que ens mostra fins a quin
punt vivim un món moral i fins a quin punt sen-m la nostra imperfecció. No és a una nova
terra que volem arribar, és l’enyorança de la que hem perdut. Va ser la mateixa pregunta que
els apòstols van fer al Mestre a la muntanya (Mt 24,3)”Quan passarà això i quin serà el senyal
de la teva vinguda? Ningú no ho sap, però “tornaré a vosaltres”.
No tinguem por de fer preguntes a Déu.
Dimarts, 20 de gener Habacuc 1,5-11
Filips va ser l’única comunitat de qui Pau va acceptar ajuda. Per a ella va ser un privilegi. Això
demostra fins a quin punt Pau els tenia confiança. Pau sap que en el cos de Crist hi ha una
vertadera comunió en la qual els béns dels uns i els dels altres es comuniquen per ajudar. Si
ells han ajudat, Déu també els ajudarà. Qui escatima a Déu les seves ofrenes, no sap el que es
fa. Qui sembra en abundància, en abundància també segarà.
Que el Senyor ens ajudi a tots a ser generosos.
Dimecres, 21 de gener Habacuc 1,12-2,1
Hi ha una llei de retribució? És veritat allò de “qui la fa la paga”? Són castigats els
qui obren malament, els qui estafen i fan el mal? Mai no ho podem comprovar d’una
manera clara, però creiem fermament que estem en un món moral i que, finalment,
entrarem en una nova relació amb el món i amb Déu. Finalment, la justícia
imperarà.
Ens cal evitar els camins d’enriquiment o de recerca del benestar a costa dels altres.
Dijous, 22 de gener Habacuc 2,2-6
La queixa és una part lícita de la fe. La fa el profeta quan veu que pobles pitjors que el seu els
castiguen. Com es pot entendre això? Com es pot suportar? Quin Déu és aquest que ens deixa
en mans dels enemics, que no fa res en veure com ens torturen i ens maten? Si nosaltres
hem estat dolents, ells són molt pitjors. Quina actitud adopta el profeta davant d’aquests
fets? (2,1).
Demanem al Senyor que ens doni paciència per esperar la seva resposta.
Divendres, 23 de gener Habacuc 2,7-11
La resposta de Déu a la queixa del profeta és que també ells, els pobles opressors, trobaran el
càstig a la seva conducta. El mal sempre és mal i, finalment, porta a la desgràcia i a la mort.
Només cal esperar (v3) perquè l’explicació vindrà i no trigarà. Dins d’aquest passatge de judici
hi ha una paraula que, a través de Pau, ens ha quedat gravada: “el just per la fe viurà” (Ro
1,17) o com diu la versió BCI “el just viurà per la seva fidelitat”.
Senyor, no ens donis resignació, sinó paciència per esperar la teva salvació.
Dissabte, 24 de gener Habacuc 2,12-17
El profeta repassa la història del seu poble. La violència de la conquesta, l’embriaguesa de
Noè, les injusticies de la nació. Hi ha una culpa molt gran i també un gran càstig. Allò que heu
fet us faran. És la paraula de Jesús: qui mata amb l’espasa, amb l’espasa morirà. Però, enmig
del passatge hi ha una nota d’esperança. Busca-la i subratlla-la. És una gran promesa, també
per a nosaltres.
Que la glòria del Senyor ens ompli la vida!
Diumenge, 25 de gener Habacuc 2,18-20
Recordar la majestat de Déu davant els ídols del nostre món. Fer-nos ídols a
la nostra imatge i semblança ha estat sempre una temptació humana. També
nosaltres en tenim d’ídols, de molt diversa mena i amb diferents noms.
Quins són aquests ídols del nostre temps? Quin lloc ocupen a la nostra vida?
Allibera la nostra comunitat dels ídols falsos!