naresDilluns, 17 de novembre

Filipencs 2, 6-11

El meravellós cant del servent ha d’inspirar cadascuna de les nostres accions. Qui pot comprendre l’amor de Déu? Qui pot entendre que ho deixes tot per nosaltres? S’abaixa i ho feu per amor, s’humilià i ho feu perquè ens estima. No hi ha més gran donació, no hi ha més gran amor. No se’ns demana més del que s’ha fet per nosaltres.

Dimarts, 18 de novembre

Filipencs 3, 7-11

Si mirem l’exemple del Crist no podrem aferrar-nos a res més que a Ell. No hi ha vàlua humana, ni títol, ni criteri, ni consideració que pugui estar per sobre de l’amor que hem rebut en Jesús. No hi ha res més important ni més valuós que saber que en el Crist hem arribat a tindre plena comunió amb Déu.

Dimecres, 19 de novembre

Filipencs 3, 12-16

El camí de la nova creació el tenim encara per davant, hem de seguir canviant coses en nosaltres, millorant-nos en la imatge del Crist, però sabem que, encara que no ho hem assolit tot, en Déu tenim les forces per seguir construint-nos com a noves criatures, i en ell resideix l’esperança de que cada dia ens ensenya una cosa més.

Dijous, 20 de novembre

Filipencs 4, 4-7

Viure amb alegria no és omplir el rostre d’un riure banal, sinó caminar per les alegries i les penúries d’aquest món amb la confiança de que Déu és amb nosaltres. La pregària i l’acció de gràcies han de ser el motor de les nostres vides. Déu està disposat a vessa sobre nosaltres la seva pau, solament hem de demanar-li.

Divendres, 21 de novembre

Colossencs 1, 9-11

Hi ha pregàries que són d’alegria, les hi ha que són de tristesa, de suplica o d’acció de gràcies, però hi ha una pregària que sempre és important, i que mai hem d’oblidar, demanar a Déu per el seu poble, per la nostra església, perquè ens ompli del coneixement de la seva voluntat i ens doni forces per portar a terme la seva missió.

Dissabte, 22 de novembre

Colossencs 1, 15-20

Déu creà el món, i Ell hi era, perquè tot era per Ell. Déu era el món, i Ell també hi era, perquè en Ell tot quedaria unit. Ell és el cap de l’Església, Ell és el primogènit, Ell és la nostra plenitud, … Ell va morir en una creu. Donem gràcies a Déu per Jesús, per la seva vida, per la seva valentia, per el seu gran amor que ens ha reconciliat amb Déu.

Diumenge, 23 de novembre

Colossencs 2, 6-7

La vivència de la vida cristiana no pot construir-se fora de Jesucrist, en Ell ens hem d’arrelar, per alimentar-nos del seu coneixement i de la saviesa de Déu. No podem oblidar la pregària i la lectura de la seva Paraula que ens edifica com a nova creació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.