Romans 15, 1-6
Com un sol cos hem de ser capaços de viure entre nosaltres, i amb la natura que ens envolta, si és l’amor el que presideix les nostres relacions aleshores podrem aconseguir-ho, però l’amor ha de respectar, ha de ser pacient, ha de saber esperar els temps de totes i tots. Treballem en aquesta unitat estimant-nos cada dia una mica més.
Dimarts, 14 d’octubre
1 Corintis 1, 18-25
La construcció del poble de Déu és fa en mig de la incomprensió de molts dels qui ens envolten. Per això el Senyor ens demana que ens aferrem a Ell, i a l’exemple de Jesús, que siguin els seus criteris i no els nostres els qui dirigeixin les nostres passes. Busquem la saviesa de Déu i no ens deixem enredar per criteris humans.
Dimecres, 15 d’octubre
1 Corintis 1, 26-31
Com a més conscients som de la nostra debilitat més veiem la mà de Déu actuant en nosaltres. No ens refiem de les nostres capacitats, sinó creixem en el seu coneixement, per deixar-nos guiar per ell, i donem-li gràcies perquè és Ell qui completa les nostres mancances.
Dijous, 16 d’octubre
1 Corintis 2, 6-10
És per mitjà de l’Esperit que podem conèixer la saviesa de Déu, perquè en la seva misericòrdia Ell ens l’ha volgut revelar. I és aquesta saviesa és el nostre Senyor Jesucrist. És en ell que transformem les nostres vides per construir-nos com una nova creació.
Divendres, 17 d’octubre
1 Corintis 3, 1-9
La construcció del poble de Déu és una tasca seva, nosaltres hem de ser els seus treballadors i estar disposats a oferir-nos per la feina; però mai ens podrem gloriar d’això, ans al contrari, el qui treballa en l’Esperit sap que és en la seva debilitat, posada al servei de Déu, que aquest fa créixer el seu poble.
Dissabte, 18 d’octubre
1 Corintis 3, 18-23
Buscar la saviesa de Déu, oblidar el que predica aquest món i deixar enrere raonaments humans, és el camí que tenim per davant. Perquè tot és al nostre abast, som lliures d’escollir, però sense oblidar mai a qui pertanyem, al Crist, i el que això significa per a les nostres vides.
Diumenge, 19 d’octubre
1 Corintis 4, 1-5
La sinceritat de Pau vers el fet de que pot estar equivocat, sense adonar-se, ens han d’inspirar a reflexionar sobre els nostres enfrontaments, potser no ho sé, però és possible que estigui equivocada, … Que sigui Déu qui em judiqui, a mi i als meus germans, no aixequem judicis entre nosaltres.