Dilluns, 12 de gener Filipencs 3,12-16
Mai, no hem arribat. Tota la vida és una cursa vers l’objec-u final: Jesucrist. Ningú no és perfecte.
La vida cristiana ha d’ésser un con-nu creixement vers l’objectiu de la vida i, a mesura
que l’anem assolint, ha d’anar canviant, per tal de reflectir la glòria del Regne vers el qual
anem. Si el pecat és desviar-se del camí, i caminar per un camí errat; la fe ens posa en el camí
correcte, i ens dóna els mitjans per poder-lo recórrer. I també els mitjans necessaris per assolir
la glòria final.
Dóna’m, Senyor, la força diària per a la cursa.
Dimarts, 13 de gener Filipencs 3,17-21
Pot semblar presumptuós que Pau es proposi a si mateix com a model a seguir. Però, ell sap
molt bé que qui va davant de tots, i ens inspira a tots, és Crist. I també sap que, lamentablement, n’hi ha molts que no segueixen el camí, malgrat que professen ser cristians. Sónaquells que tenen com a Déu el ventre i el sexe. El cristià ha de ser diferent. És ciutadà del cel, i cap allà camina. ¿Com és concebible que estigui dominat per les passions humanes?
Dóna’m, Senyor, netedat de vida, a la ment i al cor.
Dimecres, 14 de gener Filipencs 4,1-3
Escrits en el llibre de la vida, què vol dir? Ho sabem, nosaltres? Ho sap l’apòstol?
Tota la seva vida, des de la conversió, ha estat dedicada a escriure una nova història
en aquest llibre. No la seva pròpia, sinó aquella que ha estat possible gràcies a Crist.
Ara ho recorda, i també recorda altres noms que hi són. I els nostres?
Dijous, 15 de gener Filipencs 4,4-7
Els cristians tenim motius d’alegria: el Senyor és a prop. Queda poc temps. El que cal
és viure sense inquietuds, en la pregària i en la pau. I els altres? El que diu Pau no
exclou la nostra responsabilitat en el món. L’hem d’acomplir, però en la serenitat i
en la pau interior. Tots vivim sota la pau de Déu que sobrepassa tot enteniment.
Què ens pot torbar?
No oblidem l’acció de gràcies. Busquem avui un motiu per donar gràcies a Déu.
Divendres, 16 de gener Filipencs 4,8-9
La darrera recomanació de l’apòstol es refereix als objectius de la vida. Poden ser
molt diversos, però ha d’haver-hi una unitat fonamental. Quina ha de ser? Ens ho
diu amb tota claredat el passatge: la vida no és una sèrie d’actes que hem de fer o
que hem d’evitar. El més important de la vida és prendre la direcció correcta i seguir
endavant sense mirar enrere.
Et demano, Senyor, que en totes les meves lluites tingui la teva pau.
Dissabte, 17 de gener Filipencs 4,10-14
Pau ha arribat a una vertadera saviesa. Sap tenir, i sap no tenir. Està avesat a tot. I això és
important. Saber no tenir i saber rebre. No és cap vergonya rebre dels altres quan tenim necessitat.
Ho fem en el si del cos de Crist on tots som germans. Pau es va obrir a rebre l’ajuda
dels germans, ell que mai no havia volgut viure de l’evangeli. Per altra banda, també és molt
difícil aprendre a tenir, perquè molt sovint caiem en la temptació de l’egoisme. En tot i per
tot és molt important la solidaritat.
Ensenya’m, Senyor, a rebre i a donar.
Diumenge, 18 de gener Filipencs 4,15-23
La resposta de Déu al clam del profeta ens mostra que els camins de Déu i els nostres mai no
són els mateixos. Quan el profeta demana alliberament, se li anuncia més opressió. Els caldeus
enemics estan a punt d’arribar. Encara no s’ha acabat el càstig del poble. Un futur ben
amarg els espera. És que Déu vol el seu mal? No. Més aviat, han sembrat vents i recullen
tempestats.
Molt sovint, en lloc de demanar l’alliberament, hauríem de demanar la nostra conversió als
camins de l’amor i la reconciliació.