Dilluns, 10 de novembre
Efesis 3, 14-21
Aquesta preciosa pregària de Pau l’hem de nostre, hem de pregar per nosaltres i per aquells que ens envolten, perquè el coneixement de l’amor de Crist creixi en nosaltres, perquè en aquest amor farà Déu tot allò que no és al nostre abast.
Dimarts, 11 de novembre
Efesis 4, 1-6
Viure la unitat del cos de Crist és fer-nos conscients que, molt més enllà de les nostres diferències, hi ha quelcom que ens uneix els uns a les altres, i és que som fills i filles del mateix Déu, que el mateix amor ens té a totes i tots. Preguem per poder veure com la mà de Déu és en els que ens envolten.
Dimecres, 12 de novembre
Efesis 4, 25-32
Transformar les nostres vides a la mida del Crist és abandonar tot allò que fa mal als altres. L’amor ha de presidir les nostres relacions, i per amor perdonarem les ofenses que ens facin, així ha actuat Déu amb nosaltres.
Dijous, 13 de novembre
Efesis 6, 10-20
Les paraules de l’apòstol neixen de l’experiència de la pròpia vida, una vida entregada, que ha sabut sortejar les dificultats amb ven poca cosa: oració, acció de gràcies i coneixement de Déu. Preguem perquè veritablement la veritat, la justícia, l’Esperit i la Paraula ens acompanyin per dur a terme la tasca que ens ha sigut encomanada.
Divendres, 14 de novembre
Filipencs 1, 3-6
Seguint l’exemple de l’apòstol hem de donar gràcies a Déu per totes les persones que ha posat a la nostra vida. El camí del Regne de Déu no el fem sols, Déu ens ha donat germans i germanes amb les que compartir tant les alegries com les penes, persones de les que hem aprés i per les que hem sigut beneïdes. Recorda-les i dóna gràcies a Déu per elles.
Dissabte, 15 de novembre
Filipencs 1, 12-18
Hem sorprèn la fermesa de Pau davant la tribulació, la seva vida entregada a l’evangeli de Crist s’ha vist, més d’una vegada, posada en perill. Però la seva alegria no es veu mai minvada per les dificultats, ans al contrari tota oportunitat per la predicació és bona. Demanem al Senyor que ens doni aquesta força i valentia.
Diumenge, 16 de novembre
Filipencs 2, 1-4
L’amor, el respecte, la paciència, tot allò que hem de tindre els uns per les altres no neix del no res, sinó de la inspiració de Déu a les nostres pròpies vides. Si mirem allò que hem rebut del Crist ens adonarem d’allò que hem de compartir.