Dilluns, 7 de setembre
Efesis 1, 17-23
Prego el Senyor perquè em mostri la grandesa de l’esperança a la que hem sigut cridats, que obri els meus ulls a l’acció del seu Esperit, perquè pugui deixar-me guiar per ell. No sé pas si podré mai arribar a comprendre a Déu, crec que no, però sí que puc viure el seu amor i el seu perdó, i caminar vers a un nou món.
Dimarts, 8 de setembre
Efesis 2, 11-15
En Crist ha arribat la nova humanitat, de totes les nacions ha fet un sol poble, un poble que lluita i treballa per fer realitat l’esperança de vida de la creació de Déu, un poble que acull a l’estrany igual que ha sigut acollit ell per Déu. Si havia viscut la vida sense trobar-li el sentit, ara puc dir que la visc amb la certesa de que en Jesús existeix una nova realitat.
Dimecres, 9 de setembre
2 Tessalonicencs 2, 13-17
L’esperança és un do, concedit per la vida de Jesucrist, perquè en la seva humanitat totes i tots ens obrim a un nou futur, a un nou món; i nosaltres, fill i filles de Déu, som les primícies d’aquest nou temps, en nosaltres manifestem allò que serà per sempre i per a tothom.
Dijous, 10 de setembre
Titus 2, 11-14
L’espera no és quietud, és acció bondadosa, mentre arriba la nostra esperança som cridats a fer el bé, a viure en justícia, a créixer en pietat. En Jesucrist trobem el nostre camí, ell que és font de la nostra salvació ha de ser també guia de les nostres passes. Amb passió treballem per fer el bé.
Divendres, 11 de setembre
Titus 3, 3-7
Per gràcia em rebut la renovació de les nostres vides, unes vides que s’encaminen cap un futur prometedor amb la guia de l’Esperit Sant. Per amor, solament per això, hem obtingut l’esperança de que podem viure l’eternitat ara i aquí, en justícia i pau. Déu ha sigut bo amb nosaltres.
Dissabte, 12 de setembre
Hebreus 6, 9-12
Per l’amor que Déu ens té caminem cap a l’esperança promesa, perquè sabem que la seva paraula és veritable, i aquest camí el fem en fe, posats els ulls en allò que esperem. No és un camí fàcil, però l’hem de fer en confiança i amb constància, passa a passa.
Diumenge, 13 de setembre
Salm 19
La creació crida la glòria de Déu, la proclama des d’un silenci majestuós, que omple el món del seu cant, un cant de festa que lloa al Senyor creador de l’univers. Vull unir la meva veu als estels, als arbres, a la natura plena de vida que espera també la seva redempció. Déu meu, quina meravella!