2 Reis 19, 1-19
Quan el perill s’acosta, quan sembla que no hi ha sortida, tothom busca una salvació, en què confiaré? En qui confiaré? No hi ha res en aquest món que sigui tan fiable com el me Déu, no hi ha res més que ell, creador i llibertador, Pare amant i Déu bondadós. No em deixis trontollar en el moment de la por, no permetis que confiï en cap ídol, fes-me estar ferma en tu.
Dimarts, 6 d’octubre
1 Corintis 9, 16-27
De vegades córrer i tornar a córrer cansa, en ocasions caminar sempre endavant és esgotador i voldria parar-me, voldria reposar i oblidar el que haig de fer. No ho permetis Déu meu, que no oblidi mai viure el teu evangeli, per proclamar en tot el dic i faig la teva salvació. Dóna’m forces i un esperit alegre per seguir endavant.
Dimecres, 7 d’octubre
Mateu 8, 1-17
Voldria viure amb el fe el patiment i el dolor, voldria superar les preocupacions i la malaltia des de la confiança de que Déu és amb mi; no sempre és fàcil esperar, per això vull mirar al Fill de Déu, vull mirar Jesús i seguir les seves passes. Déu meu, que el dolor de l’altre no em passi desapercebut, fes-me solidaria i amable amb els altres com tu ho has fet amb mi.
Dijous, 8 d’octubre
2 Reis 19, 20-28
Senyor i Déu meu, que la supèrbia no m’ennuvoli el cervell, que la meva raó no permeti que dubti mai de tu; moltes vegades no entenc el per què de les coses, per què succeeix tant de dolor al meu voltant, per què tant de patir i tants plors; Senyor, fes créixer la meva fe en mig de les dificultats, fes que la confiança que et tinc sigui més forta com més violenta sigui la tempesta. Tu em coneixes no permetis que caigui.
Divendres, 9 d’octubre
1 Corintis 10, 1-13
L’exemple del passat pot ser-nos inspirador en les nostres vides, els camins d’aquells i aquelles que ens han precedit poden ensenyar-nos a corregir les nostres passes; Déu meu, que sigui la teva paraula inspiració per mi, que no confiï solament en les meves forces; vull que el teu Esperit em parli i em faci caminar seguint les passes de Jesús.
Dissabte, 10 d’octubre
Mateu 8, 18-27
No vull afermar la meva vida sobre roques de sorra que no tenen futur, no vull tremolar davant de cada ensopegada, no permetis Senyor que posi per davant teu res i fes-me veure que seguir Jesús és, a la fi, deixar enrere vanes seguretats, que aquest món ens ofereix, i viure amb fe en mig de la tempesta. Acompanya’m, així ho podré fer.
Diumenge, 11 d’octubre
Salm 125
Abraça’m Déu meu, que em senti protegida entre les teves mans; conforta’m Senyor meu, que pugui viure confiada de la teva fidelitat. Vull viure la teva pau com un do, com un regal que omple de quietud la meva vida. Com les muntanyes defensen les grans ciutats i em defendràs a mi, així ho crec, per això et confio tots els meus camins.