Dilluns, 4 d’abril Jeremies 20, 14-18
Potser aquí hauríem de dir “no” al profeta, com també a passatges semblants en el llibre de Job. És cert que hi ha monstruositats, pena i sofriment a la vida, però això no ens ha de portar a la desesperació. Jesús va venir a dir-nos que no tot és foscor i que hi ha esperança. És cert que tots els homes s’han perdut i han caminat els seus propis camins lluny de la llum i del bé. Però, és a aquests homes malalts i perduts que Crist va venir a salvar i sabem que, després de la tenebra i la tempestat, vindrà a la llum.
Dimarts, 5 d’abril Mateu 6, 5-8
La pregària se suposa en un home creient. No pot haver-hi cap mena de vida cristiana si la pregària no hi és present. És imprescindible per a la pràctica de la pietat. Si Déu és una realitat per a nosaltres, no ens podem passar d’entrar en comunió amb ell i obrir-li el cor. Però, fes que sempre la teva pregària sigui autèntica i sincera. La que es fa cara a la galeria no serveix per a res. Només per a condemnar-nos.
Dimecres 6 d’abril Càntic 8, 6-7
Posa’m com un segell sobre el teu cor, com un segell sobre el teu braç, perquè l’amor és fort com la mort, la passió, inexorable com l’abisme les seves flames són flames abrandades, una flama divina.
Els mars profunds no podran apagar l’amor, ni ofegar-lo les fonts dels oceans. I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només obtindria menys preu.
Dijous 7 d’abril Salm 13
Fins quan, Senyor, em tindràs en l’oblit? Fins quan m’amagaràs la mirada? Fins quan portaré dintre meu tants neguits, tantes penes tot el dia dins el cor? Fins quan l’enemic triomfarà contra mi? Mira i respon-me, Senyor, Déu meu! Omple’m els ulls de claror, que el son de la mort no me’ls acluqui; que no digui l’enemic: “L’he vençut” Els adversaris s’alegrarien de veure’m caure. Però jo confio en el teu amor, el me cor s’alegra perquè em salves. Com al Senyor pels seus favor.
Divendres 8 d’abril Lluc 6, 17-19
Després Jesús va baixa amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts del seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’Ell una força que guaria tothom.
Dissabte 9 d’abril Romans 5, 1-5
La justícia rebuda de Déu no es quedarà sola a la teva vida: Si és la seva justícia (i no una autojustificació pròpia), aviat la veuràs acompanyada per les seves amigues: pau, fe, gràcia, paciència, virtut, esperança, amor. És tota una família graciosa que entra a instal·lar-se en el cor per fer-lo la seva casa i omplir-lo de vida i no deixar que les tribulacions de fora hi entrin i l’ocupin i el tirin a baix. La seva justícia és la teva santedat, una vida nova.
Diumenge 10 d’abril Proverbis 10, 20-24
“Parlar per parlar” era el nom d’un programa de ràdio. Tothom diu el que pensa, sense pensar més enllà. Però les paraules són importants a la vida i cal dir-les pensant bé quina és la seva importància. Amb les paraules és pot fer molt de bé, però també poden ser un instrument que faci mal, com un tall d’espasa.