Dilluns 18 d’abril Salm 82
El que va passar a l’assemblea divina, a la gran reunió de tots els déus imaginables, és necessari també a la terra, entre les persones de carn i ossos. M’imagino que en una assemblea així el nostre Déu no tenia gaire bona fama: vestit amb un abric massa vell i amb sandàlies de pastor, romàntic i colèric, sempre alça la seva veu a favor dels més miserables i critica els altres déus, que sense ell podrien viure tan tranquils i orgullosos. Però, aquest déu sense nom els hi recorda: No hi ha vida, si no és la vida de tots. No tindreu futur, si no el tenen els desvalguts. Caureu si no alceu els altres. “Què bé, Déu, que tots els pobles són possessió teva!” – “Què bé, fill meu. Filla meva, que alces la teva veu a la terra!”
Dimarts 19 d’abril Mateu 28, 18-20
Jesús s’acostà i els va dir: “He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus. Batejant-los en el nom del Pare i del Filll i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”.
Dimecres 20 d’abril Proverbis 21, 2-8
Per això són benaventurats els humils i compassius, els qui tenen fam i set de justícia, els pobres en l’esperit i nets de cor. De tots ells és el regne del cel, que es mostra ja a la terra- potser no amb èxits impressionants però amb claredat i rectitud. Hi ha un testimoni amb paraules i un testimoni amb fets. Hi ha un estil de vida que nega el Déu de vida i afirma només el Jo. I hi ha una ètica de la vida que és sabent-ho o no, cristiana o altra, conscientment o innocentment, una lloança al Senyor de la vida.
Dijous 21 d’abril Marc 8, 31-34
Jesús “els ho deia amb tota claredat”, però els deixebles no li entenen o no volen entendre. “Cal que” passi tot això: patir i rebuig, mort i resurrecció. Tot això no entra en els plans dels deixebles, és per renyar segons mides humanes: “No cal!” Jesús ho sap millor, perquè veu les coses amb la mirada de Déu, no la humana. Per això també sap diferenciar les veus bones de les dolentes, les salvadores de les diabòliques. Amb claredat ho diu als seus: El camí amb mi no és només una passejada, cal que passi per la creu. Avui s’ha de dir també: No fem un altre pla del patir, pensant que cal sempre! No pensem que tot ho hem de portar, com Jesús! No som Jesús. Però, mantinguem l’orella oberta per la veu que diu: “Cal.”
Divendres, 22 d’abril Job 7, 17-21
“On aniria lluny del teu esperit? On fugiria lluny de la teva presència? Si pujava dalt al cel, hi ets present. Si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo. Provaré de prendre les ales de l’aurora? Aniré a viure a l’altre extrem del mar? També allà les teves mans m’hi portarien i m’hi vindrien a buscar. Diré, doncs, que m’amagui les tenebres i tingui per llum la negra nit? Per a tu no són fosques les tenebres i la nit és tan clara com el dia: llum o fosca et són igual”. (Salm 139, 7-12). Saber això no és còmode. La presència de Déu acaricia i consola i crema i devora, fins que neixi d’aquest contacte una nova, més pura, més veritable vida.
Dissabte, 23 d’abril Mateu 20, 25 – 28
Sense cap dubte, Jesús coneix el perill, la malaltia que l’ésser humà pateix com a conseqüència del pecat, que és l’afany de poder. Sap també que, per desgràcia, no només l’ostenten i la sofreixen els polítics, sinó també els creients i religiosos. L’afany de poder enverina i corromp, per la qual cosa Jesús ens invita a prendre el seu exemple (vers., 29). L’antídot contra aquest càncer és el servei que es realitza com a satisfacció personal. És servei als altres, però… l’autèntic servei és el servir sense més, no esperant res a canvi.
Diumenge 24 d’abril Zacaries 2, 10-13
Crec recordar que hi ha un refrany castellà que diu: “el que canta su mal espanta”, però aquí (vers.10) la invitació a cantar no té res a veure amb aquest refrany, sinó que ens invita a l’alegria; alegria que res no té a veure amb les nostres expectatives, o en tenir o no tenir, o amb l’esforç o amb… El plaer o l’alegria humana depèn de les coses. Pel contra, el goig del Senyor, no. Es basa simplement en què el Senyor ve, i que la seva presència estarà permanentment amb nosaltres i, amb això, la possibilitat que les nacions s’uneixen. Per això, “Canta i alegra’t”.