Dimarts 1 de març Colossencs 3, 16-17
La carta de Pau als colossencs fou ecrita des de la presó a una comunitat que vivía un estira-i-arronsa entre la fe cristiana i les tradicions paganes i jueves dels seus membes. La carta conté un dels primers imnes que intenta copsar la immensitat del Crist. Ens invita a centrar-nos cada dia més en el seguiment de Crist com a paraula i acte. Que el dir i el fer vagin junts. Un bon propòsit.
Dimecres 2 de març Joan 1, 14-16
El pròleg de l’Evangeli de Joan és el reflex del text del Gènesi i una resposa a les preguntes filosòfiques sobre el sentit del món i de la vida. La Paraula no és sols un mot, és una persona viva, plena, que ha conviscut i segueix viva. La persona de Jesús segueix sent un interrogant per a molta genent que veuen en ell un profeta més, un ésser iniciàtic de la historia, però que no el senten proper, portador d’amor al món. Necessitem retrobar la nostra proximitat amb Ell, i deixar-nos habitar per la seva presència.
Dijous 3 de març 2 Cròniques 20, 15-17
Cròniques: l’últim llibre de l’Antic Testament (cànon jueu) que recull oblidades per la “gran historia”. Un episodi d’una de les múltiples guerres de l’Àntic Testament. Reis fidels i infidels es succeeixen, invasions cap aquí i cap allà; temporades de guerra i de pau. Sembla que el món no n’aprengui mai… Però enmig d’aquestes guerres, i baralles, mundials, espirituals, volem confiar i creure que…
Divendres, 4 de març Lluc 12, 22-25
Expulsats del jardí, havent viscut per primer cop la nuesa i la fam, la por primordial que tothom experimenta en néixer. El nostre món occidental té les seves necesitats cobertes i no té la mínima idea del que poden experimentar mils de milions de persones arreu del món que ara, en aquest moment, no tenen ni per menjar, ni per vestir-se, elles i llurs famílies. Preguem perquè puguem descubrir que la riquesa de la vida està en la vida i no en la riquesa.
Dissabte, 5 de març Ezequiel 16, 59-63
El poble d’Israel és a l’exili,a Babilònia, un dels episodis més durs de la seva historia. Per què? És hora de buscar explicacions, o intrepretacions per comprendre. Tot el capítol està dedicat a Jerusalem, la ciutat santa, que ha girat l’esquena a Déu i ha deixat de fer la seva voluntat; una traïció a la seva vocació: ser llum de les nacions. Però hi ha sempre una paraula d’esperança i de perdó. Déu no tanca la porta.
Diumenge, 6 de març 1 Joan 2, 7-11
Les de Joan, tres cartes escrites en circumstàncies molt diferents i per a comunitats diverses. La primera carta ens torna a donar tots els eixos de l’Evangeli: Jesús és la llum, la lluita contra la foscor, el manament nou de l’amor: viure tal com Jesús havia viscut (v.6). Preguem perquè la nostra vida sigui cada vegada més en Crist i Ell en nosaltres. Una vida de fe, esperança, amor i generositat amb tothom, proper o molt llunyà.