EL GRUP INTERRELIGIÓS DEL RAVAL OGANITZA UN ‘IFTAR’ AMB LA PARTICIPACIÓ DE MUSULMANS, CATÒLICS I PROTESTANTS (Església Protestant de Barcelona Centre)
Article David Casals – Catalunya Religió
Són les 21.24 hores i el sol s’acaba de pondre a Barcelona. Ha arribat el moment per a gairebé 200 persones que s’han agrupat aquest dijous 18 de juliol al costat del ‘Gat’ de la Rambla de Raval: comença l’’Iftar’, l’àpat comunitari per a musulmans i veïns, per trencar el dejuni del Ramadà. Prèviament, s’han fet les oracions corresponents. S’acaba així pels musulmans una llarga jornada en la que no han menjat ni begut res des que ha sortit el sol.
Des de fa nou anys la comunitat musulmana organitza al Raval un ‘iftar’, un trencament comunitari del dejuni al Raval amb veïns del barri. Ho fan amb col·llaboració de Tot Raval, el Grup Interreligiós del Raval i l’Obra Social de la Fundació ‘la Caixa’.
Segons la tradició, el dejuni es trenca menjant dàtils i bevent llet. L’Agustí Iglesias, sociòleg i treballador de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, així ho recorda: no està escrit enlloc, però aquesta era la costum que tenien el profeta Mahoma i els seus seguidors. “Es menja un nombre imparell de dàtils, per recordar la unicitat de Déu”, afegeix.
Si a Barcelona hi haguessin oratoris islàmics amb minarets, la crida a l’oració s’hagués fet des de dalt de la torre. Però a Barcelona no hi ha minarets, ni tampoc cap mesquita pròpiament dita, ja que els llocs de culte estan situats en baixos d’edificis.
Sobre de la taula, esperen als comensals diferents especialitats, com sopes, pastes de mel i farina i un gran ventall de sucs de fruites. Els musulmans més practicants menjaran poc: ara fan només un primer tastet, i aniran a resar a l’oratori, i ompliran l’estómac més tard.
Poc abans de començar la crida a l’oració, han intervingut les autoritats: el nou director d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; el d’Immigració,Xavier Bosch, la coordinadora de la Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament,Cristina Monteys, i també entitats del barri i musulmanes. Entre elles, la parisenca ‘Au cor de la precarité’, que ha ofert a tots els assistents una rosa acompanyada d’un ‘hadiz’ (breu narració amb frases i ensenyaments del profeta Mahoma). També ha pres la paraula l’Associació de Dones Musulmanes de Catalunya: “Moltes som converses”, expliquen.
“No és tolerància, és convivència”, ha dit Vendrell. I en aquesta línia, Bosch ha afegit: “Estem en el bon camí, cal que les altres religions es deixin de veure com quelcom que ha vingut de fora”. Un bon diagnòstic.
Mentre l’àpat continua, discorre la conversa. La Laura, de l’Associació de Dones Musulmanes, explica que tenen un bloc on informen de les seves activitats. Uns metres més enllà, es pot parlar amb la Hannan: treballa amb joves musulmans, amb l’objectiu d’allunyar-los d’entitats fonamentalistes que promouen el terrorisme islamista. “Utilitzen la religió” per una finalitat perversa i intenta fer una tasca de prevenció en aquest sentit, recalca.
Poc a poc la foscor ha anat guanyant terreny i és a punt d’acabar-se el dia. S’acaba una jornada més del Ramadà, el novè mes de l’Islam, que recorda als fidels musulmans la importancia de la disciplina, l’autocontrol i el creixement espiritual. La propera cita: al 2014.