No tenim por! Aquest ha estat el lema que la ciutadana de Barcelona ha interioritzat arran dels actes sinistres de les Rambles. Les Drassanes de Barcelona van acollir la tarda del dijous 24 d’agost l’acte d’homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. Precisament a les Drassanes, on durant segles es van fabricar vaixells de guerra, la ciutadania de Barcelona ha fet un magnífic gest en favor de la pau i de la convivència.
Ben aviat la gran sala Marquès de Comillas estava plena. Plena de gent de totes les conviccions, religioses i atees, moguda pel record a les víctimes de la tragèdia. Gent de totes les confessions, unida, demostrat que Barcelona és una ciutat multicultural, oberta, diversa i acollidora.
L’emotiu “Cant del ocells” va donar inici a l’acte, per després donar pas a les intervencions. Barcelona es mereix el record a les víctimes des de la pluralitat de creences que conformen la ciutat, des de la diversitat de nacionalitats que hi habiten. Perquè el reconeixement de la diferència és l’element clau de la unitat contra el terror, en favor de la pau.
En favor de la pau i de la tolerància religiosa es van llegir alguns articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. També va ser el moment de sentir textos sagrats: el passatge de la primera carta de Pau als Corintis 13 i la seva oda a la força de l’amor; la sura de l’Alcorà que recorda que qui mata algú és com qui matés tota la Humanitat i qui en salva un, la salva tota; els textos budistes sobre la pau i el passatge de la Torà relatiu a l’apoderament dels pobres i dels estrangers (Levític 20-26), van sonar unànimes contra la por, l’odi i el terror.
El moment culminant va arribar de part dels joves, que de diferents creences i conviccions de Barcelona van anar portant les flors que conformarien un ram final que durien com a ofrena al mosaic de Joan Miró. Els joves, símbol del present i del futur de la ciutat, van manifestar amb la seva participació la ciutat que volem tots: una ciutat que cerca la pau, que participa de la convivència, que pateix en la diversitat, que estima en la diversitat, que lluita en la diversitat. Una diversitat en forma de ram de flors, que mira el cel i l’horitzó amb incertesa però amb determinació en favor del diàleg i de l’entesa.
Entre les parets d’aquell edifici moltes vegades van sonar els cops de martell, però aquella tarda els murs de les Drassanes van sentir en diferents moments els ensordidors aplaudiments de la ciutat de Barcelona. El més emotiu va ser sens dubte el que es va produir després d’enllestir el ram de flors i el seu trasllat a les Rambles. Uns joves van enfosquir aquella tràgica tarda a les Rambles, i uns joves portarien el record de tots en favor de la pau al lloc del sinistre.
Barcelona i les seves Rambles, aquelles de les que García Lorca va dir que eren riques en sons i on convivien les quatre estacions de l’any a la vegada, van ser el testimoni de la barbàrie. Però la tarda del 24 d’agost es va demostrar que es poden conjugar les conviccions religioses i la lluita contra la intolerància. Tenim una tasca important per endavant, construir la societat del futur des de la fraternitat, deixant una ciutat i un món millor.
Isaac García-Oses
Secretari de l’EEC