Aquesta qüestió se’m presenta cada any quan intento explicar el Nadal als meus néts. Tot es complica quan em plantejo donar una resposta seriosa i accessible per als infants.
El primer que he d’aconseguir és donar-me una resposta a mi mateix que s’ajusti a la realitat que estic vivint. La realitat que ara estic vivint està molt allunyada de la realitat que vivia durant la meva infància i, fins i tot, no és la mateixa de quan només era pare i encara no tenia néts.
I, si vull ser seriós, hauria d’aprofundir en el sentit que té per a mi el Nadal.
El Nadal, per a mi, té a veure amb la vivència religiosa i litúrgica.
Però, també amb altres aspectes com són els fenòmens sociològics que es donen al voltant d’aquesta festa religiosa. Hauria de tenir en compte la influència de la laïcitat del món en què estic immers.
Des del punt de vista etnològic la societat en la que visc és una societat ancorada en un model urbà que ha rebut la tradició sedentària de les cultures que ens han precedit. Aquest model es diferencia d’altres models com podrien ser els models dels pobles nòmades i d’altres. Com a atribut del paradigma sedentari el model cíclic del retorn i, fins i tot de l’etern retorn, és predominant en la nostra societat que entén la vida com un periòdic retorn: el cicle del dia seguit de la nit, de les estacions que es van repetint cada any…
Quan des del món acadèmic s’avalua amb aquesta sensibilitat el Nadal se’ns diu que el cristianisme va adaptar les festes ancestrals de la renovació del cicle solar de les estacions per conceptes religiosos que explicaven la història religiosa de Jesús des del seu naixement fins a la seva mort i resurrecció.
Tot això, però, no crec que sigui matèria per explicar als meus néts que acabarien dient-me: – Avi, vols dir-nos d’una vegada que és això del Nadal per a tu!
Però, és veritat que cada any sembla que celebrem el mateix, i que som nosaltres els qui anem canviant.
Ells -el meus néts- cada any el dia del seu aniversari celebren un any més que els apropa a poc a poc a una adultesa plena d’incògnites i que els adults ho festegem oferint-los regals. Pel que fa al Nadal el viuen amb la il·lusió dels regals i de la trobada familiar. Sí que és veritat que comparteixen les seves il·lusions amb els pares preparant les cartes als Reis o al Pare Noel o a la generositat del tió. Però, no dubten pas que els regals arribaran. El motiu d’aquesta esperança infantil no és altre que el de sentir-se estimats pels seus.
En canvi jo, cada Nadal els hi explico que celebrem l’esdeveniment d’un nen nat a Betlem com si fos un fet atemporal. I que, en aquesta ocasió, els regals no són pel nounat sinó per a ells.
Altra vegada m’adono que els néts m’aporten molt més del que jo els puc donar. Segurament aquesta manera d’ells de viure el Nadal m’hauria d’ajudar a donar-me una resposta més personal.
Crec que, com els infants, hauria de viure el Nadal amb la il·lusió del regal que Déu em fa cada any en deixar-me viure aquest nou naixement amb la família i amb la meva comunitat de fe. Cada any Déu, amb aquest regal, em demostra que sempre m’ha estimat i que sempre em seguirà estimant.
SFM