En el marc de la reobertura del Fòrum Joan Vallès a la Primera Església Protestant a Rubí, que forma part de l’Església Evangèlica de Catalunya (EEC), en Josep Lluís Carod-Rovira va pronunciar una conferencia sobre els orígens del protestantisme als països de parla catalana. Es va centrar en el segle XVI, tot i que va fer menció a moments de la història del protestantisme català més recent.
En Josep Lluís Carod-Rovira és director executiu de la càtedra Divèrsia, vinculada a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus objectius són realitzar una anàlisi de la societat global, analitzar la gestió de la diversitat i promoure la seva protecció. Una de les seccions d’aquesta càtedra està dedicada a l’estudi de la diversitat religiosa a Catalunya i que ell personalment coordina.
L’afluència a l’acte fou considerable, ja que tant el tema com el conferenciant van ocasionar atracció entre membres d’altres comunitats de protestants, però també de gent de la ciutat de Rubí.
En Carod-Rovira ens va recordar que a casa nostra existeix certa ignorància amb respecte el protestantisme i que es concep com un fenomen propi de la immigració llatinoamericana. Però res més lluny. La presència de la Reforma a terres catalanes es remunta al segle XVI, a anys posteriors a aquell 1517 quan el monjo agustí Martí Luter va clavar les famoses 95 tesis a l’església de Wittenberg. El conferenciant va fer una repassada per la història general del protestantisme europeu per després centrar-se a l’arribada a Catalunya.
El protestantisme, que defensa la fe com una elecció personal, es tenir força arrelada als nuclis urbans, especialment a les grans ciutats. Donat que Catalunya ha estat sempre una terra de frontera, les vies de penetració del protestantisme van estar molt lligades a la immigració occitana, al comerç per mar i per terra; però també per fenòmens socials com el bandolerisme. Les institucions polítiques del segle XVI sovint identificaven els bandolers com “luterans” i “hugonots” i, fins i tot, un dels bandolers més famosos d’aquells anys es feia dir “Lo luterà”. A més, es van destacar alguns intel·lectuals catalans que es van afegir a la causa protestant, com va ser el cas de Pere Galés.
Però tot i això, és remarcable que la presència protestant als països de parla catalana no va tenir l’arrelada generalitzada que sí es va experimentar al nord d’Europa. El tarannà mediterrani i la religiositat popular, de caire molt més col·lectius, la repressió de la Inquisició, l’existència d’una església catòlica no tant corrupte com l’alemanya o el retard en la publicació de llibres de teologia protestant van contribuir a que a Catalunya quedés al marge de la implantació del protestantisme de manera més o menys generalitzada.
En definitiva, en Josep Lluís Carod-Rovira va dur a terme una conferència amb una senzillesa evident i amb un discurs divulgatiu per tal que tothom el pogués seguir i entendre. Això va comportar que la gran afluència a l’acte en sortís amb unes nocions més aprofundides sobre els orígens del protestantisme als països de parla catalana.
Isaac Garcia-Oses