Els últims mesos estem cansats de sentir en els mitjans de comunicació aquesta paraula: “regeneració”. El sentit que se li està donant és doble. Per una banda, es parla de les noves generacions, és a dir del paper que la joventut ha de prendre en la vida social, política i econòmica. Però, per altra banda, es parla de regeneració ètica. Davant dels casos de corrupció que ens han sacsejat els darrers anys cal fer un canvi important en el si dels partits polítics i en tots els àmbits social. Des de fa temps, també s’està parlant de “valors”. De com s’han perdut i de la necessitat de recuperar el seu rol social per enviar la situació de deteriorament general en què ens trobem. Les grans institucions de l’estat estan acusades d’aquesta pèrdua de valors, i es posa en dubte la seva honorabilitat.
El president del govern de l’estat, Mariano Rajoy, ha proposat per a aquesta tardor una “regeneración democrática” basada en la reducción del número de aforados y en reformas de la ley electoral y de bases de régimen local para sentar en las alcaldías a las cabezas de cartel de las listas más votadas.” Els pensadors del moment però, li diuen que “recompondre la democràcia no és, paradoxalment, una tasca política sinó ètica”. Com diu el filòsof iranià Ramin Jahanbegloo: ara l’horitzó ètic importa més que no pas el polític”.
Si escoltem els analistes més reconeguts del moment, tots estan d’acord en què la societat està “malalta” i que s’hauria de posar remei a aquesta situació tan deteriorada, si no volem acabar en un gran ensorrament de la nostra “civilització”. Els mites com el de “l’estat del benestar” ja han caigut. Sembla que ens trobem en una situació de corrupció generalitzada on l’única premissa és no ser-ne acusat. Vivim una gran hipocresia; perquè la corrupció és tolerada, sempre que no sigui descoberta.
Voldria abordar aquesta anàlisi de la situació actual des del protestantisme.
Que la societat està “malalta” ja és un concepte utilitzat per a la comprensió del món des del protestantisme. El motiu, però, va més enllà de la responsabilitat de la societat i es focalitza en la responsabilitat de la persona com a individu. És l’home qui està malalt! El protestantisme clàssic ho fa amb altres paraules, però signifiquen el mateix. Parla de la situació de “pecat” en què viu l’home. Ja sé que aquesta paraula avui no és entesa i potser hauríem de fer servir altres paraules per explicar una situació que tothom admet, donat que vivim una conjuntura de deteriorament dels valors social i humans. La indignació que ha creat aquesta situació de corrupció i frau generalitzat ens ha d’indicar quines són les acusacions que es fan servir actualment.
La Paraula “corrupció” és tan forta com la paraula utilitzada pel protestantisme clàssic de “pecat”. Segons el diccionari, corrupció significa alterar la sanitat, la bondat, la integritat, la puresa, (de l’ànima, de la consciencia, dels costums). Aquest és l’efecte del pecat segons ho entén Pau a la carta als Romans.
I, la necessitat de “regeneració” és com la necessitat de “néixer de nou” de l’evangeli. De fet el diccionari ens diu que “regenerar” vol dir generar de nou, i “genera” vol dir: donar naixença.
L’evangeli és tan vigent com necessari per al món pressent, que vol ser alliberat de l’esclavatge de la corrupció!
“Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s’ha de revelar en nosaltres. …L’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l’hi ha sotmès, però manté l’esperança que també ell (l’univers) serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu” (Rm. 8, 18, 20-21)
SFM