Dilluns, 19 de maig
Lluc 12, 35-40
La vetlla és la crida d’un evangeli que no vol que ens adormin, perquè amb la confiança del insensat esperem a demà per escoltar la Paraula, però Jesús ens insta a transformar-nos avui, a canviar ara, perquè el demà és un futur fugaç, que pot escapar-se de les nostres mans.
Dimarts, 20 de maig
Lluc 14, 8-11
En quin lloc ens veiem? Quina importància creiem tindre? Des de la humilitat de la servitud és que ens hem de concebre, perquè qui sóc jo perquè Déu s’hagi acostat a mi i m’hagi escollit per ser part del seu poble? La nostra mesura no la dóna la comparació amb les altres persones, sinó amb el Déu que es feu home per mi.
Dimecres, 21 de maig
Lluc 14, 12-14
Ens és més fàcil tindre relacions amb aquells que comparteixen amb nosaltres la dignitat i l’estatus que ofereixen el homes, però el llenguatge de Déu ens demana que ens oferim als que no poden correspondre’ns, com ell ha fet en nosaltres. Algú pot pagar a Déu el deute de la nostra vida? Ell s’ha acostat a nosaltres, saben que no podríem tornar-li res.
Dijous, 22 de maig
Lluc 15, 4-7
Solament aquells que s’han sentit perduts han volgut ser trobats, solament aquells que són conscients de la seva pròpia injustícia han volgut que la justícia de Déu es vessi sobre ells. Déu s’ha acostat a la seva humanitat, però solament aquells i aquelles que són conscients de la distància que els separava d’Ell podran ser trobats.
Divendres, 23 de maig
Lluc 15, 11-32
La consciència de la distància que hi ha entre Déu i nosaltres és allò que ens fa conscients del gran do que hem rebut, perquè si mai hem necessitat de perdó, si mai hem cregut que mereixéssim misericòrdia, aleshores seran Paraules del llenguatge de Déu que no haurem aprés, i que, aleshores, no podrem compartir.
Dissabte, 24 de maig
Lluc 16, 15-1
La llei volia construir un món de benedicció per la humanitat, però els homes i les dones la convertiren en legalisme, un legalisme que va quedar abolit amb l’arribada de la Paraula, que ens portar el Regne de Déu, on cap de nosaltres som dignes d’entrar-hi. No és el nostre esforç és la gràcia del llenguatge de Déu que ens parla amb misericòrdia.
Diumenge, 25 de maig
Lluc 17, 1-4
Moltes vegades pensem que allò que pertorba la pau de la comunitat de Déu és el mal que ocasionem els homes, però el cert és que la manca de perdó és més perjudicial que el mal comés, perquè els errors existeixen i amb ells hem de conviure, però si no som capaços de perdonar no podem restablir la pau.