Font: Butlletí 111 de l’ACAT Informa
L’any 1990 va perdre les dues mans i un ull a causa d’un paquet bomba dirigit al seu nom. El seu compromís per la llibertat i contra el règim sud-africà de l’apartheid l’havien convertit,com ell diu, en “un personatge incòmode per al règim”. Lluny d’acovardir-se, el sacerdot anglicà Michael Lapsley va prendre consciència de la seva vocació de servei: fer que la seva experiència traumàtica servís d’estímul per a la guarició d’altres a Sud-àfrica i arreu del món.
Amb aquesta idea, el fundador de l’Institute for Healing of Memories (Institut per al Guariment dels Records) viatja per tot el món donant testimoni de la seva experiència que ha quedat plasmada en un llibre autobiogràfic: Redeeming the Past (existeix una versió en castellà: Reconciliarse con el pasado).
El llibre relata la seva experiència: la lluita per la llibertat, l’atemptat que va transformar la seva existència, el seu compromís per transformar el dolor en una força vivificant i la important feina d’aquest Institut a Sud-àfrica i arreu. Un paràgraf del prefaci al seu llibre resumeix el seu propòsit: “La meva pròpia història aconsegueix infondre coratge a d’altres. La bomba que no va aconseguir matar-me, va deixar intacta la meva llengua, que era la meva única arma contra l’apartheid. El meu trencament visible m’uneix a persones amb un trencament sovint menys evident que el meu, però no per això menys real. El dolor uneix els éssers humans. En la meva feina com a sanador, molts em diuen que poden confiar en mi perquè sé el què és el dolor. Tanmateix, finalment el més important és que siguem capaços de transformar el dolor en una força vivificadora.
Es tracta d’un recorregut que pot abastar moltes etapes. En la nostra labor de guarició dels records oferim a la gent l’oportunitat d’iniciar-la”.
Per què reconciliar-se amb el passat?
Reconciliar-se amb el passat és una invitació per treure alguna cosa bona d’allò que és dolent. És una alternativa real per a trencar els cicles d’odi i de venjança que poden perdurar durant segles.
Com es fa per reconciliar-se amb el passat?
El passat es reconcilia quan les víctimes ajuden a construir una societat justa, en lloc de guardar en el pensament la venjança.
Si algú decideix de no reconciliar-se amb el passat, pot tenir un futur possible?
Si no ens reconciliem amb el passat, ens quedem empresonats per ell i correm el risc de repetir-lo.
Quan parlem de guarició, a quina guarició ens referim?
La guarició es dóna quan fem les paus amb el passat i deixem anar allò que ens enverina, com l’odi i l’amargura.
Quina és la relació entre guarició i reconciliar-se amb el passat?
Amb la nostra memòria guarida, som lliures per a reconciliar el passat tot construint una societat més amable i compassiva.
El guariment individual és diferent del guariment col•lectiu?
Molts components del viatge del guariment individual formen part del guariment col•lectiu. En ambdós casos, obtenir el reconeixement sol ser el primer pas cap al guariment.
Quins són els símptomes d’una societat guarida?
Pau i cohesió social.
Com defineix el perdó?
Vol dir no continuar acusant l’altre del mal que va causar. És com deslligar un nus.
Quina és la prova de foc per al perdó?
Ser capaços de mirar l’altra persona als ulls sense tenir mals sentiments cap a ella.
Com sabem que realment hem perdonat?
Quan pensant en l’altra persona, o trobant-nos amb ella, sentim compassió per ella.
Com es va reconciliar vostè amb Déu després del seu episodi traumàtic?
No vaig tenir necessitat de reconciliar-me amb Déu després de l’atemptat amb la bomba. Déu va estar al meu costat en aquesta terrible experiència.
Quin consell dóna a la gent que es baralla amb Déu?
És normal barallar-se a vegades amb Déu, com va fer Job. També pot ser bo preguntar-nos en els moments de silenci què ens està dient Déu. A més, no culpem Déu de les maldats comeses per éssers humans contra nosaltres!
Quina és la clau per transformar el patiment en una força vital?
És quan els altres reconeixen plenament el mal que ens van causar i rebem pregàries, amor i suport de les persones. Crea l’espai espiritual per poder prendre decisions generadores de vida.
Què és la justícia restaurativa?
La justícia restaurativa planteja la pregunta sobre com podem restaurar les relacions que s’han trencat. La justícia retributiva, al contrari, pregunta com podem castigar aquell que ha obrat malament.
Associació Reconciliación Colombia, agost de 2014