Isaac García
El dissabte 13 de juny va tenir lloc l’excursió de la EEC, amb la qual vam poder celebrar el 80 aniversari de l’església Betel al barri Collblanc-La Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat.
Ens vam trobar una vintena de persones a l’interior de l’església, on se’ns va fer una petita contextualització històrica sobre l’Hospitalet de Llobregat i el barri en què es troba l’església. Les primeres notícies que es tenen de la ciutat són del segle X, moments en què es construeix una església romànica consagrada a Santa Eulàlia de Provençana. També s’ha conservat un document de compravenda d’unes terres amb el famós comte Guifré el Pilós. La població va ser coneguda amb el nom de Santa Eulàlia de Provençana fins al 1600, moments en què es passa a anomenar Sant Eulàlia de l’Hospitalet, nom que va fre fortuna i va esdevenir al segle XIX Hospitalet de Llobregat. Pel que fa el barri de Collblanc, el seu origen també és antic. El seu nom prové del llatí Terris Albis, terres blanques, donada la quantitat de calç que tenia la terra de la zona.
Un cop feta la introducció a la història de la ciutat, ens vam disposar a fer un recorregut d’una hora i mitja pels indrets més interessants per a la història més recent del barri. Amb un clima força benèvol, vam poder observar l’exemple de l’Hospitalet agrari i de masies de finals del segle XIX, amb l’exemple de Torre Barrina, actual Parc de la Marquesa. Sota de l’edifici de tres plantes, es va descobrir el millor refugi antiaeri de l’Hospitalet de Llobregat, però encara no es pot visitar. Baixant per la carretera de Collblanc vam poder veure el Gratacel de Collblanc, un edifici de 1930, d’onze plantes i el primer a la ciutat en tenir ascensor. Després vam anar cap a la plaça Guernica, antiga plaça del Caudillo, on vam poder veure la casa en què s’amagà el maqui Quico Sabaté i les cases destinades als treballadors més desfavorits, los bloques del Caudillo. Baixant pel carrer Dr. Martí i Julià vam arribar a l’antiga seu del cinema del barri, el cinema Romero, on Durruti i la minstra Frederica Montseny van fer mítings polítics. Pujant pel carrer Montseny vam arribar a la plaça Espanyola. Antigament es deia plaça dels màrtirs de Jaca, commemorant l’aixecament militar de Jaca de 1931. Allà vam veure l’església parroquial dels Desemparats, el rector de la qual, el capellà castrense Jaume Busquets, va incentivar els atacs a l’església Betel durant la dècada de 1950 i 1960, i la seu de la CNT durant la Guerra Civil, on hi havia menjadors socials i s’hi feien cursos per als treballadors. D’allà vam anar a la Casa dels Cargols, un caseta de 1911 amb diversos cargols de guix a la façana. A la cantonada, just a sobre placa commemorativa, se’ns va explicar el bombardeig ferotge al què es va veure sotmesa la ciutat de Barcelona i les rodalies durant la Guerra Civil, especialment a l’estiu de 1937. Tot i que el barri no va patir grans danys, donat que hi havia més camps de conreu de cases, en un dels bombardeigs van morir 18 persones.
Després del recorregut històric vam poder anar a visitar els llocs en què es va congregar la església evangèlica Betel. La primera parada va ser al carrer Martorell, número 30. Allà es va organitzar el culte després de la Guerra Civil, als baixos. Estava tot arreglat de la millor manera per poder reunir-se els diumenges. D’allà vam anar cap al carrer de Pujós, número 65. Al primer pis es va congregar la comunitat des de 1933, quan es va separar de l’església de Sants. Durant la Guerra Civil es van traslladar a la planta baixa, on la família Aroca-Carrión tenia la verduleria i els diumenges amb la persiana del local abaixada, s’hi celebraven els cultes. El recorregut va finalitzar al carrer Orient número 28, a la ubicació actual de la comunitat.