“El poble que caminava en la fosca
Ha vist una gran llum;
Una llum ha resplendit
Per als qui vivien
Al país tenebrós.
Tu, Senyor, els has multiplicat,
Els has omplert
D’una alegria immensa.
S’alegren davant teu
Com la gent a la sega”. Isaïes 9:2-3

El profeta descriu l’efecte que produirà l’anunci de l’arribada del Messies a un poble que no es distingeix, precisament, per estar travessant un període de goig i d’esplendor, sinó, més aviat, tot el contrari, “vivien en el país tenebrós.”

 Joel Cortès i Casals, President de la Comissió Permanent de la IEE
Joel Cortès i Casals, President de la Comissió Permanent de la IEE

L’anunci ressona tot al llarg de la història de la humanitat, en totes les èpoques i circumstàncies, i ho fa de forma diferent segons la condició dels qui reben el missatge. Sovint la història que ens envolta, l’actualitat més immediata, ens recorda aquest caminar en el país tenebrós.

Aquest Nadal estarà marcat per la presència a la nostra vella Europa de milers de refugiats que fugen del país tenebrós, tot buscant l’empara que els aixoplugui de la destrucció i de l’horror d’una guerra que és una mostra nítida del rostre del mal que, un cop més, se’ns fa present.

Són a la porta i truquen, només els hem mig obert algunes escletxes per les quals alguns han pogut entrar; la majoria, però, estan “continguts” a les portes de la civilitzada Europa, de la societat de la democràcia, de la cultura, del benestar, que com a única solució només ofereix una compensació econòmica als països limítrofs per tal que les portes romanguin tancades.

La visió dels camps de refugiats no sembla pas ser gaire millor que la de la humilitat d’un pessebre. On veurà la gran llum aquest poble que camina en tenebres?

Encara ressona en la nostra memòria i en els nostres cors el missatge del Sínode acabat de celebrar:

“El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau” (Jm. 3,18)

La nostra celebració només tindrà sentit si tenim la voluntat d’implicar-nos de forma activa en un món que deixi enrere la injustícia i faci possible la pau. No és, en cap cas, una tasca fàcil, exigeix el bo i millor de tots nosaltres, la generositat, el compartir, el lluitar contra les fòbies, les exclusions, la violència que nia en tants i tants cors i que, de vegades, ho fa sense inquietar les consciències que no distingeixen el mal que ens envaeix.

Només així aconseguirem que la gran llum sigui vista per tots aquells que avui es troben en el país tenebrós. A ells s’adreça l’anunci del profeta, i només des del seu lloc d’exclusió i desemparança és possible començar a construir el món que l’anunci del Messies promet.

“El jou que els afeixugava, la barra que duien a l’espatlla, el garrot del seu opressor, tot ho has trossejat com el dia de Madian” (Isa. 9, 3)

Joel Cortès i Casals, President de la Comissió Permanent de la IEE

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *