Rubèn Pallàs
Karl Barth deia que les persones havien de dur la Bíblia en una mà i el diari sota de l’altre braç. Ho deia en el sentit que el cristià no pot viure dues vides, la religiosa i la real separadament. Sinó que vivim una sola vida i que cal viure la realitat sota la llum de la Bíblia i que cal llegir la Bíblia segons els signes de cada temps.
La Bíblia és un llibre ben conegut pel poble protestant. Des de que Luter va penjar las 95 tesis a la porta de l’església de Wittenberg i Gutenberg inventés la impremta, la Bíblia ha estat el llibre més editat de tots els temps. Però no sempre l’església ha tingut cura de la seva divulgació. Abans de la reforma protestant la Bíblia era ocultada per la cúria perquè considerava que era un llibre perillós. I fins el concili Vaticà II, en el món catòlic, la lectura de la Bíblia no estava gaire incentivada. Però pel món protestant la bíblia és la única font de revelació. Déu parla als homes a través de la paraula.
No hi ha una única manera de interpretar la Bíblia, per això moltes vegades es parla de la Bíblia com paraules vives. La Bíblia malgrat que ha estat escrita entre els anys 900 a C i l’any 100 d C, fa molts i molts anys, no ha perdut vigència. En cada època la bíblia ha sabut donar llum a les inquietuds de cada moment de la història. Karl Barth deia que les persones havien de dur la Bíblia en una mà i el diari sota de l’altre braç. Ho deia en el sentit de que el cristià no pot viure dues vides, la religiosa i la real separadament. Sinó que vivim una sola vida i que cal viure la realitat sota la llum de la Bíblia i que cal llegir la Bíblia segons els signes de cada temps.
Malauradament, de vegades, tenim la temptació de parlar als homes a través de la Bíblia. I a les opinions i als pensaments pròpiament nostres els busquem algun text, alguna frase, alguna història a la Bíblia que recolzi la nostra posició.
És igual que el text sigui tret del context, tot val per tal d’aconseguir dir a la Bíblia el que ens interessa. I així busquem textos en la bíblia per recolzar les nostres opinions.
També tenim la temptació de buscar solucions als nostre problemes més immediats en la Bíblia. Pretenem de vegades delegar les nostres pròpies decisions buscant un text que ens indiqui el que hem de fer. Acudim desesperadament a la Bíblia com si fos un llibre màgic on trobar la solució als nostres problemes i la resposta als nostres dubtes. Quantes vegades hem obert la Bíblia a l’atzar amb l’esperança que trobarem la resposta a l’angoixa que ensoprimeix? No, la Bíblia no són les cartes del tarot.
A principis del segle XX va sorgir dins el món evangèlic els moviments fonamentalistes. Aquests grups, entre altres característiques, es basen en una lectura literal de la Bíblia. Utilitzen la Bíblia con si fos un gran llibre de lleis on s’indica el que està permès i que està prohibit. Cal afirmar que la lectura fonamentalista de la bíblia és un forma perillosa d’abordar-la. No podem acudir a la Bíblia com si fos un llibre de lleis. No és admissible avui en dia lapidar prostitutes, adúlters o homosexuals amb el pretext que en la Bíblia apareix clarament escrita aquesta llei. A la lectura de la Bíblia cal posar-hi un filtre, el filtre de Jesucrist.
La Bíblia no és un llibre de filosofia on darrera una línia argumental lògica hi ha un discurs i un pensament coherent i estructurat. La Bíblia és un conjunt d’històries algunes horribles, altres maques; un conjunt de lleis que avui algunes encara tenen vigència i d’altres no haurien d’haver-ne tingut mai; de profecies de vegades enigmàtiques, de vegades dures, de vegades idíl•liques; de biografies de personatges bons i dolents; de epístoles que són un tractat de teologia. Però tots els llibres que composen la Bíblia tenen un denominador comú: no deixa a ningú indiferent. El seu llenguatge dur i potent ens esperona a reflexionar i a extreure ensenyaments i pensaments profunds. Al llegir un text bíblic ens hem de preguntar el que el text ens diu. Però per aconseguir-ho hem de prendre distància de nosaltres mateixos. Hem d’estar oberts al que la paraula ens diu, sense prejudicis, sense judicis de valors prefixats, evitant que les nostres dèries, conviccions i opinions interfereixin en el que el text ens diu. De vegades no hi trobarem res, és igual. Però en altres ocasions potser trobarem un ensenyament que ens farà créixer. Aquests textos han d’inspirar la nostra vida.
En aquest conjunt d’històries hem de buscar la nostra veritat i hem de deixar-nos atrapar per la força del seu llenguatge i pels valors que transmet.
La Bíblia és un llibre escrit per homes inspirats per Déu a través de la qualdescobrim al Déu Creador del Gènesi, al Déu de la llei de Moisès, al Déu de les batalles d’Israel, al Déu dels profetes, al Déu dels Salms i finalment al Déu de Jesucrist on descobrim la veritable faç de Déu. El Déu del amor i del perdó.
I si rellegim la bíblia amb la idea de que Déu és el Déu de Jesucrist, és el Déu de l’amor i del perdó, redescobrirem una altra Bíblia.