Déu digué:
–Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il·luminin la terra (Gènesi 1, 14-15)
El testimoni bíblic ens parla de que el temps és un do de Déu, comptar els dies i els anys és una d’aquelles coses bones que Déu observà a la seva creació; el temps és bo, sempre que sapiguem utilitzar-lo.
De calendaris, ara per ara, al nostre món hi ha més de deu, no tota la humanitat utilitza la mateixa manera per comptar el temps, si per el nostre calendari georgià som al 2015, pel calendari budista hem entrat al 2142 i pel jueu al 5775, doncs així a més de deu dates diferents. No tots comptem el temps igual, però el que sí és cert, és que els anys passen per a tots de la mateixa manera, i és que, a la fi, cada any té un hivern, una primavera, un estiu i una tardor, i celebrem quan celebrem la nit de cap d’any i l’any nou, ho fem quan ho fem, entre el primer dia i l’últim les estacions hauran succeït una rere l’altre, perquè el temps és un do de Déu per a totes i tots, comptem com comptem els nostres dies.
Així doncs, el temps que és do de Déu no és pas el nostre, tampoc és pas el dels altres, és aquell que ens és comú a tota la creació, i que comparteix la mort a l’hivern i el naixement a la primavera, un temps que passa per humans, animals i plantes, un temps que és el que hem d’aprendre a comptar, perquè a la fi no és quants anys diu el teu calendari que tens, sinó quant i com has viscut durant les teves estacions a la terra.
I com de calendaris hi ha molts, el cristianisme també ha construït el seu propi, no pas el georgià que utilitzem a Europa, sinó el calendari litúrgic, que intenta presentar, any rere any la història de la salvació, la història de Déu amb la seva creació. Aquest calendari, com tots els altres, corre al llarg de les estacions de l’any i ens vol fer comptar els nostres anys a través de l’acció de Déu al món i a les nostres vides.
El Dia a Dia començava amb el primer dia del nostre any i acabava a l’últim, però aquest curs us vull proposar una aventura, m’agradaria que m’acompanyéssiu en un viatge en el temps de la litúrgia, així que us proposo començar aquest nou any no el dia 1 de gener sinó l’1 de desembre que és, més o menys, quan s’inicia el calendari litúrgic cristià, viatjarem per estacions, que són un do de Déu, i no pas pels dies creats per homes, i reflexionarem en aquesta història de Déu amb nosaltres.
Ja no seran els trimestres els que ens portaran del principi al final, sinó l’advent i la epifania, la quaresma i la setmana santa, pentecosta i el temps del discipulat, mirant en cada espai de la història de la salvació quina és la paraula de Déu per nosaltres avui.
Aquesta nova aventura la començarem d’aquí dos mesos, al desembre, amb l’inici de l’advent, fins llavors us deixo meditacions pels propers dos mesos, octubre i novembre, perquè Dia a Dia siguem amb Déu.
Diu el salmista: Ensenya’ns a comptar els nostres dies per obtenir la saviesa del cor (Salm 90, 12), que així sia, que Déu ens ompli de saviesa a través de la meditació de la seva paraula, i aprenguem a viure cada estació. Amén.
Marta López Ballalta