Dilluns, 4 de novembre
Gènesi 38
La història de Tamar és la narració de la valentia d’una dona, que no va permetre que la societat, ni la seva família, la relegués dels seus escassos drets. De la seva maquinació naixerà Peres, avantpassat de Booz, avantpassat del rei David, avantpassat de Jesús. La Bíblia es plena de històries de valentia que fan corre endavant els plans de Déu.
Dimarts, 5 de novembre
Gènesi 46, 1-7
Altre vegada la fam fa moure la família cap Egipte, el país que els acollí vegada rere vegada. És allà on Déu farà avançar un pas més el compliment de la promesa, allà et convertiré en un gran poble. La història del Gènesi ens explica com el Déu dels forasters, d’un poble d’immigrants, els acompanya i els guarda en tots els territoris. El Déu d’Israel no és el Déu d’una única terra, sinó el sobirà de tots els països.
Dimecres, 6 de novembre
Gènesi 47, 1-12
La història de Josep havia fet que, en el moment de necessitat, la gran família de Jacob acabés instal·lada amb tots el privilegis a la terra d’Egipte. Però encara que van tindre terres en propietat Jacob deixa clar que ell, i els seus, tal i com els seus pares, son forasters i immigrants. La comoditat d’Egipte no li pren la consciència de que Déu faria complir la seva Paraula.
Dijous, 7 de novembre
Gènesi 49, 29-33
Quan la mort estava a punt de trobar Jacob aquest demana als seus fills que el portin de tornada a la terra de la promesa, que l’enterrin allà on hi ha la seva família. El pas dels anys no ha fet oblidar a la família d’Abraham quina és la seva heretat, cap dels patriarques la va veure complida, però inclús en els seus últims instants van confiar en ella.
Divendres, 8 de novembre
Gènesi 50, 22-26
La història dels ancestres acaba com va començar, lluny de la terra, lluny de ser un gran poble, lluny d’haver estat benedicció per les nacions. Amb la mort de Josep, primogènit de Raquel, últim hereu de la promesa divina, l’esperança no s’ha perdut, Déu us farà pujar d’aquest país. Les nostres vides són curtes i moltes vegades no podem gaudir d’allò que esperem, però la fe manté viva la confiança de que les promeses de Déu sempre es compleixen.
Dissabte, 9 de novembre
Salm 105, 16-25
El cant del salmista recorda la història viscuda del seu poble, el passat ens referma en el present, el camí que fins aquí ens ha portat ens parla de l’acció de Déu en nosaltres i al nostre voltant. No hem d’oblidar el nostre passat, perquè és instrucció perquè el present camini cap l’esperat futur.
Diumenge, 10 de novembre
Hebreus 11, 21-22
Fe en Déu, confiança en la seva paraula, esperar en esperança, sense defallir, sense dubtar. No és fàcil tirar endavant quan tot allò que esperes surt del revés, no és senzill tindre paciència. Però el camí que fem cada dia ens acosta una mica més a la benedicció, potser no veurem el final, però treballarem perquè posar el nostre granet de sorra en aquesta llarga història de fe en la Paraula promesa per Déu.