Dilluns, 14 de juliol
Isaïes 10, 1-4
El Senyor, per mitjà del profeta, ha fet saber que volia del seu poble, justícia i misericòrdia, però el poble no ha escoltat. Els dirigents de Judà han oprimit als febles, han abusats dels que ja no tenen res, dels que solament podien sobreviure per la seva ajuda. Preguem per tantes persones que, al nostre voltant, pateixen l’opressió de lleis injustes, preguem per ells i per nosaltres, perquè siguem capaços d’oferir-lis allò que els manca.
Dimarts, 15 de juliol
Isaïes 10, 5-12
La nació que ha devastat Samaria es converteix en una amenaça per Judà, són a les portes d’envair-los i aniquilar-los, es creuen una nació forta, que venç per el seu poder i els seus recursos, però la realitat és que Déu no permetrà que la seva altivesa prevalgui, Babilonia arrasarà Assíria, perquè Déu sempre és sobirà, la seva voluntat es compleix.
Dimecres, 16 de juliol
Isaïes 10, 20-23
La maldat d’Israel no té volta enrere, no han escoltat la paraula del profeta, no han canviat els seus camins, la destrucció arriba, però hi ha esperança. Déu no permetrà que el seu poble quedi aniquilat, hi haurà una resta, una resta amb la que el Senyor tornarà a aixecar el poble de la benedicció. La mort és a les portes, però d’ella Déu en farà néixer una nova vida.
Dijous, 17 de juliol
Isaïes 11, 1-10
En mig de la desolació i el fracàs del poble la seva esperança es construeix en el naixement del que serà guiat per l’Esperit de Déu. En ell, en la seva saviesa i la seva fidelitat al Senyor, el coneixement de Déu s’estendrà per tota la terra, en ell el poble es construirà com benedicció per a tots els pobles. En ell les promeses de Déu es faran realitat.
Divendres, 18 de juliol
Isaïes 11, 11-16
Cridarà Déu al seu poble, el salvarà de totes les nacions que l’oprimeixen, aleshores Israel i Judà tornaran a ser un de sol, els germans deixaran de ser enemics i podran vèncer a tots els pobles que els han massacrat. Déu obrirà noves rutes, nous camins, per reconstruir el poble i fer-lo lliure com quan el va fer pujar d’Egipte.
Dissabte, 19 de juliol
Isaïes 12, 1-6
La salvació no ha arribat, l’oprobi i l’horror segueixen, però la veu del profeta canta l’esperança del Déu que rescatarà al seu poble. Arribarà el triomf, arribarà la restauració, aquesta és la força que ens ha de guiar en mig del patiment. Quan sembla que no hi ha sortida, quan sembla que no hi ha esperança, la nostra confiança ha de construir-se en que el Déu que salva vindrà, per això hem de lloar-lo, fins i tot en mig del dolor.
Diumenge, 20 de juliol
Isaïes 13, 11-13
No ens agrada el Déu destructor que moltes vegades ens presenta el testimoni d’Israel, però quan la injustícia, la maldat i la violència dels poderosos, contra els que no podem fer res, és tot el que t’envolta, solament pots esperar que Déu faci justícia, que ell vindiqui les víctimes innocents dels dolents. Preguem per tantes víctimes innocents que pateixen, per les que no compten, per les que la seva única esperança és Déu.