Dilluns 2 de setembre
Isaïes 55, 1-5
Ens esforcem en aconseguir allò que no és necessari, ens capfiquem en treballar per allò que no aprofita. Déu ens ofereix gratuïtament allò que, a la fi, es de profit, un profit que no quedarà únicament en nosaltres, sinó que beneficiaran a tots els que ens envolten.
Dimarts 3 de setembre
Jeremies 3, 22 – 4, 4
Encara que moltes vegades no ens adonem de lo lluny que hem marxat del Senyor, ell sempre està disposat a acollir-nos de nou. No és allò que fem o deixem de fer, sinó allò on posem el nostre cor el que ens separa de Déu, però la seva salvació sempre està preparada per abastar-nos de nou.
Dimecres 4 de setiembre
Jeremies 31, 15-17
La vida, la feina, el dia a dia està, masses vegades, presidit per el dolor de la separació, per la fatiga del treball, pel desconsol de la injustícia. Però Déu ens promet que l’esperança és allò que tenim davant nostre. No ho oblidem mai, demà pot sortir el sol.
Dijous 5 de setembre
Salm 146
Qui alliberarà les nostres vides de l’opressió de la injustícia? Que les nostres ànimes confiïn en el Senyor, a ell adrecem les nostres pregaries, perquè solament en ell trobarem la resposta. Ell regna per sempre, al·leluia.
Divendres 6 de setembre
Colossencs 1, 24-29
El nostre treball no el fem amb les nostres forces, el Crist mateix és el que es dóna allò que necessitem per tirar endavant un canvi radical en mig de la nostra societat, el canvi de que tots i totes arribem a ser veritables humans com ho fa ser ell.
Dissabte 7 de setembre
1 Corintis 15, 50-58
Encara que hi ha moltes coses que no comprenem, encara que certament no sabem què ens deparà el futur o com serà allò que està per vindre, encara que plens d’incerteses hem de viure amb esperança, una esperança que es fonamenta en la victòria que Jesucrist ja ens ha concedit. No treballem en va, treballem perquè sabem que lluitem per una esperança que ja és propera.
Diumenge 8 de setembre
Marc 13, 32-36
Està atents allò que se’ns demana com a deixebles de Déu i com a comunitat és important, perquè tenim davant nostre una tasca, la tasca de la construcció d’una societat alternativa, no podem postergar la feina que se’ns ha encomanat, perquè no sabem del temps que disposem per fer-la.