Malgrat tot, Senyor,
tu ets el nostre pare.
Nosaltres som l’argila,
i tu, el terrisser:
tots som obra de les teves mans.
No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem,
no et recordis per sempre
de les nostres culpes.
Mira’ns:
tots nosaltres som el teu poble.
Isaïes 64, 7-8 (BCI)
En aquest any de celebració de la Reforma protestant, felicitar per aquest temps d’Advent i de Nadal és recordar-nos que estem en mans de Déu, el nostre pare, el nostre terrisser. Com el profeta Isaïes no podem deixar de veure que Déu té moltes raons per estar emprenyat; i lamentem amb Déu la desigualtat i la manca de desenvolupament de les llibertats que també aquest any hem patit i ens enutja veure com augmenta el patiment dels més febles o dels qui se senten deixats a banda.
En una trobada recent se’ns recordava la necessitat que les persones siguin “subjectes polítics i jurídics”, principalment de cara a la igualtat. Per a molts dels temes del nostre temps la dinàmica de ser els protagonistes reals de la nostra història canviaria radicalment amb les formes d’opressió i discriminació.
El text d’Isaïes coincideix amb aquest propòsit en afirmar-nos com a filles i fills, en definitiva, com a persones proveïdes d’una dignitat atorgada per Déu, una dignitat sobre la que solament podem decidir personalment per posar-la al servei dels altres. Una dignitat inalienable i regalada per a què tinguem una vida en plenitud.
El temps d’Advent i Nadal és un temps per fer memòria de la forma en què Déu se’ns mostra proper en Jesús de Natzaret, s’humanitza per compartir la nostra condició i les nostres circumstàncies. En Jesús, Déu ens mostra que cada ésser humà és important, i no deixa que s’hi perpetuï la iniquitat sinó que, ans al contrari, ens crida a l’esperança per combatre la iniquitat, per no deixar-nos arrossegar per tot el que ens deshumanitza i ens porta a mirar les persones solament com objectes, particularment dones, nenes i nens.
Celebrem Nadal com a protagonistes dels canvis que necessita el nostre món perquè, deixant-nos formatar per Déu, responguem de manera renovada als desafiaments del nostre temps amb esperança, dignitat i coratge, en particular en aquest any que el nostre Sínode ens recordava la necessitat d’una Reforma permanent segons la paraula de Déu.
Prenem l’ànim de buscar en tot moment, en aquestes celebracions nadalenques, el temps d’ajudar a aixecar els ulls, els braços caiguts, las cames cansades. Que trobem el temps de pensar, d’orar i d’actuar a favor dels qui perden l’esperança i el coratge de reclamar la seva pròpia dignitat.
Alfredo Abad, President de la Comisió Permanent de l’IEE