A Areli, Carles, Rebeca, David i a tots els pares i mares amb fills o filles afectats per la Síndrome de Down
Amb els nostres fills i filles ens alegrem, i amb ells vam plorar. Creixen amb nosaltres, i nosaltres complim anys amb ells.Tots junts formem una família on tots ens protegim els uns als altres.
Avui se celebra el Dia Internacional de la Síndrome de Down. I parlant des del cor, desitjo dir que admiro el coratge que sorgeix de l’amor d’aquests pares i mares amb fills afectats per la síndrome per lluitar fins a l’esgotament per ells.
Fa una estona he estat veient vídeos realitzats amb motiu de l’esmentada celebració, i una cosa important he après. I és que ells, afectats per un excés cromosòmic, ens ensenyen a mirar la vida d’una altra manera. Ens fan observar-la en tota la seva fragilitat, i ens ensenyen a tenir cura amb molta cura el do de la vida. O com avui escrivia Areli sobre el seu fill: ” vas néixer amb dosi extra per reinventar la vida dels que et coneixem … ”
En aquest mateix moment en què estic escrivint aquestes línies ve a la meva ment un text de sant Pau que diu: ” com més fràgil sembla un membre, més imprescindible és ” ( 1 Cor.12:22). I ells -bé ho saben els seus pares i mares- són imprescindibles, per això en tenen cura -si és possible- amb més cura. Ells i elles ens col·loquen al nostre lloc, a nosaltres els que ens creiem “normals”, i obren els nostres ulls per discernir tots els matisos del color de l’existència.
I per si fos poc afegeixo una mica més, ells ens eduquen a fer realitat en el nostre interior aquestes paraules, també de sant Pau, que diuen: ” quan ens sentim febles, més forts som” ( 2 Cor. 12:10 ) Beneïda paradoxa ! Per tot això us desitjo, i em desitjo, feliç dia mundial de la Síndrome de Down. Seguim en la lluita! Soli Deo Gloria
Ignacio Simal, pastor de Betel-Sant Pau