{"id":818,"date":"2014-10-05T20:51:04","date_gmt":"2014-10-05T20:51:04","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=818"},"modified":"2014-10-05T20:51:04","modified_gmt":"2014-10-05T20:51:04","slug":"la-vellesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/la-vellesa\/","title":{"rendered":"La Vellesa"},"content":{"rendered":"

\"trigal\"<\/a><\/p>\n

Per comen\u00e7ar, us far\u00e9 un curt relat de la meva recent visita a dues ciutats, Crac\u00f2via I
\nWorklaw, dues ciutats encantadores, la darrera Patrimoni de la Humanitat, regades, una pel
\nV\u00edstula, i l\u2019altra per l\u2019Oder. Amb una gran il\u00b7lusi\u00f3 i sola, he trepitjat els seus carrers, he visitat
\nmonuments, esgl\u00e9sies, palaus, museus, la mina de sal m\u00e9s gran d\u2019Europa, embadalida per
\ntanta bellesa a l\u2019abast. Tamb\u00e9 he dedicat temps per assistir a concerts de m\u00fasica i tot sense
\nentrebancs, amb bon temps i temperatura agradable. Quina meravella, oi? s\u00ed.<\/p>\n

Per\u00f2….l\u2019edat! Ai! Ai ! El meu cos protestava de tanta moguda. Ell no s\u2019aguantava i gemegava i
\njo entre gemec i gemec exultava, i no em quedava altre remei que de tant en tant, fer-li cas i
\nprendre\u2019n cura. Aleshores m\u2019adonava que jo era m\u00e9s que el cos, que ja no em podia seguir i
\nque m\u2019alertava dient-me que t\u00e9 data de caducitat i que aleshores, aquell dia, diria prou i em
\ndeixaria. I jo ho entenia. Ell ja no podria fer res per mi aleshores, per\u00f2 jo s\u00ed. Jo seria.
\nLa vellesa \u00e9s un temps magn\u00edfic per adonar-te de tantes coses. I tamb\u00e9 per dedicar-te a coses
\nimportants…no acabar\u00edem!<\/p>\n

Era petita per\u00f2 ja sabia llegir i un dia els meus pares em van portar quatre postals cadascuna
\ndedicada a una de les quatre etapes de la vida. La veritat \u00e9s que nom\u00e9s recordo la primera. Un
\nbeb\u00e8 preci\u00f3s adormit en el cotxet que portava la mare. I a dalt, en castell\u00e0 deia Infancia i a
\nbaix de tot, la llegenda \u201cdormidito va el mam\u00f3n en el sue\u00f1o de la infancia i no sabe en su
\nignorancia que los sue\u00f1os, sue\u00f1os son.\u201d<\/p>\n

Efectivament, neix ignorant. Tot ho ha d\u2019aprendre. I es deleix per fer-ho… Heu observat com de ben petit es fa amb els objectes? Els agafa i fins que no els ha explorat pels quatre costats, no els deixa caure. I ja quan parla, sovint, els perqu\u00e8s? Es una esponja, tot ho vol saber.<\/p>\n

Em pregunto si no \u00e9s aix\u00f2 al que es referia Jes\u00fas quan va dir \u201csi no us feu com un d\u2019aquests
\npetits no entrareu al Regne de Cel\u201d. (Lluc 18,15)<\/p>\n

Perqu\u00e8 en definitiva, qu\u00e8 \u00e9s la vida sin\u00f3 un aprenentatge?. Lluc ens posa sobre la pista en
\ndir que Jes\u00fas infant \u201cCreixia en edat, saviesa i gr\u00e0cia\u201d (Lluc 2,52) Aix\u00f2 tamb\u00e9 val per
\nnosaltres.<\/p>\n

Tot ho hem d\u2019aprendre en venir a aquest m\u00f3n. Aquesta n\u2019\u00e9s la finalitat. Aprendre a fer-nos
\npersones, com Fills del Senyor que ens ha creat a la seva imatge i semblan\u00e7a. A prendre
\npart del seu projecte, de la seva obra d\u2019amor, certament inacabada. I aix\u00ed assolir la Uni\u00f3 amb
\nEll, com Jes\u00fas ens va revelar en la seva impressionant preg\u00e0ria: Pare, que tots siguin U, com Tu i Jo som U\u201d. (Joan 17,22)<\/p>\n

Com fer-ho? Vivint aqu\u00ed i ara amb els valors que Jes\u00fas ens va ensenyar. Fins aqu\u00ed he arribat i amb vosaltres ho volia compartir.<\/p>\n

Veig la vellesa com la corona de la nostra vida, podria arribar a ser-ne la millor etapa. Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que en la vellesa de molts hi ha moltes mancances. Ens necessitem els uns als altres i per aix\u00f2 hi som. I sobretot, la FE en Ell, ha de ser el puntal de la nostra vida. Als vells ja no
\nens toca somiar….no ens queda temps. Cal viure la vida, amb la joia de saber finalment, que
\ntot t\u00e9 sentit.<\/p>\n

Isabel Roura<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per comen\u00e7ar, us far\u00e9 un curt relat de la meva recent visita a dues ciutats, Crac\u00f2via I Worklaw, dues ciutats encantadores, la darrera Patrimoni de la Humanitat, regades, una pel V\u00edstula, i l\u2019altra per l\u2019Oder. Amb una gran il\u00b7lusi\u00f3 i sola, he trepitjat els seus carrers, he visitat monuments, esgl\u00e9sies, palaus, museus, la mina de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-818","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/818","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=818"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/818\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=818"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=818"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=818"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}