{"id":801,"date":"2014-09-20T08:51:25","date_gmt":"2014-09-20T08:51:25","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=801"},"modified":"2014-09-20T08:56:57","modified_gmt":"2014-09-20T08:56:57","slug":"una-nova-tribu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/una-nova-tribu\/","title":{"rendered":"Una Nova Tribu"},"content":{"rendered":"

\"tribu\"<\/a> Fa unes setmanes, el president Rajoy, en el debat sobiranista, va apel\u00b7lar a la sang com un motiu d’agermanament i d\u2019uni\u00f3. Deixant de costat les pol\u00e8miques, el que va fer el president Rajoy \u00e9s apel\u00b7lar a la tend\u00e8ncia que t\u00e9 l\u2019esser hum\u00e0 a formar tribus. El concepte de tribu, tan desprestigiat actualment, \u00e9s el que ha fet que la humanitat hagi sobreviscut fins als nostres dies. \u00c9s gr\u00e0cies a la tribu que hem apr\u00e8s a conviure els uns amb els altres i a ajudar-nos els uns als altres. Per tant els concepte de solidaritat, treball en equip i cooperaci\u00f3 es van materialitzar amb la creaci\u00f3 de les tribus.<\/p>\n

La tribu no \u00e9s nom\u00e9s una agrupaci\u00f3 de persones, sin\u00f3 que a m\u00e9s es caracteritza per tenir un avantpassat com\u00fa i per viure en un territori determinat. No s\u00e9 si, amb les noves tecnologies, el concepte de tribu pot arribar a canviar, ja que el concepte de territori en el m\u00f3n virtual \u00e9s molt diferent. Els integrants d\u2019una tribu comparteixen interessos comuns que de vegades entren en compet\u00e8ncia amb els interessos d\u2019altres tribus. I \u00e9s en el conflicte d\u2019interessos que apareix el concepte de guerra. Si en la \u00abintratribu\u00bb apareixen els conceptes de solidaritat i cura, en la \u00abintertribu\u00bb apareix el concepte d\u2019egoisme i viol\u00e8ncia.<\/p>\n

El concepte de tribu est\u00e0 \u00edntimament lligat a la uniformitat de llengua, costums, pensaments i religi\u00f3. La difer\u00e8ncia \u00e9s percebuda com una amena\u00e7a per la tribu i aquesta confronta la seva idiosincr\u00e0sia al que no \u00e9s genu\u00efnament propi i posa sota judici la nostra manera \u00edntima de ser si aquesta no coincideix amb el de la comunitat. George Brassens ja ho cantava en la can\u00e7\u00f3 la Mauvaise R\u00e9putation que tradu\u00eft per Paco Ib\u00e1\u00f1ez deia: No, a la gente no gusta que Uno tenga su propia fe.<\/p>\n

De sempre els pobles han conquerit altres pobles i als han sotm\u00e8s a la seva cultura. El colonialisme europeu ha estat en aquest sentit molt agressiu de manera que la cultura de continents sencers han estat aniquilades per imposar-los una d\u2019aliena.<\/p>\n

Tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit de la religi\u00f3 l\u2019 uniformisme ha estat \u2013 i \u00e9s encara avui- devastador i criminal. Per un inter\u00e8s uniformador s\u2019han com\u00e8s crims en nom de la veritat i de la sana doctrina. Recordem les croades destinades a reconquerir Terra Santa o les guerres entre cat\u00f2lics i protestants o els tribunals de la santa inquisici\u00f3 que buscaven qualsevol escletxa d’heretgia per ajusticiar persones que pensaven diferent. Avui en dia els musulmans que estan sota la Yihad isl\u00e0mica o guerra santa tenen el mandat de matar no creients i ap\u00f2states per poder anar al cel. Alguns te\u00f2legs musulmans afirmen que l\u2019Alcor\u00e0 defineix la Yihad d\u2019una altra manera de com s\u2019ent\u00e9n avui per\u00f2 la realitat \u00e9s que la Yihad \u00e9s avui en dia un focus de viol\u00e8ncia i de mort.<\/p>\n

Actualment hi ha una manera pol\u00edticament correcta de resoldre les difer\u00e8ncies entre dues comunitats. Consisteix en afirmar que cal oblidar el que ens a separar per refor\u00e7ar els lla\u00e7os que ens uneixen. En el fons aquesta proposta a no vol dir res perqu\u00e8 ning\u00fa esmenta quins s\u00f3n aquests lla\u00e7os que ens uneixen, sigui la llengua, sigui la religi\u00f3, o sigui un passat com\u00fa. No podem ignorar les difer\u00e8ncies- No podem amaga-les darrere un tab\u00fa per no haver de parlar-ne. La ignor\u00e0ncia d\u2019un problema no \u00e9s la soluci\u00f3 sin\u00f3 tot el contrari. Si nom\u00e9s podem parlar dels aspectes que ens uneixen, no podrem con\u00e8ixer-nos en la totalitat. Nom\u00e9s \u00e9s pel coneixement de l\u2019altre que podem arribar a estimar-lo, perqu\u00e8 nom\u00e9s s\u2019estima all\u00f2 que es coneix.<\/p>\n

Un exemple de tribu \u00e9s el poble jueu. Amb una religi\u00f3 i llengua pr\u00f2pia ha subsistit fins als nostres dies sofrint innombrables persecucions i intents d\u2019aniquilaci\u00f3. Per\u00f2 cal dir que el poble jueu ha estat un poble extremadament racista que ha basat el seu futur en no barrejar-se amb altres pobles, ja que el sols contacte amb un gentil els podia contamina. Per tant si no hi ha barreges, no hi ha difer\u00e8ncies i no hi ha conflicte. El poble Jueu \u00e9s potser el m\u00e9s representatiu d\u2019un concepte antic de tribu. Per\u00f2, d\u2019aquest poble extremadament tribal on tot est\u00e0 regit per la Llei que no deixa cap detall ala improvisaci\u00f3, sorgeix un nou concepte de tribu.<\/p>\n

Jes\u00fas trenca amb el judaisme tribal i endog\u00e0mic per obrir-se al m\u00f3n. No demana al rom\u00e0 que deixi de ser rom\u00e0, ni al grec que deix\u00ed de ser grec i allibera al jueu del compliment de la llei per formar una nova tribu. \u00c9s la tribu dels que nom\u00e9s tenen en com\u00fa el concepte d\u2019amor. No cal res m\u00e9s. No necessitem ni una llegua comuna, ni un passat com\u00fa, ni uns costums compartides, ni tan sols una religi\u00f3. Nom\u00e9s hem de tenir en com\u00fa l\u2019amor.<\/p>\n

Nosaltres els protestants en sabem molt del respecte a les difer\u00e8ncies. Est\u00e0 en el nostre principi fundacional. La lliure interpretaci\u00f3 de la paraula de D\u00e9u ens comminar a viure respectant la difer\u00e8ncia i a considerar-la un valor.<\/p>\n

\u00c9s sota aquest nou concepte de tribu que neix l\u2019ecumenisme i el Consell Mundial d\u2019Esgl\u00e9sies. L\u2019objectiu dels quals no \u00e9s uniformar, ni renunciar a llurs idiosincr\u00e0sies de cada esgl\u00e9sia sin\u00f3 tot el contrari, enriquir-nos m\u00fatuament. Llarg cam\u00ed li queda a l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica en aquesta singladura, perqu\u00e8 en el Consell Mundial d\u2019esgl\u00e9sies assisteix nom\u00e9s observadora i no com a membre de ple dret, perqu\u00e8 en fer-ho com a membre significaria recon\u00e8ixer que les altres esgl\u00e9sies tamb\u00e9 s\u00f3n esgl\u00e9sies de Crist cosa que encara nega categ\u00f2ricament.<\/p>\n

La conviv\u00e8ncia en el nostre pa\u00eds s\u2019ha basat en la uniformitat. Hist\u00f2ricament Espanya ha intentat combatre la diversitat imposant una mateixa llengua, un mateix D\u00e9u, una mateixa religi\u00f3, una mateixa cultura i una sola manera de pensar. Igualtat. No en el sentit de la revoluci\u00f3 francesa que es basa en la igualtat d\u2019oportunitats sin\u00f3 en el sentit de la uniformitat de la poblaci\u00f3. Espanya tolera malament la diversitat.<\/p>\n

No m\u2019agrada la uniformitat perqu\u00e8 \u00e9s esterilitzadora. Crec que tothom t\u00e9 el dret en el nostre pa\u00eds de poder ser i expressar-se com vulgui sempre que respecti un model de conviv\u00e8ncia. I aquest model de conviv\u00e8ncia ha de ser el del respecte, el de la just\u00edcia i el de la just\u00edcia social. No s\u00e9 un millor model que el de con\u00e8ixer-nos els uns als altres en lloc d’intentar crear comunitats a\u00efllades i enfrontades. Cal que tothom es pugui sentir identificat sense haver de renunciar a les seves arrels. Per aix\u00f2, pel que fa a la conviv\u00e8ncia en el nostre pa\u00eds, s\u00f3c un defensor del model educatiu catal\u00e0 perqu\u00e8 pret\u00e9n crear una sola comunitat en qu\u00e8 totes les identitats hi siguin presents i tots els nens aprenguin i coneguin les dues lleng\u00fces del pa\u00eds per tal de qu\u00e8 tothom pugui ser com \u00e9s.<\/p>\n

En aquests moments de canvi, de crisi, no ser\u00e0 ni per vincles de sang, ni per la llengua, ni per un passat com\u00fa ni tan sols per la religi\u00f3 que far\u00e0 que ens mantinguem units. Tampoc es podr\u00e0 mantenir la unitat de l\u2019estat a trav\u00e9s de la llei. Una de les difer\u00e8ncies entre la dictadura i democr\u00e0cia \u00e9s que en la dictadura la llei est\u00e0 per sobre de la voluntat ciutadana per\u00f2 en la democr\u00e0cia la voluntat ciutadana est\u00e0 per sobre de la llei.<\/p>\n

El que ens mantindr\u00e0 units no ser\u00e0 viure en un sol pa\u00eds o en dos pa\u00efsos independents. El que mantindr\u00e0 units seran els lla\u00e7os de la just\u00edcia, el respecte pel qui no \u00e9s com nosaltres, el coneixement mutu, ser\u00e0 construir un pa\u00eds on el verb no sigui la imposici\u00f3, ni el menyspreu per les difer\u00e8ncies, ni la uniformitat, ni la ignor\u00e0ncia del qui no \u00e9s com nosaltres. El que unir\u00e0 els pobles \u00e9s la possibilitat de construir un pa\u00eds solidari, just, amb persones que creguin que el b\u00e9 com\u00fa \u00e9s tan important com el b\u00e9 propi, on tothom tingui el dret de ser i de pensar diferent, sense que vulguem imposar-los ni una llengua, ni una religi\u00f3, ni una cultura, ni un D\u00e9u. Aquest \u00e9s el nou concepte de tribu que ens va ensenyar Jes\u00fas, ja no s\u00f3n els vincles de sang, ni de costums ni de llengua els que conformen la nova tribu sin\u00f3 els vincles del regne de D\u00e9u.<\/p>\n

Llavors, assenyalant amb la m\u00e0 els seus deixebles, digu\u00e9: Aquests s\u00f3n la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest \u00e9s el meu germ\u00e0, la meva germana, la meva mare. ( Mateu 12: 46-50)<\/strong><\/p>\n

Rub\u00e8n Pall\u00e0s<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa unes setmanes, el president Rajoy, en el debat sobiranista, va apel\u00b7lar a la sang com un motiu d’agermanament i d\u2019uni\u00f3. Deixant de costat les pol\u00e8miques, el que va fer el president Rajoy \u00e9s apel\u00b7lar a la tend\u00e8ncia que t\u00e9 l\u2019esser hum\u00e0 a formar tribus. El concepte de tribu, tan desprestigiat actualment, \u00e9s el que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-801","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/801","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=801"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/801\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=801"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=801"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=801"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}