{"id":578,"date":"2014-04-10T07:04:59","date_gmt":"2014-04-10T07:04:59","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=578"},"modified":"2014-04-10T07:04:59","modified_gmt":"2014-04-10T07:04:59","slug":"un-nou-dia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/un-nou-dia\/","title":{"rendered":"Un nou dia"},"content":{"rendered":"

\"1vh9bn4q3tisd\"<\/a>Avui comen\u00e7a un dia nou. Avui comen\u00e7a una vida nova. De fet, cada dia encetem una nova vida en la fe. Una renovaci\u00f3 que deixa enrere les coses velles, les faltes, les caigudes i els errors. I ens tornem a redre\u00e7ar amb valentia, sense que la covardia ni la por ens paralitzin.<\/p>\n

Si mai baixeu pel meu carrer veureu que, quan mor, s’uneix amb el carrer que li \u00e9s paral\u00b7lel formant al capdavall una placeta que ni tan sols arriba a ser-ho, en forma de triangle. Una palmera s’al\u00e7a al bell mig, dreta, alta, orgullosa de mostrar el seu fullatge gran i exuberant. Les fulles centrals, encara per obrir, sorgeixen amb for\u00e7a del seu cor, deleroses de fregar amb la punta un tros de cel. Les altres, m\u00e9s antigues per\u00f2 no velles, es corben en una mena de rever\u00e8ncia al vianant per recordar-li que \u00e9s aqu\u00ed, present, ni i dia.<\/p>\n

Al seu peu una jardinera l\u2019envolta on hi creix un arbust baix amb petites flors vermelles que donen una pinzellada de color al conjunt: la palmera, la font que ofereix el seu doll als m\u00e9s assedegats que pugen el carrer costerut i l\u2019arbust florit. Tot adquireix una bella harmonia.<\/p>\n

Quan les branques de l\u2019arbust creixen, an\u00e0rquiques i salvatges, es deixen anar i donen un aspecte de llibertat, de ser tal com s\u00f3n sense deixar-se dominar.\u00a0 Per\u00f2 aviat v\u00e9nen els jardiners de l\u2019ajuntament i, com escultors que observen una obra d\u2019art,\u00a0 comencen a podar-la per donar-li un aire m\u00e9s uniforme.<\/p>\n

Volts del febrer, quan el fred \u00e9s viu, altre cop v\u00e9nen i, com cirurgians examinant el seu pacient, agafen les tisores de poder i es posen a la feina.\u00a0 L\u2019endem\u00e0, quan passo pel davant, veig que tan sols han deixat unes tiges llenyoses, despullades i fredes.\u00a0 L\u2019aspecte \u00e9s trist,\u00a0 desolador, clama la mort.<\/p>\n

I penso que a la palmera li han fet una mala passada; l\u2019han deixada sola.\u00a0 Mentre ella conserva les seves fulles i la seva airositat, al seu peu no hi ha m\u00e9s que agonia.<\/p>\n

Els dies passen, ara m\u00e9s llargs, plou, venteja i els primers raigs de sol l\u2019acaronen dol\u00e7ament.\u00a0 En silenci, les primeres fulles menudes comencen a n\u00e9ixer, ramificant-se, vestint-lo en secret de tiges tendres i verdes fins que, quan floreix d\u2019aqu\u00ed i d\u2019all\u00e0, aquell secret \u00e9s cridat als quatre vents.<\/p>\n

Dia rere dia, nosaltres tamb\u00e9, com l\u2019arbust, necessiten despullar-nos, deixar que l\u2019amor i el perd\u00f3 de D\u00e9u penetrin entre les nostres velles tiges llenyoses per tornar-nos altre cop a vestir amb el vestit que d\u00f3na fruit, el vestit que es va renovant a imatge del seu creador i avan\u00e7a cap al ple coneixement.<\/i><\/p>\n

En vindran ganes de deixar-ho tot, de tancar la porta, llen\u00e7ar la clau i oblidar. Ganes d\u2019amagar sota la terra aquell talent que ens ha estat donat.\u00a0 Sentiments d\u2019impot\u00e8ncia, de feblesa, de dubte, de desenc\u00eds\u00a0 vindran a visitar el nostre cor.\u00a0 Per\u00f2 si cerquem en Ell, si pouem all\u00e0 on hi ha l\u2019aigua de vida, trobarem la resposta: Mira, s\u00f3c a la porta i truco<\/i>.<\/p>\n

Qu\u00e8 hi ha de m\u00e9s bonic que aix\u00f2?<\/p>\n

Renova la nostra vida, Senyor,\u00a0<\/i><\/p>\n

com l\u2019aigua renova l\u2019estepa del N\u00e8geb.<\/i><\/p>\n

Els que sembraven amb ll\u00e0grimes als ulls<\/i><\/p>\n

Criden de goig a la sega.<\/i><\/p>\n

Sortien a sembrar tot plorant,<\/i><\/p>\n

Carregats amb la llavor;<\/i><\/p>\n

i tornen cantant d\u2019alegria,<\/i><\/p>\n

Duent a coll les seves garbes.<\/i><\/p>\n

Salm 126, 4-5-<\/i><\/p>\n

 <\/p>\n

Al\u00edcia Pall\u00e0s i Cap\u00f3<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui comen\u00e7a un dia nou. Avui comen\u00e7a una vida nova. De fet, cada dia encetem una nova vida en la fe. Una renovaci\u00f3 que deixa enrere les coses velles, les faltes, les caigudes i els errors. I ens tornem a redre\u00e7ar amb valentia, sense que la covardia ni la por ens paralitzin. Si mai baixeu […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-578","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/578","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=578"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/578\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=578"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=578"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}