{"id":529,"date":"2014-02-27T10:35:01","date_gmt":"2014-02-27T10:35:01","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=529"},"modified":"2014-02-27T10:35:01","modified_gmt":"2014-02-27T10:35:01","slug":"la-soledat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/la-soledat\/","title":{"rendered":"La Soledat"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/gogh1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-thumbnail wp-image-530\" alt=\"gogh1\" src=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/gogh1-150x150.jpg\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a>M\u2019agrada estar sola. Quan a casa \u00e9rem colla, de vegades cercava un moment per a mi. Em llevava aviat i prenia el caf\u00e8 amb llet pausadament, deixant lliure el meu pensar: qu\u00e8 faria, qu\u00e8 havia passat el dia abans, qu\u00e8 podria passar en un futur; en resum, divagar, imaginar, somiar, donar gr\u00e0cies pel que m\u2019era donat, per l\u2019instant que vivia, calladament, sense presses. Un moment de la meva vida a soles.<\/p>\n<p>Per\u00f2 una cosa \u00e9s la soledat que un mateix busca i l\u2019altra la que et ve a trobar quan menys t\u2019ho esperes. Aquesta soledat, que de tant en tant cerco i de vegades temo i defujo, m\u2019acompanya \u201cfidel com una ombra\u201d, diria en Moustaki, com una flassada, sense ni tan sols adonar-me\u2019n.<\/p>\n<p>Quan \u00e9s buscada d\u00f3na els seus fruits. Una pausa en el tr\u00e0fec del dia a dia, per pensar, meditar, sovint sobre les persones que m\u2019envolten, a la llum de D\u00e9u. Qu\u00e8 faria perqu\u00e8 no patissin com ho fan? Potser res d\u2019especial ni d\u2019extraordinari. Escoltar, un gest en la meva petitesa. Tenir-les presents en les meves preg\u00e0ries, en el meu cor. \u00c9s l\u2019albada i el cel rogent sembla prometre un dia bonic.<\/p>\n<p>Quan la defujo \u00e9s perqu\u00e8 vull compartir amb aquells que m\u2019envolten l\u2019ess\u00e8ncia del meu \u00e9sser viscuda en la fe i parlar de D\u00e9u sense mots, mots que sobren quan l\u2019amor de D\u00e9u \u00e9s aqu\u00ed, un llenguatge que parla per ell mateix. Els mots, per\u00f2, de vegades brollen espont\u00e0niament i m\u2019ajuden a sentir-me intensament viva. \u00c9s el migdia i el cor canta.<\/p>\n<p>La soledat temuda \u00e9s la que em diu que el temps passa, que a fora la gent riu i jo no. La que em diu que m\u2019he equivocat, que caic cont\u00ednuament, que a fora les plantes floreixen i a casa es marceixen, s\u2019assequen i cauen. La que em diu que em desperti, que les ll\u00e0grimes no em deixen veure que el sol brilla. Aquesta soledat no t\u00e9 hora d\u2019arribada fixa. M\u2019agafa desprevinguda, de sobte el fred entra a casa i tinc el cor gla\u00e7at. \u00c9s l\u2019hivern fosc. \u00c9s aleshores quan m&#8217;agafa per escriure perqu\u00e8 un no s\u00e9 qu\u00e8, que encara ni tan sols puc definir, m&#8217;ha vingut a buscar, m&#8217;ha arrabassat i ha guanyat la batalla. No s\u00e9 com sortir-me&#8217;n. I no tinc esma d&#8217;agafar la porta i sortir de casa.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s penso que l&#8217;endem\u00e0, diumenge, anir\u00e9 a l&#8217;esgl\u00e9sia i somriur\u00e9 i far\u00e9 un munt de petons. I \u00e9s en aquell moment quan poso en dubte tot plegat i penso que potser els somriures del diumenge no s\u00f3n de veritat i els petons, falsos: tan sols un desig de demostrar que s\u00f3c feli\u00e7 quan en realitat s\u00f3c alg\u00fa a merc\u00e8 d&#8217;un remol\u00ed boig en el que hi ha moments de tristor i d&#8217;alegria.<\/p>\n<p>Hi penso detingudament i crec que aquests petons s\u00f3n sincers des del fons del meu cor. Es m\u00e9s: necessito tant fer-los com rebre\u2019ls. I potser no s\u00f3c l\u2019\u00fanica que se sent aix\u00ed, que molts passen per moments encara m\u00e9s dif\u00edcils i tristos sense tenir el goig de sentir l\u2019amor de D\u00e9u i dels germans.<\/p>\n<p>Jes\u00fas es va sentir sol, incompr\u00e8s en els moments m\u00e9s dif\u00edcils de la seva vida i de la mort. Abandonat. Trista paraula. Abandonem relacions, velles amistats, projectes, animals, fins i tot nadons. Podrem algun dia agrair sincerament, en tota la seva grand\u00e0ria el que Jes\u00fas va fer per nosaltres? Podrem acompanyar-lo en aquest cam\u00ed que emprenem junts?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Ve l&#8217;hora, m\u00e9s ben dit, ja ha arribat,<\/p>\n<p>que us dispersareu cadasc\u00fa pel seu costat,<\/p>\n<p>i em deixareu sol. Per\u00f2 jo no estic<\/p>\n<p>sol, perqu\u00e8 el Pare \u00e9s amb mi. Us he dit<\/p>\n<p>tot aix\u00f2 perqu\u00e8 en mi trobeu la pau. En el<\/p>\n<p>m\u00f3n passareu tribulacions, per\u00f2 tingueu<\/p>\n<p>confian\u00e7a: jo he ven\u00e7ut el m\u00f3n.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">Joan 16, 32-33<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Al\u00edcia Pall\u00e0s i Cap\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>M\u2019agrada estar sola. Quan a casa \u00e9rem colla, de vegades cercava un moment per a mi. Em llevava aviat i prenia el caf\u00e8 amb llet pausadament, deixant lliure el meu pensar: qu\u00e8 faria, qu\u00e8 havia passat el dia abans, qu\u00e8 podria passar en un futur; en resum, divagar, imaginar, somiar, donar gr\u00e0cies pel que m\u2019era [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-529","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/529","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=529"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/529\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}