{"id":381,"date":"2013-11-24T18:46:01","date_gmt":"2013-11-24T18:46:01","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=381"},"modified":"2013-11-24T18:46:01","modified_gmt":"2013-11-24T18:46:01","slug":"la-ma-de-deu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/la-ma-de-deu\/","title":{"rendered":"La m\u00e0 de D\u00e9u"},"content":{"rendered":"

\"DSC_0239\"<\/a>La nostra actual societat viu d\u2019esquenes al dolor. Al dolor de l\u2019\u00e0nima, al dolor que ens produeix la p\u00e8rdua d\u2019un \u00e9sser estimat ja sigui per ruptura, per malaltia o per dec\u00e9s. Intentem que la nostra vida esquivi el sabor amarg del dolor. No fa tant no era aix\u00ed. La cultura del dolor formava part de la nostra tradici\u00f3, calia portar dol durant molts diez per la p\u00e8rdua d\u2019un familiar. La mort era un element habitual en el natural esdevenir de la societat. Era habitual preparar-se per la mort, calia pagar durant tota la vida una p\u00f2lissa que cobr\u00eds les despeses del funeral. La vida era un cam\u00ed cap a la mort. I la mort era l’alliberaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima. El goig i l\u2019alegria estaven mal vistos per l\u2019estament eclesiali per la cort de beates que el seguien.<\/p>\n

Per\u00f2 avui l\u2019actitud davant del dolor ha canviat radicalment. Volem gaudir de la vida;riure,menjar, beure, gaudir de la vida i per no perdre un minut d\u2019aquest goig tanquem els nostres vells en resid\u00e8ncies per la gent gran perqu\u00e8 no podem perdre un instant per cuidar dels nostres avis. Volem viure una eterna joventut i erradicar de la nostra exist\u00e8ncia qualsevol rastre de dolor mort que ens recordi que nosaltres tamb\u00e9 envellirem, emmalaltirem i morirem.<\/p>\n

Per\u00f2 de la mateixa manera que excloem els rastres de dolor que ens poden recordar el nostre inevitable dest\u00ed, som al mateix temps grans consumidors de pornografia del dolor ali\u00e8. Creiem o volem creure que les trag\u00e8dies alienes ens causen molt de dolor, veure imatges de cad\u00e0vers, ferits i gent plorant desesperadament despr\u00e9s d\u2019una cat\u00e0strofe ens corpr\u00e8n, sembla que el nostre cor s\u2019encongeixi davant les imatges apocal\u00edptiques. I potser per uns instants creiem que el nostre dolor \u00e9s gran. Per\u00f2 aquest dolor t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la cruesa de les imatges que veiem que no en la trag\u00e8dia que han viscut les v\u00edctimes. Si en lloc d’imatges lleg\u00edssim a peu de p\u00e0gina del diari la mateixa noticia ocorreguda en un pa\u00eds remot el nostre nivell de dolor baixaria notablement. L\u2019accident del tren de Santiago de Compostela i d\u2019altres m\u00e9s recents ens demostra fins a quin punt som consumidors de l\u2019espectacle medi\u00e0tic que algunes cadenes televisives fan de la tragedia i del dolor ali\u00e8. La morbositat de veure imatges colpidores de dolor no tenen res a veure amb el dolor que realment pateixen les persones directament afectades. Som consumidors de dolor light, un dolor que en el fons ens alleuja per tenir la sort de no un dolor que en el fons ens alleuja per tenir la sort de no haver-lo de patir. Perqu\u00e8 si realment aquestes trag\u00e8dies ens afectessin tant, no podr\u00edem quedar-nos de bra\u00e7os creuats mentre veiem com dia a dia \u00e9ssers humans moren de fam, no podr\u00edem tolerar que \u00e9ssers humans siguin explotats pel capitalisme sense escr\u00fapols.<\/p>\n

Si realment les desgr\u00e0cies alienes ens afectessin tant, aquest m\u00f3n seria molt millor, m\u00e9s just i m\u00e9s solidari. Nom\u00e9s quan la persona que pateix, que est\u00e0 malalta o que ha mort \u00e9s una persona estimada sentim dolor. Qui no estima no sent dolor. El dolor nom\u00e9s pot cr\u00e9ixer en la terra abonada per l\u2019amor.<\/p>\n

La primera reacci\u00f3 que tenim davant el dolor \u00e9s voler donar-li una explicaci\u00f3. Necessitem saber la ra\u00f3 per la qual el dolor ha entrat a formar part de la nostra vida. Inevitablement aixequem la nostra mirada al cel i preguntem el perqu\u00e8. Els cristians hem tingut la temptaci\u00f3 de pensar que la causa del nostre dolor \u00e9s el pecat, el dolor \u00e9s un c\u00e0stig per alguna acci\u00f3 incorrecta que en algun moment hem com\u00e8s. Si rellegim el llibre de Job veurem que la primera reacci\u00f3 de Job i els seus amics \u00e9s buscar una explicaci\u00f3 a l\u2019exist\u00e8ncia del dolor. Fan llargues dissertacions sobre l\u2019exist\u00e8ncia de dolor. Per\u00f2 no la troben. El buscar perqu\u00e8s a l\u2019exist\u00e8ncia del dolor \u00e9s un exercici in\u00fatil i est\u00e8ril que ens pot fer caure en el pou de la desesperaci\u00f3 i de la depressi\u00f3. El dolor existeix de la mateixa manera que el sol surt cada dia, forma part del nostre m\u00f3n i, per qu\u00e8 no dir-ho, el dolor forma part de D\u00e9u.<\/p>\n

Si no podem saber el perqu\u00e8 del dolor, ens podr\u00edem preguntar si el dolor \u00e9s \u00fatil, si el dolor t\u00e9 alguna cosa de positiu. Intu\u00eftivament el dolor t\u00e9 connotacions totalment negatives. Qui voldria patir dolor estant en els seus cabals?<\/p>\n

Per\u00f2 el dolor, la p\u00e8rdua d\u2019un ser estimat, la ruptura amb una persona estimada, la malaltia ens confronta amb la nostra escala de prioritats. Les coses a les que don\u00e0vem molta import\u00e0ncia deixen de tenir valor i d\u2019altres que no valor\u00e0vem de cop prenen una import\u00e0ncia cabdal. Quan no hem patit cap atzagaiada a la vida donem import\u00e0ncia al tenir. El nostre cor est\u00e0 en els diners, en les possessions, en la vanitat. Per\u00f2 els que heu patit embats a la vida sabreu que el que va davant en l\u2019escala de prioritats \u00e9s l\u2019amor. El dolor ens mostra el que t\u00e9 valor en aquesta vida, el que val la pena lluitar. Hem de recon\u00e8ixer que el dolor ens transforma i ens fa con\u00e8ixer a nosaltres mateixos, com reaccionem o com ens afecten les situacions doloroses que ens depara la vida o dit d\u2019una altra manera: qui som. La manca de dolor ens fa viure en la insuportable superficialitat de la vida i en la ignor\u00e0ncia de nosaltres mateixos. Si us fixeu el que m\u00e9s ha marcat la vostra vida s\u00f3n les diferents etapes de dolor que heu hagut de patir. Job despr\u00e9s de patir tota una s\u00e8rie de vicissituds acaba reconeixent que a trav\u00e9s del dolor albira la realitat de D\u00e9u i d\u2019ell mateix. El dolor l\u2019ha transformat. El dolor li ha donat un coneixement m\u00e9s profund de la vida. El dolor modela la nostra identitat.<\/p>\n

Davant el dolor cal acostar-se amb respecte, sinceritat i amor. Hem d\u2019anar en compte de no acostar-nos d\u2019una manera poc sentida, amb frases estereotipades i buides del tipus \u201cD\u00e9u ho ha volgut aix\u00ed\u201d o \u201cel temps ho cura tot\u201d o \u201ccerca consol llegint la B\u00edblia\u201d.<\/p>\n

No puc entendre que D\u00e9u vulgui el nostre dolor, i de vegades penso que no volem que el temps curi el nostre dolor, i no crec que la b\u00edblia sigui un llibre m\u00e0gic que en obrirlo trobis el passatge que et donar\u00e0 consol. Diem: D\u00e9u et consolar\u00e0! Per\u00f2 D\u00e9u no t\u00e9 bra\u00e7os per abra\u00e7ar, ni mans per acariciar, ni veu per consolar. Som nosaltres que hem de ser les mans de D\u00e9u per acariciar, que hem de ser els bra\u00e7os de D\u00e9u per abra\u00e7ar, que hem de ser la veu de D\u00e9u per consolar. En el dolor no tot \u00e9s negatiu, podem descubrir mons de sentiments sublims. Descobrim la for\u00e7a de l\u2019amor, descobrim el reconfort de la compassi\u00f3 i el valor de la solidaritat, descobrim l\u2019immensa felicitat de perdonar una persona estimada, descobrim com ens allibera de l\u2019odi perdonar un enemic. Descobrim aquests petits cels que hi ha en el m\u00f3n del dolor, per\u00f2 que s\u00f3n cels aut\u00e8ntics i meravellosos.<\/p>\n

Heu tingut mai un nad\u00f3 ingressat en un hospital? Tots els llits estan ocupats per nens que tenen pares i mares que pateixen molt. El vincle que s\u2019estableix entre els diferents pares \u00e9s d\u2019una emoci\u00f3 extrema, una bona not\u00edcia \u00e9s celebrada per tothom i una mala not\u00edcia \u00e9s soferta per tothom.<\/p>\n

Hi ha, per\u00f2, m\u00f3ns de dolor inimaginables, dolors tan grans i tan intensos que creiem que el consol no \u00e9s possible. S\u00f3n dolors que no es poden superar, que no es volen superar perqu\u00e8 el voler superar significa una tra\u00efci\u00f3. Per\u00f2 el dolor tamb\u00e9 \u00e9s lluita, superaci\u00f3, no hem de perdre mai l\u2019esperan\u00e7a de superar el dolor. Superar el dolor no significa oblidar els sentiments. \u00c9s cert, hi ha experi\u00e8ncies que ens deixen un gran buit i un gran dolor. Per\u00f2 no ens podem deixar v\u00e8ncer pel dolor, cal superar-lo, cal afrontarlo i poc a poc aquest dolor anir\u00e0 desapareixent. De vegades donar\u00e0 pas a un entranyable record, de vegades l\u2019oblidarem. Per\u00f2 no hem de deixar que el dolor hi faci niu l\u2019amargura i l\u2019odi. L\u2019odi, aquest sentiment que ho destrueix tot, tot menys a ell mateix.<\/p>\n

Rub\u00e8n Pall\u00e0s<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La nostra actual societat viu d\u2019esquenes al dolor. Al dolor de l\u2019\u00e0nima, al dolor que ens produeix la p\u00e8rdua d\u2019un \u00e9sser estimat ja sigui per ruptura, per malaltia o per dec\u00e9s. Intentem que la nostra vida esquivi el sabor amarg del dolor. No fa tant no era aix\u00ed. La cultura del dolor formava part de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=381"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/381\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}