![\"albricias\"](\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/albricias.png\")
<\/a><\/p>\nL\u2019ajuntament d\u2019Alacant, en mans del PP, acaba de posar a una pla\u00e7a de la ciutat, en el barri de Babel, el nom de Franklin Albricias Goetz (1892-1972). <\/b>La cerim\u00f2nia de retolaci\u00f3 ha estat duta a terme per l\u2019alcadessa, acompanyada, simb\u00f2licament, per representants de la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica Constante Alona i de l\u2019esgl\u00e9sia evang\u00e8lica local, de tradici\u00f3 metodista. He de confessar la sorpresa que m\u2019ha causat aquesta not\u00edcia, totalment inesperada, at\u00e8s el perfil del personatge ara homenatjat. Franklin Albricias , pedagog i humanista, ensenyant i literat, amb carnet de l\u2019H\u00e8rcules de la primera hora, era ma\u00e7\u00f3 a la l\u00f2gia Num\u00e0ncia, amb el nom de \u201cTe\u00f3filo<\/i>\u201d, i pastor protestant, com el seu pare i el seu germ\u00e0. Home d\u2019idees progressistes i ferventment republic\u00e0, pertanyia al Partit Republic\u00e0 Radical Socialista, de Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, i m\u00e9s endavant a Acci\u00f3n Republicana i a Izquierda Republicana. Va ser tinent d\u2019alcalde de l\u2019ajuntament republic\u00e0 alacant\u00ed, amb Lloren\u00e7 Carbonell, un altre protestant, a l\u2019alcaldia, i ocup\u00e0 la presid\u00e8ncia de la Diputaci\u00f3 fins a l\u2019entrada de les tropes franquistes. Va sortir de la seva ciutat, la matinada del 28 de mar\u00e7 de 1939, a bord del carboner angl\u00e8s Stanbrook<\/i>, on s\u2019arra\u00efmaven m\u00e9s de dues mil persones, en unes condicions infrahumanes, en direcci\u00f3 a Or\u00e0. A Constantine (Alg\u00e8ria) s\u2019hi estigu\u00e9 durant dues d\u00e8cades, dedicat, fonamentalment, a la seva tasca de pastor protestant, ja que hi comptava amb una base de compatriotes d\u2019aquesta confessi\u00f3 religiosa, establerts all\u00ed des d\u2019un\u00a0 segle abans, els quals parlaven el patue<\/i>t, el dialecte catal\u00e0 d\u2019Alg\u00e8ria, utilitzat per la nombrosa immigraci\u00f3 procedent d\u2019Alacant, Elx, Santa Pola, Parcent, Menorca, etc. Acab\u00e0 per establir-se a Su\u00efssa, on ja havia fet de jove els estudis de magisteri, i mor\u00ed al cant\u00f3 su\u00eds de Vaud, ja cec, fa una quarantena d\u2019anys. El seu germ\u00e0 Lincoln (Alacant 1897-Barcelona 1992), s\u2019exili\u00e0 tamb\u00e9 a Alg\u00e8ria on, durant vint anys, fou pastor d\u2019una esgl\u00e9sia metodista a Or\u00e0, fins que, ja jubilat, retorn\u00e0 a la terra dels pares.<\/p>\n
Franklin i Lincoln, amb uns noms que ja s\u00f3n tota una declaraci\u00f3 de principis, eren fills d\u2019un personatge destacad\u00edssim: Francesc Albricias i Bac\u00e0s (1856-1934), un barcelon\u00ed forjat a Rub\u00ed, on fund\u00e0 una escola, el Casino Rubinense i un peri\u00f2dic republic\u00e0<\/b>. Per no treure\u2019s el barret en passar el vi\u00e0tic per davant de casa seva, va ha ver de deixar Rub\u00ed, per l\u2019assetjament\u00a0legal de qu\u00e8 va ser objecte, i finalment, desterrat de la poblaci\u00f3, acab\u00e0 establint-se a Alacant, la destinaci\u00f3 adequada, pel clima, per a la salut de la seva muller. Abans havia estat pastor a Monistrol de Montserrat i s\u2019havia format com a mestre i te\u00f2leg, a Su\u00efssa. Casat amb J\u00falia Goetz Maurer, de fam\u00edlia protestant alsaciana, \u00e9s a Alacant on va desplegar tota la seva potencialitat com a pedagog. Va morir a Barcelona, l\u2019estiu de 1934. Fou a Alacant on, el 1897, fund\u00e0 l\u2019Escola Model, aventura pedag\u00f2gica colossal, per on van passar milers de joves, fins al 1937, en qu\u00e8 el desenlla\u00e7 de la guerra en for\u00e7\u00e0 al tancament. D\u2019aqu\u00ed sortiren el primer alcalde republic\u00e0 de la ciutat, el president de la Diputaci\u00f3 republicana, o el director general d\u2019Ensenyament Primari de la Rep\u00fablica, Rodolf Llopis, futur dirigent del PSOE-hist\u00f2ric, a l\u2019exili. Francesc Albricias va estar al davant, durant anys, dels protestants de tradici\u00f3 presbiteriana i metodista de tot l\u2019estat, als quals represent\u00e0 en nombrosos esdeveniments, congressos i trobades internacionals, tant a Europa com a Am\u00e8rica i tradu\u00ed a l\u2019espanyol diverses obres d\u2019autors estrangers, sobre tem\u00e0tica religiosa, sempre des d\u2019una perspectiva evang\u00e8lica.<\/p>\n
Els 40 anys d\u2019Escola Model constitueixen la p\u00e0gina m\u00e9s brillant del protestantisme al nostre pa\u00eds, en mat\u00e8ria educativa<\/b>. Arrib\u00e0 a ser el centre educatiu m\u00e9s modern de l\u2019estat, d\u2019acord amb les tend\u00e8ncies m\u00e9s avan\u00e7ades que llavors es coneixien a Europa. I l\u2019escola esdevingu\u00e9 molt m\u00e9s que una escola. El primer museu d\u2019Alacant fou, precisament, el de l\u2019escola Model, un centre on s\u2019ensenyava els alumnes a interessar-se per l\u2019art, la m\u00fasica, la hist\u00f2ria, la ci\u00e8ncia, de manera que retrats dels grans inventors d\u2019arreu del m\u00f3n presidien l\u2019interior de les aules, al costat dels grans literats de totes les \u00e8poques. L\u2019escola tenia una sala de projecci\u00f3, on tamb\u00e9 es representaven sainets i obres teatrals, ben sovint en la llengua del pa\u00eds, i sobretot una banda de flautins i tambors que desfilava pel centre de la ciutat, en els dies assenyalats, aconseguint de captar la simpatia i l\u2019atenci\u00f3 dels vianants. L\u2019escola form\u00e0 una biblioteca molt important, a m\u00e9s del museu, tot el qual va ser objecte de la devastaci\u00f3 franquista que s\u2019incaut\u00e0 del local i els seus b\u00e9ns, primer instal\u00b7lant-hi l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019ocupaci\u00f3 i despr\u00e9s la Falange. La dictadura restitu\u00ed no l\u2019edifici, sin\u00f3 l\u2019ocupaci\u00f3, amb un preu simb\u00f2lic absolutament vergony\u00f3s, a la comunitat protestant que l\u2019havia creat i sostingut.<\/p>\n
M\u2019ha semblat que, de tant en tant, \u00e9s bo que coneguem p\u00e0gines de la nostra hist\u00f2ria que no per desconegudes s\u00f3n inexistents<\/b>. I m\u00e9s encara si, com en aquest cas, permeten acostar-nos a la minoria religiosa m\u00e9s important del pa\u00eds, despr\u00e9s de la cat\u00f2lica, una part, doncs, del nostre poble. La hist\u00f2ria del protestantisme \u00e9s, encara avui, una hist\u00f2ria subterr\u00e0nia. I con\u00e8ixer-la ens fa con\u00e8ixer-nos millor a tots nosaltres. De vegades personatges singulars, que han tingut un paper preponderant en la seva \u00e8poca, acaben engrossint els rengles infinits de l\u2019oblit. Em semblava de just\u00edcia recordar-ho, m\u00e9s encara si, com \u00e9s el cas, no parlem d\u2019una sola persona, sin\u00f3 de tota una veritable nissaga familiar: els Albricias.<\/p>\n
*Pol\u00edtic i escriptor<\/b><\/p>\n
\u00a0 pcrovira@tinet.cat<\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Arran de la placa que s\u2019ha col\u00b7locat a una pla\u00e7a d\u2019Alacant amb el nom de Franklin\u00a0 Albr\u00edcias, us oferim\u00a0 l\u2019article de Josep Llu\u00eds Carod Rovira sobre \u201cEls Albr\u00edcies\u201d\u00a0 com una part de la hist\u00f2ria del protestantisme a casa nostra que no hem d\u2019oblidar.\u00a0 Els Albricias Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira* \u00a0 L\u2019ajuntament d\u2019Alacant, en mans del PP, acaba […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-257","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/257","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=257"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/257\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=257"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=257"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=257"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}