![\"\"](\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/EsOrporti.jpg\")
<\/p>\nNo ens \u00e9s pas nova la q\u00fcesti\u00f3 sobre la identitat de les nostres comunitats i soc conscient que \u00e9s un tema que a uns fa por i que d\u2019altres menyspreen, tot i aix\u00f2, o precisament per aix\u00f2, penso que \u00e9s un tema que malauradament avui \u00e9s tant o m\u00e9s urgent que quan es va tractar en pon\u00e8ncia l\u2019any 2009 al nostre LXXIII S\u00ednode celebrat a Barcelona.<\/p>\n
I perqu\u00e8 penso que la q\u00fcesti\u00f3 de la identitat \u00e9s avui tamb\u00e9 un tema urgent? Crec que tots tenim clar que la nostra identitat la constru\u00efm en Crist per\u00f2, si som sincers aquesta afirmaci\u00f3 no tanca la q\u00fcesti\u00f3, \u00e9s nom\u00e9s un principi; aix\u00ed, s\u00ed la nostra identitat es construeix en Crist per\u00f2 tamb\u00e9 diem que som evang\u00e8lics o protestants, perqu\u00e8 ho diem aix\u00f2?<\/p>\n
El per qu\u00e8 de les identitats<\/b><\/p>\n
Doncs, perqu\u00e8 la identitat \u00e9s una construcci\u00f3 que funciona com a punt de refer\u00e8ncia per mitj\u00e0 del qual puguem interpretar-nos a nosaltres mateixos -per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019altre- en les diferents interaccions relacionals; \u00e9s a dir, la identitat \u00e9s el que condiciona la nostra forma de relacionar-nos socialment, perqu\u00e8 fem un ordre d\u2019identitats que ens permet decidir amb qui i de quina manera podem establir segons quins tipus de transaccions i relacions, siguin de la mena que siguin.<\/p>\n
La pertinen\u00e7a a un grup \u00e9s un dels factors que en construeixen la identitat. A m\u00e9s, en les relacions entre grups, parlar d\u2019identitat \u00e9s tamb\u00e9 parlar d\u2019alteritat: com definim l\u2019altre de manera que ens en permeti diferenciar-nos. La pertinen\u00e7a a un grup afecta el concepte que tenim de nosaltres mateixos<\/b> i de quina manera aquesta pertinen\u00e7a es viu amb alteritat cap a altres grups, i per compartir la identitat del grup cal que els individus que el conformen comparteixin certes \u201cnormes\u201d o \u201cvalors\u201d, els quals els permetin definir-ne el comportament respecte de diferents situacions, cosa que cobra especial rellev\u00e0ncia quan es plantegen situacions noves, fora de la quotidianitat, com ara \u00e9s el nostre cas en aquests dies.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, bo i tenint clar que la nostra identitat la constru\u00efm en Crist com aquell que ens serveix de model per arribar a ser<\/i>, com a meta identit\u00e0ria, a la vegada ens diem \u201cevang\u00e8lics\u201d o \u201cprotestants\u201d per a diferenciar-nos -especialment en el nostre context- dels que s\u2019anomenen aix\u00ed mateixos com \u201ccat\u00f2lics\u201d, els quals tamb\u00e9 afirmen que es construeixen en el mateix Crist; alhora podem observar f\u00e0cilment, per\u00f2, que entre nosaltres, cat\u00f2lics i protestants, no compartim moltes d\u2019aquelles\u00a0 \u201cnormes\u201d o \u201cvalors\u201d que ens permetin definir un mateix comportament o una mateixa resposta respecte de diferents q\u00fcestions. \u00c9s a partir d\u2019aqu\u00ed que vivim un proc\u00e9s d\u2019alteritzaci\u00f3, en qu\u00e8 marquem les fronteres d\u2019uns i d\u2019altres<\/b> i establim alhora quins tipus de relacions i transaccions podem tenir, partint de la realitat comuna del Crist i de les profundes difer\u00e8ncies teol\u00f2giques, eclesiol\u00f2giques o fins i tot socials i morals que es nodreixin d\u2019altres fonts: diverses tradicions, diverses mem\u00f2ries hist\u00f2riques, en el fons diverses formes d\u2019interpretar i d\u2019explicar-nos D\u00e9u.<\/p>\n
Difer\u00e8ncies identit\u00e0ries entre evang\u00e8lics<\/b><\/p>\n
Alguns voldrien que les diferencies identit\u00e0ries entre cristians s\u2019acabessin aqu\u00ed, entre evang\u00e8lics i cat\u00f2lics, (normalment oblidem els ortodoxes), per\u00f2 la realitat \u00e9s que la q\u00fcesti\u00f3 no la podem tancar aqu\u00ed perqu\u00e8 no existeix una<\/b> esgl\u00e9sia protestant o evang\u00e8lica, sin\u00f3 que el protestantisme \u00e9s m\u00e9s aviat un moviment i els moviments, inevitablement, s\u00f3n generadors de diferents realitats dif\u00edcils de institucionalitzar en una de sola.<\/p>\n
Per tant, la realitat que no podem amagar i amb qu\u00e8 hem d\u2019aprendre a conviure \u00e9s que dins del m\u00f3n evang\u00e8lic tenim tamb\u00e9 identitats diferents, molt variades i sovint contradict\u00f2ries. Que, ens agradi o no, aix\u00f2 significa que tenim formes de explicar o viure D\u00e9u diferents, variades i sovint molt contradict\u00f2ries; per m\u00e9s que tots diguem que la nostra identitat es fonamenta en la identitat del Crist interpretat des de las cinc \u201cSoles\u201d.<\/p>\n
I aix\u00f2 qu\u00e8 significa? Que un tipus d\u2019evang\u00e8lics no podran relacionar-se amb uns d\u2019altres per causa de la seva identitat? No, la veritat \u00e9s que no significa aix\u00f2. El millor exemple el tenim amb les nostres relacions ecum\u00e8niques amb els cat\u00f2lics, amb els quals no sols compartim f\u00f2rums de di\u00e0leg, sin\u00f3 que fins i tot en els darrers temps podem dur a terme actuacions conjuntes, sobretot perqu\u00e8 hem caminat cap al reconeixement mutu de la nostra filiaci\u00f3 en el Pare, malgrat les nostres profundes difer\u00e8ncies. A pesar de les grans difer\u00e8ncies \u00e9s possible la comuni\u00f3 entre diferents identitats evang\u00e8liques, sempre i quan hi hagi un m\u00ednim respecte i un reconeixement de la filiaci\u00f3 que tenim amb el Pare, mitjan\u00e7ant Jesucrist, en l\u2019Esperit Sant.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, veient que en el cas endo-evang\u00e8lic, ens costa m\u00e9s de recon\u00e8ixer, ens fa m\u00e9s mal acceptar que entre nosaltres tamb\u00e9 mantenim profundes difer\u00e8ncies les quals afecten les nostres relacions, per\u00f2 en no recon\u00e8ixer-ho no les farem desapar\u00e8ixer, ans el contrari, en no escatir el perqu\u00e8 de les nostres difer\u00e8ncies ens farem m\u00e9s mal encara, i dificultarem la construcci\u00f3 de ponts i dificultarem sobretot la identificaci\u00f3 de les transaccions i de les relacions que, podr\u00edem establir \u2013 o no\u2013 entre els diferents grups que formem part d\u2019un terme tan vast com n\u2019\u00e9s \u201cevang\u00e8lic\u201d.<\/p>\n
I \u00e9s clar, per aix\u00f2 \u00e9s important con\u00e8ixer la pr\u00f2pia identitat, i quan dic \u201cpr\u00f2pia\u201d no em refereixo pas a la individual, sin\u00f3 m\u00e9s aviat a la grupal, en aquest cas, l\u2019esgl\u00e9sia a qu\u00e8 lliurement hem decidit vincular-nos com a individus. Si no coneixem la nostra pr\u00f2pia identitat eclesial, la nostra hist\u00f2ria, la nostra fe i els nostres trets diferencials, no sabrem com respondre satisfact\u00f2riament en les diferents situacions i conflictes que el dia a dia ens presenta, les vulguem o no.<\/p>\n
Veiem un exemple<\/b><\/p>\n
Voldria presentar-vos un cas pr\u00e0ctic que aquests dies hem pogut trobar a les xarxes socials i que neix d\u2019una associaci\u00f3 anomenada: \u201cEspa\u00f1a, \u00a1Oramos por ti!\u201d. Es tracta d\u2019una crida que neix per oposar-se a l\u2019aprovaci\u00f3 de la Proposici\u00f3 de Llei 122-1 contra la discriminaci\u00f3 per l\u2019orientaci\u00f3 sexual, per la identitat o per l\u2019expressi\u00f3 de g\u00e8nere, etc. Aquest grup fa, literalment, una crida \u201curgent a la unitat perqu\u00e8 junts dejunem, preguem i intercedim fins que D\u00e9u, d\u2019una manera o d\u2019altra, faci que aquesta llei sigui retirada. Preguem perqu\u00e8 els nostres l\u00edders, aquells que ens representen, rebin una estrat\u00e8gia clara i eficient per defensar els nostres drets.\u201d<\/p>\n
<\/p>\n
A banda que la proposici\u00f3 de llei en q\u00fcesti\u00f3 pugui tenir encerts o errors, i que pugui ser discutida, nom\u00e9s faltaria, all\u00f2 que crida l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s el to apocal\u00edptic de tot el text, la crida a la uni\u00f3 en el dejuni, l\u2019objectiu de \u201cvict\u00f2ria\u201d i l\u2019actitud de \u201clobby\u201d, per\u00f2 sobretot vull palesar que en cap cas no argumenten ni una sola paraula sobre la necessitat imperiosa de legislar una protecci\u00f3 per a un col\u00b7lectiu de persones que, tal i com podem veure a les not\u00edcies, pateix agressions constants<\/b>, aix\u00ed com diferents formes d\u2019exclusi\u00f3 fins i tot en un pa\u00eds com el nostre, en el qual haurien de poder viure com all\u00f2 que s\u00f3n: persones dignes dels seus drets, com qualsevol de nosaltres.<\/p>\n
Aquesta associaci\u00f3 anomenada \u201cEspa\u00f1a, \u00a1Oramos por ti!\u201d, es presenta igual com nosaltres fem, com a part del m\u00f3n evang\u00e8lic i amb el suport de Ferede; per b\u00e9 que \u00e9s dif\u00edcil de saber qui en s\u00f3n els responsables:<\/p>\n
\u201cAquesta iniciativa perdria molt si la centrem en algun grup o denominaci\u00f3 concreta. La idea \u00e9s presentar el cos de Crist a Espanya, unit en oraci\u00f3. Res m\u00e9s. No hi ha nacionalismes, partidismes i denominacionalismes. Per aix\u00f2, no tractarem de relacionar aquesta iniciativa amb ning\u00fa en particular. La veritable for\u00e7a i sentit \u00e9s donada per la suma de tots els participants.\u201d<\/i><\/p>\n
Aix\u00ed en diuen. Tenen un \u201cConsejo de Apoyo\u201d i un \u201cConsejo facilitador\u201d [sic] per\u00f2 a hores d\u2019ara m\u2019ha sigut impossible identificar qui s\u00f3n aquests: \u201cdistintas personas ampliamente reconocidas en el mundo evang\u00e9lico espa\u00f1ol, que con el respaldo de sus personas y ministerios avalan y respaldan la convocatoria\u201d<\/i>.<\/p>\n
A qui pertany la identitat evang\u00e8lica?<\/b><\/p>\n
Cadasc\u00fa te la llibertat de pregar pel que consideri convenient, i tamb\u00e9 d\u2019associar-se si ho troben adient, ara no criticar\u00e9 aix\u00f2. Per\u00f2 vull parar la nostra atenci\u00f3 en la q\u00fcesti\u00f3 del principi. Crides com aquesta, amb tant de suport medi\u00e0tic, afecten la percepci\u00f3 que els altres tenen de la nostra identitat com a evang\u00e8lics i haur\u00edem d\u2019estar preparats per donar-hi resposta.<\/p>\n
Cada dia m\u00e9s, hi ha grups amb representaci\u00f3 m\u00e9s o menys petita; grups formats per particulars associats (com ara l\u2019AEE), els quals pretenen tenir la representaci\u00f3 de la majoria dels evang\u00e8lics<\/b>. Grups que intenten uniformar el pensament evang\u00e8lic i que en segresten la identitat evang\u00e8lica. De fet, patim un tal bombardeig que moltes persones queden desconcertades davant algunes declaracions d\u2019aquests grups que ara volen posar ells les normes, 500 anys despr\u00e9s de la Reforma. Establir-hi les marques d\u2019identitat que hagin de definir qui \u00e9s i qui no \u00e9s un evang\u00e8lic veritable, tal com va succeir quan el CEM retir\u00e0 el dret a vot i veu de les nostres comunitats a Madrid (expulsi\u00f3 en diferit); aix\u00ed, podem llegir diferents articles de la xarxa en qu\u00e8 volen pressionar-nos per fer-nos-en fora fins i tot de Ferede: (la FEREDE t\u00e9 un dilema: o la IEE o els evang\u00e8lics).<\/p>\n
Nosaltres identitat minorit\u00e0ria<\/b><\/p>\n
Davant d\u2019aquestes situacions problem\u00e0tiques hem d\u2019anar aprofundint en la identitat de la nostra pr\u00f2pia esgl\u00e9sia, per saber qui som i perqu\u00e8 som aix\u00ed.<\/p>\n
La nostra esgl\u00e9sia (IEE-EEC), com a uni\u00f3<\/b> (no federaci\u00f3) de diferents tradicions reformades hist\u00f2riques, va decidir configurar-se sota unes identitats que, sobretot des de la guerra civil, han sigut minorit\u00e0ries al nostre territori; s\u00f3n aquestes identitats: la presbiteriana (aix\u00ed \u00e9s el nostre govern) i la metodista (la tradici\u00f3 m\u00e9s arrelada als Pa\u00efsos Catalans).<\/p>\n
S\u00ed, som minoritaris<\/b> tant Espanya com a Catalunya, no pas al m\u00f3n, i encara que no gosar\u00e9 de dir que som la millor tradici\u00f3 protestant, s\u00ed que afirmar\u00e9 rotundament que no som menys protestants o evang\u00e8lics que cap altra; m\u00e9s encara, ning\u00fa ens pot donar lli\u00e7ons de qu\u00e8 es ser protestants, i menys encara grups que no sabem ni a qui representen.<\/p>\n
La nostra identitat \u00e9s molt \u00e0mplia per\u00f2 molt concreta alhora; fonamentada en Crist -la nostra Roca- reconeixem sense cap vergonya que som producte de molts esdeveniments hist\u00f2rics, de diferents circumst\u00e0ncies, i de diferents teologies que cerquen \u00fanicament encarnar el Crist etern en cada realitat que ens ha tocat viure, dins la nostra pr\u00f2pia conting\u00e8ncia.<\/p>\n
S\u00ed, som una minoria<\/b> enmig de la minoria evang\u00e8lica del nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Som minoria perqu\u00e8 bategem els infants com a signe de la gr\u00e0cia que els endinsa en el Poble de D\u00e9u; tot i que aquesta forma de fer \u00e9s comuna al protestantisme hist\u00f2ric i al cristianisme en general; per aix\u00f2 hem sigut i som criticats per aquells que pensen que el seu bateig d\u2019adults \u00e9s l\u2019\u00fanic v\u00e0lid, o l\u2019\u00fanic efectiu.<\/p>\n
Som minoria<\/b> perqu\u00e8 treballem profundament en el di\u00e0leg ecum\u00e8nic, fundadors com som del Consell Mundial de les Esgl\u00e9sies; i per aix\u00f2 som molt criticats. Tot i que al CME estan totes les esgl\u00e9sies protestants hist\u00f2riques i de renom treballant plegats per la bona entesa dels cristians del m\u00f3n.<\/p>\n
Som minoria<\/b> perqu\u00e8 tenim la Taula del Senyor oberta a tots els cristians i a llurs fills i filles; i aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s criticat. Tot i que la Taula sigui del Senyor, no \u00e9s pas seva; i tamb\u00e9 sigui aquesta una pr\u00e0ctica que trobem a tantes esgl\u00e9sies protestants hist\u00f2riques arreu del m\u00f3n.<\/p>\n
Som minoria<\/b> perqu\u00e8 som inclusius, perqu\u00e8 defensem els drets humans de tothom, perqu\u00e8 defensem els drets dels pobles, perqu\u00e8 defensem la llibertat de pensament i de consci\u00e8ncia, no sols de paraula sin\u00f3 amb fets; i no sols per a nosaltres com veiem que demanen alguns, sin\u00f3 per damunt de tot per als nostres pro\u00efsmes. I tot aix\u00f2 tamb\u00e9 ens ho critiquen.<\/p>\n
Som minoria… I qu\u00e8?<\/b><\/p>\n
Fa l\u2019efecte que aix\u00f2 els importa m\u00e9s a d\u2019altres que a nosaltres mateixos. Perqu\u00e8 a nosaltres el que ens hauria d\u2019importar \u00e9s que som seguidors i seguidores de Jesucrist. I s\u00ed, dins el gran ventall que D\u00e9u ha volgut o ha perm\u00e8s que tingu\u00e9s el cristianisme, nosaltres som evang\u00e8lics, protestants, de tradici\u00f3 metodista i presbiteriana; tots aquests elements, i uns quants m\u00e9s, configuren la nostra identitat, la nostra forma de ser esgl\u00e9sia i la nostra forma d\u2019encarnar el Crist.<\/p>\n
Per a ser testimonis de la gr\u00e0cia de D\u00e9u en el m\u00f3n en qu\u00e8 Ell ens pos\u00e0.<\/p>\n
Una \u00faltima paraula<\/b><\/p>\n
La nostra esgl\u00e9sia \u00e9s com \u00e9s per la gr\u00e0cia de D\u00e9u, i dif\u00edcilment podr\u00e0 ser un altre cosa. Hi ha d\u2019altres que ja ho s\u00f3n un altre cosa, i sempre ho faran millor.<\/p>\n
La nostra teologia \u00e9s de llarg recorregut, \u00e9s profunda i treballada. Si segons les estad\u00edstiques actualment nom\u00e9s entre el 5 i el 10% dels pastors evang\u00e8lics tenen formaci\u00f3 teol\u00f2gica, nosaltres podem dir que el 100% dels nostres pastors i pastores la tenen. Fins i tot tenim el luxe de tenir a les nostres comunitats moltes persones que no estan a la pastoral ordenada per\u00f2 que tenen una molt bona formaci\u00f3 teol\u00f2gica. Per tot aix\u00f2 estic conven\u00e7ut de que la nostra identitat \u00e9s ferma, coherent i plena de contingut, \u00e9s sobre tot bona, doncs est\u00e0 orientada a fer el b\u00e9 a les persones, a ser sanadora i restauradora; \u00e9s una identitat que crea comunitats on el Regne de D\u00e9u sigui a prop. No som perfectes, per\u00f2 tenim motius pel goig.<\/p>\n
Us animo a con\u00e8ixer qui som i d\u2019on venim, i a donar gr\u00e0cies a D\u00e9u pel qu\u00e8 fa entre nosaltres.<\/p>\n
Jonathan Navarro
\nPastor de la 1era Esgl\u00e9sia\u00a0Protestant a Rub\u00ed
\n(EEC-IEE)<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No ens \u00e9s pas nova la q\u00fcesti\u00f3 sobre la identitat de les nostres comunitats i soc conscient que \u00e9s un tema que a uns fa por i que d\u2019altres menyspreen, tot i aix\u00f2, o precisament per aix\u00f2, penso que \u00e9s un tema que malauradament avui \u00e9s tant o m\u00e9s urgent que quan es va tractar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1866,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1865","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/EsOrporti.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1865"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1865\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1866"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}