{"id":1643,"date":"2016-04-10T21:09:55","date_gmt":"2016-04-10T21:09:55","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1643"},"modified":"2026-04-05T18:30:16","modified_gmt":"2026-04-05T17:30:16","slug":"dia-a-dia-11-dabril-17-dabril-2016","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/dia-a-dia-11-dabril-17-dabril-2016\/","title":{"rendered":"Dia a Dia. 11 d\u00b4abril – 17 d\u00b4abril"},"content":{"rendered":"

\"esplendor\"11 d\u2019abril Isa\u00efes 62, 8-9<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

El que ens sembla una cosa petita i normal \u00e9s una gran benedicci\u00f3 i fruit preci\u00f3s de la pau: Ens adonem a la casa Europa del que significa poder alimentar-los dels propis cereals i beure el propi cava? Sembla que no \u2013sin\u00f3, no malgastar\u00edem tant. A altres continents encara estan esperant aquesta benedicci\u00f3, i comencem a veure als seus germans blancs com enemics que s\u2019alimenten del seu arr\u00f2s i beuen el seu caf\u00e8 sense deixar gaireb\u00e9 res a canvi. Doncs valorem les coses i la gent, col\u00b7laborem amb D\u00e9u! Consumim menys, comprem bo, paguem just \u2013ser\u00e0 per benefici de tothom.<\/p>\n

12 d\u2019abril Lluc 12, 4-7<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Ja ens hem acostumat a mesurar el valor de la vida per quantitats: d\u2019anys, de viv\u00e8ncies, d\u2019\u00e8xits, de reconeixement, de diners! L\u2019evangeli ens recorda el que en el fons de l\u2019\u00e0nima encara sabem: El valor de la vida nom\u00e9s \u00e9s que sigui viscuda, que seguim vius de deb\u00f2. I mes que hi acumulem d\u2019aquestes quantitats (que anomenem seguretat), m\u00e9s perill corre la vida d\u2019ofegar-se, de ser una mort prolongada i tornar-se un infern. Encara no hem ent\u00e8s a Jes\u00fas, si temem m\u00e9s la mort despr\u00e9s de la vida que la present. Doncs no tinguis por: Viu!<\/p>\n

13 d\u2019abril Salm 84, 2-6<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

La casa del Senyor s\u2019ha posat en cam\u00ed. No sempre ha estat fixa. Des del principi D\u00e9u ha sigut un vagabund, caminant amb el seu poble a trav\u00e9s de deserts i d\u2019aig\u00fces. Els israelites encara sabien que ni els cels dels cels poden agafar a D\u00e9u. Per\u00f2 per estar m\u00e9s a prop, a D\u00e9u li va agradar viure a una casa estable enmig del poble \u2013durant un temps, fins que va voler venir encara m\u00e9s a prop, viure-hi amb cara humana, tangible i ferible. Llavors ha volgut fins i tot entrar dins nostre i va enviar el seu Esperit, lleuger com l\u2019al\u00e8, fort com foc. Es va construir la seva casa amb vosaltres com pedres vives. Aix\u00ed una altra vegada est\u00e0 en cam\u00ed, cap a les que no tenen casa, perqu\u00e8 gaudeixin de la seva: de germanes i germans.<\/p>\n

14 d\u2019abril Lluc 5, 27-32<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Sembla que, per seguir a Jes\u00fas i entendre\u2019l, fa falta admetre la pr\u00f2pia malaltia i recon\u00e8ixer estar malalt. Com el lev\u00ed, aquest funcionari acomodat que tenia de tot i m\u00e9s: la comoditat de seure, el poder d\u2019imposar fiances, la seguretat dels diners. Per\u00f2 malgrat aix\u00f2 no era feli\u00e7. Patia misteriosament, sentia la seva vida defallir -sin\u00f3, no s\u2019hagu\u00e9s aixecat de sobte i seguit per nom\u00e9s una paraula cap a un futur desconegut per\u00f2 s\u00e0. Els fariseus en contra se senten sans, es queden imm\u00f2bils, Jes\u00fas no els pot tocar ni curar. Viuen sense ferides i moren sense sanador. El que no s\u2019obre, quedar\u00e0 sol. No li passar\u00e0 res. Res de mal ni res de bo.<\/p>\n

15 d\u2019abril Mateu 5, 13-16<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Tu ets sal: No has de ser crema, ni sucre, ni llevat \u2013simplement ser sal, i no perdre el gust.
\nTu ets llum: No has de ser n\u00favol, ni tempesta, ni foscor, ni foc artificial \u2013simplement cremar i no amagar la teva energia. Aix\u00ed es veur\u00e0 qui t\u2019ha enc\u00e8s, aix\u00ed al voltant teu creixeran claredat i claror.<\/p>\n

16 d\u2019abril G\u00e8nesi 39, 20-23<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Josep no es va resignar dins la pres\u00f3. Hagu\u00e9s pogut dir-se: Aquest \u00e9s el lloc m\u00e9s injust de l\u2019univers, aqu\u00ed no t\u00e9 sentit cap esfor\u00e7, ja no crec en la just\u00edcia, m\u2019he d\u2019esfor\u00e7ar per salvar la pell. Gr\u00e0cies a D\u00e9u, Josep no va actuar aix\u00ed. No havia d\u2019acabar aix\u00ed, com hagu\u00e9s estat normal, perqu\u00e8 \u201cel Senyor era amb ell i va mostrar-se bondad\u00f3s amb Josep\u201d. Josep no tenia sort a la seva vida, per\u00f2 tenia la gr\u00e0cia d\u2019un D\u00e9u que no s\u2019atura davant d\u2019uns murs que semblen lloc de penit\u00e8ncia i de penalitzaci\u00f3. El Senyor va ser bondad\u00f3s amb ell, i amb ell va canviar fins i tot a la pres\u00f3.<\/p>\n

17 d\u2019abril Hebreus 12, 1-3<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

La vida, una carrera. Aquest dia, una nova etapa. Cada pas, un nou esfor\u00e7. Quina prespectiva m\u00e9s dura! No s\u2019assembla massa a la que ens pinten els ap\u00f2stols del capitalisme, que ens volen fer creure que som \u00e0guiles, quan som ovelles per ser menades per ells? La vida, una carrera, cadasc\u00fa contra l\u2019altre? Si, diu l\u2019ap\u00f2stol de Crist, la vida \u00e9s una carrera. Per\u00f2 amb una finalitat diferent, amb rastres per seguir i amb companys davant, darrera i al costat. La fi ja \u00e9s clara: la dreta del tron de D\u00e9u, felicitat i plenitud per a tu i per als altres. I qui ho tingui clar, pot passar tamb\u00e9 per altres etapes: de suplici i de creu, de vergonya i d\u2019atac. No importen tant aquests passos, veient les rastres de Jes\u00fas, sentint la seva for\u00e7a i sabent que els seus seguidors estan al costat nostre. Perqu\u00e8 la vida \u00e9s comunitat, la vida \u00e9s esfor\u00e7, la vida \u00e9s al\u00e8, la vida \u00e9s avan\u00e7ar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

11 d\u2019abril Isa\u00efes 62, 8-9 El que ens sembla una cosa petita i normal \u00e9s una gran benedicci\u00f3 i fruit preci\u00f3s de la pau: Ens adonem a la casa Europa del que significa poder alimentar-los dels propis cereals i beure el propi cava? Sembla que no \u2013sin\u00f3, no malgastar\u00edem tant. A altres continents encara estan […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1644,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-1643","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-meditacions-diaries"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/esplendor.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1643","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1643"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1643\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2664,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1643\/revisions\/2664"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1644"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1643"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1643"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1643"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}