{"id":1492,"date":"2015-12-19T19:35:21","date_gmt":"2015-12-19T19:35:21","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1492"},"modified":"2015-12-19T19:35:21","modified_gmt":"2015-12-19T19:35:21","slug":"a-vegades-penso-en-lomar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/a-vegades-penso-en-lomar\/","title":{"rendered":"A vegades penso en l\u00b4Omar"},"content":{"rendered":"

\"omar\"<\/a>S\u00ed, a vegades penso en l\u2019Omar, i potser aquest dies m\u00e9s, rodejats com estem de viol\u00e8ncia, de discursos xen\u00f2fobs, de preguntes sobre el per qu\u00e8, que a la fi no troben resposta, o per a les quals cap resposta serveix, em recordo de l\u2019Omar. L\u2019Omar anava a la guarderia amb el meu fill, eren companys de classe, no \u00e9s que fossin bons companys, per\u00f2 tampoc \u00e9s que no s\u2019hi avinguessin, quan tens dos anys, al menys a la realitat que nosaltres viv\u00edem, totes i tots els que compartien aula es portaven b\u00e9, all\u00f2 del meu millor amic va arribar m\u00e9s tard, quan la consci\u00e8ncia fa adonar-te que a les persones les separen gustos, aficions, \u2026 fins i tot equips de futbol, per\u00f2 quan tens dos anys no penses en aquestes coses, no mires el que et separa sin\u00f3 all\u00f2 que t\u2019uneix: compartir classe i espais de joc.<\/p>\n

L\u2019Omar era un nen catal\u00e0, fill de catalans i net de catalans, potser perqu\u00e8 el seu naixement va coincidir amb una \u00e8poca tranquil\u00b7la, potser perqu\u00e8 aquest era un nom significatiu pels seus pares, o simplement perqu\u00e8 van escollir la llibertat de nomenar el seu fill com els hi va vindre de gust, per qualsevol ra\u00f3 el company de classe de l\u2019Enoc va rebre un nom que avui, onze anys despr\u00e9s pot ser a la seva vida un problema; i \u00e9s que ara, en aquests dies de terror i paraules esbiaixades, carregar amb el nom d\u2019Omar segurament pot ser complicat. Per\u00f2 quan tens dos anys, quan la vida encara no t\u2019ha ensenyat que els noms diuen d\u2019on provens, o quin \u00e9s el teu D\u00e9u, quan tens dos anys els noms no s\u00f3n res m\u00e9s que formes de cridar-te, no s\u00f3n m\u00e9s que sons per avisar de que ha arribat l\u2019hora de jugar.<\/p>\n

S\u00ed, a vegades penso en l\u2019Omar, i em recordo de que era un nen curi\u00f3s, per Carnestoltes va decidir que volia disfressar-se de princesa, i no de qualsevol, sin\u00f3 d\u2019una que porta un vestit blau i corona, tamb\u00e9 volia dur vareta, encara que sabia que no anava de fada, per\u00f2 ell volia ser una princesa especial, amb poders m\u00e0gics, perqu\u00e8 volia concedir desitjos. I la seva mare deia: qu\u00e8 he de fer? Si l\u2019Omar vol anar de princesa que hi vagi. I \u00e9s curi\u00f3s, perqu\u00e8 la gr\u00e0cia que ens feia als grans, als que ja sab\u00edem que l\u2019Omar no hauria haver anat de princesa, perqu\u00e8 aix\u00f2 a un nen no li tocava, els riures amb la seva mare, que patia perqu\u00e8 els sogres no ho acabaven d\u2019entendre, tot all\u00f2 de curi\u00f3s i divertit que tenia la disfressa de l\u2019Omar per nosaltres els adults, pels nens i les nenes de la seva classe no era destacable. Perqu\u00e8 quan tens dos anys no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de quin vestit et toca o no, quan tens dos anys no et preguntes si una disfressa \u00e9s adequada o no l\u2019\u00e9s, perqu\u00e8 quan tens dos anys l\u2019important \u00e9s disfressar-se i gaudir d\u2019un dia especial, d\u2019un dia que surt de la rutina d\u2019un munt de dies iguals. Quan tens dos anys el graci\u00f3s \u00e9s portar una roba que no toca i veure com els altres tamb\u00e9 la porten, i jugar al pat\u00ed i embrutar-te encara que vagis de princesa. S\u00ed, a vegades penso en l\u2019Omar, i quan em recordo d\u2019ell, de la seva llibertat de ser com era, aquest nen catal\u00e0 amb un nom \u00e0rab, disfressat de princesa, em pregunto si encara ser\u00e0 aix\u00ed; i em fa pena pensar que potser s\u2019ha hagut de canviar el nom, perqu\u00e8 quan tens dos anys pots dir-te com vulguis, per\u00f2 no quan passa el temps i la vida, i els altres, t\u2019ensenyen que el teu nom significa d\u2019on provens i quin \u00e9s el teu D\u00e9u; i tamb\u00e9 em fa pena pensar que el nom, perqu\u00e8 quan tens dos anys pots dir-te com vulguis, per\u00f2 no quan passa el temps i la vida, i els altres, t\u2019ensenyen que el teu nom significa potser ja no es disfressa del que vol, sin\u00f3 del que \u00e9s convenient; i em fa pena perqu\u00e8, a la fi, som totes i tots els que constru\u00efm una societat d\u2019estereotips, els que etiquetem i diem qu\u00e8 est\u00e0 dintre del correcte i que no. S\u00ed, a vegades penso en l\u2019Omar, i quan ho faig em recordo d\u2019aquell verset: Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perqu\u00e8 el Regne del cel \u00e9s dels qui s\u00f3n com ells (Mateu 19, 14), i aleshores m\u2019adono que viure fora de es cadenes que les societats imposen, viure en la llibertat de ser qui som, i de permetre als altres ser-ho, \u00e9s el cam\u00ed del Regne de D\u00e9u.<\/p>\n

Marta L\u00f3pez Ballalta<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00ed, a vegades penso en l\u2019Omar, i potser aquest dies m\u00e9s, rodejats com estem de viol\u00e8ncia, de discursos xen\u00f2fobs, de preguntes sobre el per qu\u00e8, que a la fi no troben resposta, o per a les quals cap resposta serveix, em recordo de l\u2019Omar. L\u2019Omar anava a la guarderia amb el meu fill, eren companys […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1492","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1492","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1492"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1492\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1492"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}