{"id":1488,"date":"2015-12-13T21:47:03","date_gmt":"2015-12-13T21:47:03","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1488"},"modified":"2015-12-13T21:51:05","modified_gmt":"2015-12-13T21:51:05","slug":"jo-vaig-ser-un-nen-soldat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/jo-vaig-ser-un-nen-soldat\/","title":{"rendered":"Jo vaig ser un nen soldat"},"content":{"rendered":"

\"maxresdefault\"<\/a>Aquest \u00e9s el t\u00edtol d\u2019un llibre esfere\u00efdor de la hist\u00f2ria real d\u2019un nen afric\u00e0. Lucien Badjoko tenia 12 anys quan es va enrolar a les mil\u00edcies de Laurent-Desir\u00e9 Kabila. Al contrari del que es podria pensar Lucien era fill d\u2019una fam\u00edlia acomodada. Com molts nens de 12 anys tenia fascinaci\u00f3 per les armes de foc. Jugava i somniava que era un soldat amb una metralleta. Ell sabia que hi havia una mil\u00edcia que enrolava nens per combatre. Un dia no s\u2019ho va pensar i va pujar al cami\u00f3 que el duria al campament de milicians. Lluny del que podia pensar, el primer que van fer va ser torturar-lo i vexar-lo fins a fer-li aflorar el seu instint de superviv\u00e8ncia m\u00e9s b\u00e0sic i eliminar la seva voluntat i capacitat de criteri. El van convertir en un animal de manera que va ser f\u00e0cil que aprengu\u00e9s a pr\u00e9mer el gallet per matar. Al principi matava amb l’\u00fanica finalitat de salvar la vida. Per\u00f2 la viol\u00e8ncia \u00e9s una espiral perillosa i de matar per salvar la pell va arribar a matar quasi per plaer. Va sentir el poder que d\u00f3na tenir una metralleta a les mans i la ferma convicci\u00f3 d’utilitzar-la si feia falta. Despr\u00e9s de 6 anys de lluitar en un pa\u00eds marcat per les lluites internes entre les diferents \u00e8tnies, va decidir abandonar les armes i apuntar-se a l’Oficina Nacional de Desmobilitzaci\u00f3, tenia 17 anys i havia viscut la viol\u00e8ncia m\u00e9s extrema sent ell un protagonista destacat.<\/p>\n

El que em fascina de la hist\u00f2ria de Lucien \u00e9s la capacitat que tenen els nens d\u2019adaptar-se a les circumst\u00e0ncies i assumir la realitat com la forma normal de viure. Els nens s\u00f3n un llibre en blanc que van escrivint a mesura que viuen i com que no tenen la capacitat de contrastar el que viuen amb experi\u00e8ncies anteriors assumeixen el que viuen com normal. El que viuen avui els nens \u00e9s el que seran de grans. Aix\u00ed el fill d\u2019un maltractador ser\u00e0 de gran, molt possiblement, un maltractador. Les conductes es van aprenent de pares a fills. Nom\u00e9s un nen amb una forta personalitat podr\u00e0 sortir del seu dest\u00ed.<\/p>\n

La hist\u00f2ria de Lucien no t\u00e9 res a veure amb la dels joves europeus d\u2019origen isl\u00e0mic que s\u2019apunten a Estat Isl\u00e0mic per atemptar al cor d\u2019Europa. En aquest cas crec que \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un problema d\u2019identitat. Aquests joves musulmans de segona generaci\u00f3, nascuts en un pa\u00eds europeu, se senten rebutjats per una Europa que de portes enfora t\u00e9 un discurs pol\u00edticament correcte envers els nous fills d\u2019Europa, per\u00f2 que en la pr\u00e0ctica discrimina els ciutadans pel simple motiu del seu cognom. S\u00f3n joves nascuts a Europa que se senten discriminats a la seva terra. Us imagineu sentir-vos estrangers a la nostra Barcelona? Puc admetre sentir-me estranger en un altre pa\u00eds per\u00f2 no puc acceptar sentir-me estranger al meu propi pa\u00eds. Quin cam\u00ed han d\u2019agafar aquests joves discriminats per la seva societat? El que aprenem i on vivim determinen la nostra vida.<\/p>\n

El fil\u00f2sof Jean Jacques Rousseau postulava sobre el perqu\u00e8 del mal en el m\u00f3n tot dient que l\u2019home \u00e9s genu\u00efnament bo i afirmava que la societat \u00e9s qui perverteix l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 perqu\u00e8 la societat \u00e9s genu\u00efnament dolenta. Jo estic m\u00e9s d\u2019acord amb els postulats de la reforma protestant que afirma que l\u2019home \u00e9s genu\u00efnament dolent i nom\u00e9s una trobada amb Jesucrist pot tornar-lo bo. No es pot generalitzar i com sabem dos nens en un mateix entorn es poden desenvolupar de manera molt diferent. Tots tenim una inclinaci\u00f3 natural cap al b\u00e9 o cap al mal per\u00f2 si un nen viu en un ambient bo el nen es convertir\u00e0, per regla general, en una millor persona i contribuir\u00e0 en la mesura que maduri en una societat millor. Per contra si el nen viu en un ambient dolent, per regla general, el nen es convertir\u00e0 molt probablement en una pitjor persona i contribuir\u00e0 en la mesura que maduri en una societat pitjor. Avui en dia els missatges que reben els nens s\u00f3n descoratjadors.<\/p>\n

En una societat on el que cada vegada importa m\u00e9s la popularitat a qualsevol preu, on es banalitza en el cinema i en els jocs de consola la viol\u00e8ncia i la mort, cal que ens plantegem qu\u00e8 estan aprenent els nostres nens de la nostra societat. D\u2019acord que la majoria dels nens saben distingir entre la realitat i la ficci\u00f3, del que est\u00e0 b\u00e9 del que no ho est\u00e0, per\u00f2 de vegades tot es difumina sota una capa de banalitat i d\u2019actituds laxes.<\/p>\n

Per aix\u00f2 \u00e9s tan important assentar les bases de conviv\u00e8ncia des de ben petits, perqu\u00e8 aquestes bases regiran la resta de la seva vida. Cal que, des de ben petits, els nens visquin l\u2019evangeli, perqu\u00e8 \u00e9s vivint l\u2019evangeli de petits que aquest arrelar\u00e0 de manera que ja mai m\u00e9s l\u2019abandonaran. Podran deixar l\u2019esgl\u00e9sia per\u00f2 els ensenyaments quedaran per sempre. De vegades tenim la tend\u00e8ncia a pensar m\u00e9s en l\u2019esgl\u00e9sia que amb el nen, per\u00f2 no hem de portar el nen amb l\u2019esperan\u00e7a d\u2019engrossir les llistes d\u2019una determinada religi\u00f3, sin\u00f3 que ho hem de fer amb l\u2019esperan\u00e7a que aquests nens tinguin els ensenyaments necessaris per viure una vida guiada per l\u2019esperit de Crist i aix\u00ed poder construir un m\u00f3n millor. \u00c9s per aix\u00f2 que Jes\u00fas ens diu Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perqu\u00e8 el Regne de D\u00e9u \u00e9s dels qui s\u00f3n com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de D\u00e9u com l\u2019acull un infant, no hi entrar\u00e0 pas.(Marc 10,13- 15), perqu\u00e8 de la mateixa manera que Lucien va assumir la viol\u00e8ncia com una manera de viure, els nens tamb\u00e9 poden assumir Jes\u00fas com la manera de viure.<\/p>\n

Cal que aprenguin des de ben petits que la discriminaci\u00f3 no \u00e9s acceptable perqu\u00e8 \u00e9s el germen de l\u2019odi. Cal que els nens aprenguin que la viol\u00e8ncia no \u00e9s un cam\u00ed innocu, que \u00e9s una espiral que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies greus. Cal que aprenguin que el cam\u00ed de Jes\u00fas \u00e9s el cam\u00ed que ens porta a salvar-nos de nosaltres mateixos. Per\u00f2 no podem delegar aquesta tasca a l\u2019escola i sovint els pares no s\u00f3n capa\u00e7os de transmetre aquests valors. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important la tasca de l\u2019escola dominical perqu\u00e8 el que hem apr\u00e8s de petits ens marca per la resta de la vida.<\/p>\n

Avui vull reivindicar la tasca de l\u2019escola dominical<\/strong> que diumenge darrere diumenge ha inculcat les bases del cristianisme, no per inculcar uns dogmes de fe sin\u00f3 per gravar, en el cor dels nens, uns ensenyaments que hauran de regir la vida. I ho han explicat com si fos un conte: les hist\u00f2ries dels personatges de l\u2019antic testament o la vida de Jes\u00fas o les ep\u00edstoles dels ap\u00f2stols. I aix\u00f2 ha deixat un p\u00f2sit en el fons del nostre \u00e9sser que condicionar\u00e0 per sempre el nostre comportament. En la vida ens podrem equivocar, podrem deixar-nos portar per la mal\u00edcia, per l\u2019odi, pel que sigui; per\u00f2 sempre una veu des del fons del nostre cor ens dir\u00e0: A l\u2019escola dominical vaig aprendre que puc ser d\u2019una altra manera. Penso que la societat pot millorar les persones i que les persones en contrapartida poden millorar la societat amb una relaci\u00f3 que es retroalimenta. Per\u00f2 aquesta societat que a poc a poc va millorant \u00e9s fruit (entre altres factors) d\u2019un treball pacient, perseverant i inestimable dels instructors i instructores de l\u2019escola dominical que d’en\u00e7\u00e0 que Robert Raikes el 1780 va fundar la primera escola dominical<\/strong> a Anglaterra ha estat llum per a molts nens.<\/p>\n

Rub\u00e9n Pall\u00e0s<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s el t\u00edtol d\u2019un llibre esfere\u00efdor de la hist\u00f2ria real d\u2019un nen afric\u00e0. Lucien Badjoko tenia 12 anys quan es va enrolar a les mil\u00edcies de Laurent-Desir\u00e9 Kabila. Al contrari del que es podria pensar Lucien era fill d\u2019una fam\u00edlia acomodada. Com molts nens de 12 anys tenia fascinaci\u00f3 per les armes de foc. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1488","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1488","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1488"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1488\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1488"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1488"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1488"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}