{"id":1461,"date":"2015-11-28T09:28:27","date_gmt":"2015-11-28T09:28:27","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1461"},"modified":"2015-11-28T09:28:27","modified_gmt":"2015-11-28T09:28:27","slug":"lamen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/lamen\/","title":{"rendered":"L\u00b4am\u00e9n"},"content":{"rendered":"

\"camells\"<\/a>Amb tota seguretat tots nosaltres hem pronunciat, molt\u00edssimes vegades, la paraula \u201cam\u00e9n\u201d en finalitzar una preg\u00e0ria, una benedicci\u00f3 o qualsevol acte lit\u00fargic. Val a dir, per\u00f2, que sovint el nostre \u201cam\u00e9n\u201d ha estat nom\u00e9s una resposta o un acabament rutinari i \u00e9s indubtable que poques vegades ens hem parat a pensar en el significat d’aquesta paraula d’origen sem\u00edtic.<\/p>\n

Aquest mot \u201cam\u00e9n\u201d que \u00e9s emprat en les tres religions monoteistes – els cristians orientals i els musulmans el pronuncien \u201cam\u00edn\u201d- t\u00e9, com tots sabem, un sentit d’afirmaci\u00f3 que sovint ha estat tradu\u00eft per \u201caix\u00ed sigui\u201d i guarda relaci\u00f3 amb la paraula \u201cfe\u201d tot i tenir un significat que s’atansa m\u00e9s a \u201cconfian\u00e7a\u201d que no pas a \u201cfe\u201d tal com avui l’entenem. \u201cAm\u00e9n\u201d, doncs, vindria a significar m\u00e9s aviat \u201cseguretat\u201d o \u201cgarantia\u201d i \u00e9s amb aquest sentit que s’utilitzava, i s’utilitza encara, a la lit\u00fargia jueva d’on va passar, posteriorment, al cristianisme. Si tot aix\u00f2 ja m’era m\u00e9s o menys conegut, la sorpresa va apar\u00e8ixer en saber quin era l’origen real d’aquesta paraula. L’am\u00e9n, en els seus comen\u00e7aments, era una paraula que no tenia cap relaci\u00f3 ni amb la \u201cfe\u201d ni amb la \u201cconfian\u00e7a\u201d ni tenia res a veure amb el m\u00f3n de les creences: era, simplement, la corda que anava lligant els camells d’una caravana. En efecte, cada camell anava lligat amb l’am\u00e9n al camell que el precedia en la corrua i aix\u00f2 era la garantia d’anar pel bon cam\u00ed que els duria, sense problemes, cap a l’oasi tot i no veure el caravaner, que els precedia de lluny.<\/p>\n

D’aquesta manera la corda -l’am\u00e9n- que donava confian\u00e7a a la caravana i que permetia els camells de no esbarriar-se i d’arribar en tota seguretat a dest\u00ed, va passar, per analogia, a representar la confian\u00e7a del fidel en D\u00e9u. Aix\u00ed, doncs, el mot \u201cam\u00e9n\u201d comporta una idea de confian\u00e7a en D\u00e9u que no \u00e9s ben b\u00e9 \u201ccreure\u201d en D\u00e9u sin\u00f3 \u201cconfiar\u201d en Ell.<\/p>\n

Quan els cristians pronunciem aquesta paraula el que estem fent \u00e9s proclamar la nostra confian\u00e7a en Jes\u00fas qui ens condueix, amb l’am\u00e9n, vers D\u00e9u. Tal com diu el te\u00f2leg M. Pernot. \u201cCrist \u00e9s l’am\u00e9n, la corda que ens enlla\u00e7a amb D\u00e9u tot i que nosaltres no el puguem veure\u201d. Al llibre de l’Apocalipsi (3,14) trobem escrit: \u201cAix\u00f2 diu l’Am\u00e9n, el testimoni fidel i vera\u00e7, l’origen de tot el que D\u00e9u ha creat\u201d. \u00c9s a dir Jes\u00fas \u00e9s el testimoni fidel, l’Am\u00e9n, i ja cap al final d’aquest mateix escrit, Joan, l’autor del relat, exclama: \u201cAm\u00e9n! Vine Senyor Jes\u00fas!\u201d (Ap. 22,20) tot manifestant-nos la seva confian\u00e7a en Jes\u00fas i amb el desig \u201cQue la gr\u00e0cia de Jes\u00fas, el Senyor, sigui amb tothom\u201d (Ap.22,21)<\/p>\n

J. Llu\u00eds Pa\u00fcl<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb tota seguretat tots nosaltres hem pronunciat, molt\u00edssimes vegades, la paraula \u201cam\u00e9n\u201d en finalitzar una preg\u00e0ria, una benedicci\u00f3 o qualsevol acte lit\u00fargic. Val a dir, per\u00f2, que sovint el nostre \u201cam\u00e9n\u201d ha estat nom\u00e9s una resposta o un acabament rutinari i \u00e9s indubtable que poques vegades ens hem parat a pensar en el significat d’aquesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1461","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1461","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1461"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1461\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1461"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1461"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1461"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}