{"id":1332,"date":"2015-08-26T07:21:31","date_gmt":"2015-08-26T07:21:31","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1332"},"modified":"2015-08-26T07:21:31","modified_gmt":"2015-08-26T07:21:31","slug":"des-de-molt-lluny","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/des-de-molt-lluny\/","title":{"rendered":"Des de molt lluny"},"content":{"rendered":"

\"Mor<\/a>T\u2019escric aquesta carta des d\u2019all\u00e0 on he decidit passar aquests dies. Primer volia enviar-te una postal amb una foto ben bonica de la ciutat, per\u00f2 despr\u00e9s he pensat que tot el que et volia dir no m\u2019hi cabria. El viatge ha anat b\u00e9 perqu\u00e8, com a m\u00ednim, hem arribat a dest\u00ed. Jo no les tenia totes. Tenia una il\u00b7lusi\u00f3 boja per arribar. Recorda\u2019t del temps que vaig estar-te\u2019n parlant! Hores i hores al capvespre a la placeta del poble. Mai havia vist res fora del nostre pa\u00eds. Aqu\u00ed, per\u00f2, la gent \u00e9s esquerpa i et tracta amb arrog\u00e0ncia. M\u2019hagu\u00e9s agradat, per\u00f2, dir-te una mentida, una gran mentida i explicar-te que tots els estalvis que hem gastat per aquest viatge han valgut la pena.<\/p>\n

Que he trobat una feina i s\u00f3c respectat a l\u2019empresa on treballo. Que la gent m\u2019estima. Per\u00f2 m\u2019he adonat que aqu\u00ed ning\u00fa no estima. He vist la mort i el terror al vaixell i m\u2019he adonat que res no importava, tan sols els diners. Que nosaltres som el problema. L\u2019altre dia al metro f\u00e8iem broma amb els companys compatriotes i una dona ens va dir que abaix\u00e9ssim el to. Com que no parl\u00e0vem com ella volia, va treure el m\u00f2bil i va trucar a seguretat. Va explicar que no ten\u00edem respecte, que ella s\u00ed que en tenia i va comen\u00e7ar a descriure la nostra indument\u00e0ria al seu interlocutor a fi de ser identificats. Dues dones m\u00e9s li donaven la ra\u00f3. La resta estava silenciosa. No van fer res per fer raonar aquella dona i dir-li que tampoc hav\u00edem fet res dolent. Ning\u00fa no va dir res, ni tan sols aquella que ens mirava amb cara de pena i de vergonya aliena. Res. Abans de sortir vaig sentir: \u201cJo no s\u00f3c racista, per\u00f2…\u201d<\/p>\n

V\u00e0rem haver de baixar en aquella parada i tot d\u2019una vaig pensar que cada vegada em veia m\u00e9s a tocar de l\u2019abisme. Que si abans estava al marge d\u2019aquesta gent, ara em sentia a punt de caure. Qu\u00e8 pensaria la mare si li digu\u00e9s que som tractats com delinq\u00fcents perqu\u00e8 parlem una altra llengua, perqu\u00e8 la nostra pell \u00e9s m\u00e9s fosca? Que som menys que res? Que cada dia es basteixen m\u00e9s murs perqu\u00e8 no volen saber res i es tapen les o\u00efdes per no sentir que som v\u00edctimes de la injust\u00edcia tant al nostre pa\u00eds com en el seu i que els \u00e9s igual si morim o no? No tenen ells un D\u00e9u que els mana que estimin el pro\u00efsme de la mateixa manera que Mahoma va dir: “Tots els homes s\u00f3n iguals, com ho s\u00f3n les dents d’una pinta.”? Tant parlar d\u2019amor i aqu\u00ed no en veig enlloc. Tot \u00e9s una gran mentida.<\/p>\n

Jo s\u00f3c la dona que mirava amb cara de pena, amb vergonya aliena i jutjant aquella dona. No vaig fer res, no vaig dir res. Tan culpable com els altres. No vaig preguntar quin mal havien fet aquells adolescents, no vaig comentar que si haguessin dut un polo color pastel amb un cocodril brodat i fent xivarri parlant de les vacances a Eivissa no hagu\u00e9s trucat a seguretat. Oi que no? Amb vergonya i indignaci\u00f3, amb r\u00e0bia de mi mateixa vaig abandonar el vag\u00f3. Jo s\u00f3c la hip\u00f2crita que parlo de com n\u2019arriba a ser de meravell\u00f3s sentir-te estimada per D\u00e9u, estimar-lo a Ell i estimar el pro\u00efsme. Quin pro\u00efsme? Als qui m\u2019estimen? A ells, nom\u00e9s? Que f\u00e0cil correspondre a qui t\u2019estima! Ni un dit vaig moure per aquells tractats tan injustament, pels meus germans petits. I demano perd\u00f3 per la meva feblesa i la meva inseguretat.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0, de cam\u00ed al metro passo sempre per un solar on hi ha una figuera. Les seves fulles com palmells que et volen saludar oculten els seus fruits. Un noi negre l\u2019estava examinant, cercant el fruit m\u00e9s madur. Em vaig aturar i li vaig dir:<\/p>\n

– Encara s\u00f3n petites i verdes; d\u2019aqu\u00ed a uns dies seran morades i dolces.<\/p>\n

Va al\u00e7ar el cap i va assenyalar una de gran i bonica.
\n– S\u00ed!! – vaig exclamar sorpresa.
\n– Ya hay higos? – un home gran s\u2019havia aturat encuriosit.
\n– S\u00ed, n\u2019ha trobat dues!<\/p>\n

Li vaig dir ad\u00e9u somrient. Res: tan sols una engruna del que no havia fet ahir, del que no faig mai a tots aquells que ignoro. Silenci.<\/p>\n

Al\u00edcia Pall\u00e0s<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

T\u2019escric aquesta carta des d\u2019all\u00e0 on he decidit passar aquests dies. Primer volia enviar-te una postal amb una foto ben bonica de la ciutat, per\u00f2 despr\u00e9s he pensat que tot el que et volia dir no m\u2019hi cabria. El viatge ha anat b\u00e9 perqu\u00e8, com a m\u00ednim, hem arribat a dest\u00ed. Jo no les tenia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1332","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1332","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1332"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1332\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1332"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1332"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1332"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}