{"id":1318,"date":"2015-08-12T20:16:39","date_gmt":"2015-08-12T20:16:39","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1318"},"modified":"2015-08-12T20:16:39","modified_gmt":"2015-08-12T20:16:39","slug":"lesglesia-que-ens-acosta-a-deu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/lesglesia-que-ens-acosta-a-deu\/","title":{"rendered":"L\u00b4esgl\u00e9sia que ens acosta a D\u00e9u"},"content":{"rendered":"

\"espelmes\"<\/a><\/p>\n

Pocs dies despr\u00e9s que Ada Colau guany\u00e9s les eleccions municipals va apar\u00e8ixer als mitjans de comunicaci\u00f3 una not\u00edcia que deia que la futura alcaldessa es va personar a casa d\u2019una fam\u00edlia amena\u00e7ada de desnonament imminent. Ada Colau volia intentar evitar que es proced\u00eds a executar la sent\u00e8ncia dels tribunals. La primera imatge que v\u00e0rem veure d\u2019ella, va ser amb el m\u00f2bil trucant per avortar el desnonament. M\u00e9s tard v\u00e0rem saber que les gestions per aturar-lo, havien estat fetes discretament per l\u2019alcalde sortint, Xavier Trias. Davant la pol\u00e8mica, l\u2019entorn d\u2019 Ada Colau justificava la intervenci\u00f3, explicant que aquesta, volia \u201cconfirmar\u201d amb l\u2019entitat financera el final del desnonament.<\/p>\n

Aquest petit incident em fa pensar que els pol\u00edtics viuen de la imatge i per a la imatge. Vivim una \u00e8poca on la imatge ho \u00e9s tot. Des de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019est\u00e8tica es viu el culte al cos. Es practiquen cirurgies, t\u00e8cniques m\u00e8diques i exercicis gimn\u00e0stics de tot tipus per tal de modelar la figura. Tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit professional, la imatge t\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal en la impressi\u00f3 que vols donar de confian\u00e7a, de modernitat, d\u2019efic\u00e0cia. La moda \u00e9s una activitat econ\u00f2mica que en les darreres \u00e8poques ha tingut un impuls i una influ\u00e8ncia en la nostra societat molt important.<\/p>\n

Hi ha una expressi\u00f3 que em desagrada molt: cal ser pol\u00edticament correcte. No importa el que pensis, no importa si ets racista, masclista, intolerant, feixista. Cal deixar-ho per a la pr\u00f2pia intimitat. De cara enfora, cal donar la imatge que som pol\u00edticament correctes quan per dins \u00e9s tot el contrari, actitud totalment hip\u00f2crita perqu\u00e8 no importa el que pensis de deb\u00f2, el que \u00e9s important \u00e9s el que els altres pensin que tu penses. La pressi\u00f3 social no deixa expressar-nos tal com som.<\/p>\n

Els cristians no ens escapem de la tirania de la imatge, sentim la pressi\u00f3 d\u2019haver de \u201cser\u201d, bons cristians. Hem de \u201csemblar\u201d compromesos amb la just\u00edcia social, amb l\u2019activisme humanitari o en ONG. I no dubto que es faci sincerament i de cor. Per\u00f2, em pregunto, quin \u00e9s el rol que juga l\u2019autoexig\u00e8ncia social en la nostra condici\u00f3 de creients ? Com demostrem que complim els par\u00e0metres establerts i comunit\u00e0riament acceptats del patr\u00f3 de bon cristi\u00e0?<\/p>\n

De vegades, molt rarament, trobem esgl\u00e9sies diferents, esgl\u00e9sies que accepten les persones tal com s\u00f3n i tal com pensen, no tenen un dec\u00e0leg de com s\u2019ha de comportar o que ha de pensar o deixar de pensar o qu\u00e8 ha de fer o deixar de fer un cristi\u00e0. Aquestes esgl\u00e9sies no volen controlar el pensament, ni el comportament de les persones, ni tan sols la seva moral. Pretenen ensenyar que es pot ser diferent i acceptar la difer\u00e8ncia. Que en qualsevol faceta de la vida es pot ser diferent fins al punt que els altres ho percebin. I ho perceben, no perqu\u00e8 parlin de D\u00e9u, sin\u00f3 perqu\u00e8 el seu comportament \u00e9s noble, sense mentides, sense mal\u00edcia. Aquesta esgl\u00e9sia no d\u00f3na import\u00e0ncia a com ets, ni al qui ets, ni a si penses diferent. Aquesta esgl\u00e9sia d\u00f3na import\u00e0ncia a l\u2019individu, ens ensenya que no es tracta de fer grans gestes i hero\u00efcitats. Es tracta de que en qualsevol aspecte de la vida no ens mogui la cobd\u00edcia, ni l\u2019enveja, ni l\u2019odi, ni la venjan\u00e7a, ni l\u2019orgull sin\u00f3 que ens mogui la generositat, el perd\u00f3, l\u2019acceptaci\u00f3 i la comprensi\u00f3 de
\nl\u2019altre, en definitiva, l\u2019amor. Potser no farem gaire hero\u00efcitats, potser no serem reconeguts com a grans benfactors per\u00f2 en el nostre petit \u00e0mbit serem llum del m\u00f3n. \u00c9s com quan en un concert tothom enc\u00e9n la seva espelma. Una espelma que fa una petita llum al voltant de la persona.<\/p>\n

Per\u00f2 aquestes espelmes, totes juntes, il\u00b7luminen un estadi sencer. Aquesta esgl\u00e9sia no et diu qu\u00e8 has de pensar ni et diu qu\u00e8 est\u00e0 b\u00e9 ni qu\u00e8 est\u00e0 malament. Nom\u00e9s et mostra un cam\u00ed, el cam\u00ed, el cam\u00ed de Jes\u00fas, el cam\u00ed que ens acosta a D\u00e9u.<\/p>\n

Aquesta esgl\u00e9sia no anhela el poder, ni la influ\u00e8ncia, ni les riqueses, sin\u00f3 a predicar un missatge aut\u00e8ntic, a conv\u00e8ncer que cadasc\u00fa de nosaltres pot ser diferent. Que es pot viure amb amor. Que es pot ser llum del m\u00f3n. A vegades aconseguirem seguir aquest cam\u00ed, d\u2019altres fracassarem, per\u00f2 el que \u00e9s indubtable \u00e9s que aquesta esgl\u00e9sia ens acosta a D\u00e9u.<\/p>\n

Rub\u00e9n Pall\u00e0s<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pocs dies despr\u00e9s que Ada Colau guany\u00e9s les eleccions municipals va apar\u00e8ixer als mitjans de comunicaci\u00f3 una not\u00edcia que deia que la futura alcaldessa es va personar a casa d\u2019una fam\u00edlia amena\u00e7ada de desnonament imminent. Ada Colau volia intentar evitar que es proced\u00eds a executar la sent\u00e8ncia dels tribunals. La primera imatge que v\u00e0rem veure […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1318","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1318","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1318"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1318\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}