{"id":1309,"date":"2015-08-04T07:35:06","date_gmt":"2015-08-04T07:35:06","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1309"},"modified":"2015-08-04T07:45:29","modified_gmt":"2015-08-04T07:45:29","slug":"construint-amb-ell-lesglesia-dels-pobres-la-seva-esglesia-universal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/construint-amb-ell-lesglesia-dels-pobres-la-seva-esglesia-universal\/","title":{"rendered":"Construint amb Ell l\u00b4Esgl\u00e9sia dels pobres, la seva Esgl\u00e9sia universal…"},"content":{"rendered":"

Font: CEC-Masvidal<\/strong>
\nButllet\u00ed Juliol 2015<\/strong>
\n\"CAM00517<\/a>Vaig passar suaument la m\u00e0 per aquelles pedres. Sovint no ens fixem ni ens adonem que la nostra ciutat est\u00e0 farcida de murs de pedres centen\u00e0ries col\u00b7locades una damunt l\u2019altra amb una uniformitat i alhora varietat que calma l\u2019esperit. Aixeco el cap i veig que cada pedra t\u00e9 la seva funci\u00f3, segueix la seva traject\u00f2ria per despr\u00e9s inclinar-se en una volta i resseguir harmoniosament vers una columna i tornar a enlairar-se altre cop vers al sostre. Havien penjat sent\u00e8ncies, poesies, que et feien viatjar lluny en el temps, fent-te conscient de ser filla d\u2019aquella gent que en altre temps hi habitava, filla d\u2019aquella ciutat.<\/p>\n

Fixa\u2019t en aquest mur! Veus la petitesa de les pedres?, vaig recordar. Era davant de la Catedral de Santa Maria del Mar. Explicaven curiositats de la ciutat, hist\u00f2ria de dones, d\u2019homes i de canalla que havien deixat empremta. La riba del mar abans era a tocar de l\u2019esgl\u00e9sia, i all\u00e0 hi havia el centre neur\u00e0lgic i econ\u00f2mic que suposava l\u2019anada i vinguda di\u00e0ria de vaixells. La construcci\u00f3 d\u2019una esgl\u00e9sia all\u00e0 mateix hi tenia la seva l\u00f2gica.<\/p>\n

Aquella esgl\u00e9sia, exemple del g\u00f2tic catal\u00e0, tenia una caracter\u00edstica que ressaltava per damunt de les altres: en tan sols una cinquantena d\u2019anys aquell edifici va estar enllestit. Massa poc temps perqu\u00e8 altres estils arquitect\u00f2nics vinguts d\u2019altres pa\u00efsos s\u2019hi instal\u00b7lessin. Em semblava impossible que en tan pocs anys aquell edifici fos erigit. Amb persones, s\u00ed. Tota la ciutat s\u2019 hi havia abocat i cadasc\u00fa, a la seva manera, havia aportat la seva pedra. Aquesta era la ra\u00f3 de la seva mida; prou petita perqu\u00e8 unes mans la poguessin transportar.<\/p>\n

Tothom, persones com tu i jo que poc saben sobre construir, per\u00f2 a qui la voluntat no els faltava. Persones senzilles amb un sol objectiu: ajudar a fer una esgl\u00e9sia. Podem imaginar doncs, que les pedres no devien ser exactes. Cadascuna tenia les seves irregularitats i posades una al costat de l\u2019altra no encaixaven com un trencaclosques. Va caldre molt de morter per omplir les escletxes que es formaven i donar al final la sensaci\u00f3 d\u2019un mur imperfecte dotat d\u2019una bella multiformitat.<\/p>\n

Nosaltres, com a cristians, som la pedra que basteix l\u2019edifici del Crist. Pedres irregulars, imperfectes, per\u00f2 al cap i a la fi, pedres. Pedres vives que volen parlar i lloar D\u00e9u per la seva bondat. Pedres que volen fer d\u2019aquest m\u00f3n -on encara la vida de moltes persones est\u00e0 infravalorada- un m\u00f3n millor. Nosaltres, com la bas\u00edlica, som coberts per l\u2019Esperit de D\u00e9u que omple les nostres mancances i els nostres cors.<\/p>\n

Posem la nostra esperan\u00e7a en Ell perqu\u00e8 nom\u00e9s Ell ens guia, nom\u00e9s Ell ens fa instruments per fer la seva voluntat en aquest m\u00f3n, nom\u00e9s Ell posa l\u2019amor que devem als nostres germans.<\/p>\n

\u00bfNo heu llegit all\u00f2 que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara \u00e9s la
\npedra principal. \u00c9s el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?
\nMarc 12, 10-11<\/strong><\/p>\n

\"Al\u00edcia<\/a>
Al\u00edcia Pall\u00e0s<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Font: CEC-Masvidal Butllet\u00ed Juliol 2015 Vaig passar suaument la m\u00e0 per aquelles pedres. Sovint no ens fixem ni ens adonem que la nostra ciutat est\u00e0 farcida de murs de pedres centen\u00e0ries col\u00b7locades una damunt l\u2019altra amb una uniformitat i alhora varietat que calma l\u2019esperit. Aixeco el cap i veig que cada pedra t\u00e9 la seva […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1309","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1309"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1309\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}