{"id":1286,"date":"2015-07-18T14:11:22","date_gmt":"2015-07-18T14:11:22","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1286"},"modified":"2015-07-18T14:11:22","modified_gmt":"2015-07-18T14:11:22","slug":"el-franquisme-va-acabar-drasticament-amb-les-escoles-evangeliques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/el-franquisme-va-acabar-drasticament-amb-les-escoles-evangeliques\/","title":{"rendered":"El franquisme va acabar dr\u00e0sticament amb les escoles evang\u00e8liques"},"content":{"rendered":"

Font<\/strong>: Catalunya Religi\u00f3<\/span><\/p>\n

\"memorial_democratic_escoles_evangeliques_15\"<\/a>(David Casals \u2013CR)\u00a0S\u00f3n una de les v\u00edctimes del franquisme m\u00e9s desconegudes: les escoles evang\u00e8liques que, a partir de finals del segle XIX, van obrir a Barcelona i moltes altres ciutats catalanes, i tamb\u00e9 a altres punts de la geografia de l’Estat.<\/p>\n

“\u00c9s un tema poc estudiat i el pa\u00eds est\u00e0 en deute amb el poble evang\u00e8lic, qui va sofrir de manera dram\u00e0tica” el franquisme.\u00a0Ho ha dit aquest dimecres el director d’Afers Religiosos de la Generalitat,\u00a0Enric Vendrell<\/strong>, en la clausura sobre la primera jornada que ha dedicat l’administraci\u00f3 catalana a aquests centres. Persecuci\u00f3 per motius religiosos, control policial, censura i empresonament… i abans de la represssi\u00f3 franquista,\u00a0la primera esgl\u00e9sia que es crema a Barcelona va ser protestant, juntament amb altres escoles d’aquesta comunitat.<\/p>\n

\u201c\u00c8poca daurada\u201d<\/strong><\/p>\n

Situem-nos. Espanya, 1868. Acaba de triomfar la revoluci\u00f3 liberal i Isabel II ha d’exiliar-se. \u00c9s en aquest context on, per primera vegada, arrelen a Catalunya i a la resta de l’Estat diferents missions evang\u00e8liques. Metodistes. Presbiterians i reformats. Assemblees de Germans. Baptistes.<\/p>\n

Aquestes primeres missions tenen un element caracter\u00edstic: inclouen l’obertura d’un temple protestant i d’una escola, dirigida a nens, nenes i adults, per combatre l’elevad\u00edssim analfabetisme de l’\u00e8poca, superior al 60%.<\/p>\n

La\u00a0primera esgl\u00e9sia protestant a Barcelona\u00a0va obrir al 1869 al carrer Riereta, i poc despr\u00e9s comencen a obrir altres esgl\u00e9sies i escoles als barris del Raval, Poblenou, El Clot, Born, Barceloneta, Gr\u00e0cia. Tamb\u00e9 s\u2019estenen a altres punts de la geografia catalana: L\u2019Hospitalet, Vilafranca del Pened\u00e8s, Rub\u00ed, Monistrol de Montserrat, Terrassa, Sabadell, Reus, Llan\u00e7\u00e0, Sant Vicen\u00e7 de Castellet, Vilabertran (on l’escola estava situada a l’antiga abadia, que una missi\u00f3 protestant va comprar) i Caldes de Montbui.<\/p>\n

“Entre 1870 i 1892 van passar per aquests centres 20.000 infants”, que segons l’historiador\u00a0Frederico V\u00e1zquez Osuna<\/strong>, sobresortien per la seva metodologia. “Eren krauxistes, les classes es feien de 8 a 11 i de 13 a 17 hores, comen\u00e7aven el dia cantant un himne, fent oraci\u00f3 i llegint la B\u00edblia.<\/p>\n

\u201cEntre les assignatures que s’oferien: lectura, escriptura, hist\u00f2ria, geografia, naturals, treballs manuals”. \u00c9s una “\u00e8poca daurada” malgrat les dificultats que el poder p\u00fablic posa els protestants, durant la Restauraci\u00f3 i especialment, durant la dictadura de Primo de Rivera, on hi va haver “menyspreu” i “discriminaci\u00f3”, detalla l\u2019historiador, autor de l\u2019estudi impulsat per l\u2019Ajuntament de Barcelona\u00a0\u2018Les Esgl\u00e9sies Evang\u00e8liques Hist\u00f2riques de Barcelona\u2019.<\/p>\n

La Rep\u00fablica, alegria per la comunitat protestant<\/strong><\/p>\n

\"1925-10-1\"<\/a>La Rep\u00fablica fou un r\u00e8gim laic, que es visqu\u00e9 com una “gran alegria” per a la comunitat protestant. Per fi, es regularen a tot l’Estat el matrimoni i l’enterrament civils. Tot i aix\u00f2, aquesta “alegria” duraria ben poc. Amb l’excepci\u00f3 de l’inici de la Guerra Civil i els Fets de 1937, el poble evang\u00e8lic catal\u00e0 va viure la guerra amb una relativa normalitat.
\nTot i aix\u00f2, hi ha una dada encara molt desconeguda.<\/p>\n

“El juliol de 1936, la primera esgl\u00e9sia que es crema a Barcelona no \u00e9s cat\u00f2lica, sin\u00f3 protestant: la\u00a0comunitat metodista del Clot” recalca V\u00e1zquez Osuna. Tamb\u00e9 van “cremar” l’esgl\u00e9sia i escoles del Poblenou, que ja no van tornar a obrir despr\u00e9s, i tamb\u00e9 a L’Hospitalet i al temple baptista de Badalona.<\/p>\n

El \u201csaqueig\u201d<\/strong><\/p>\n

Quan a principis de 1939 les tropes franquistes arriben a la capital catalana, van “saquejar” la sinagoga del carrer Avenir i el temple baptista del carrer Riera de Sant Miquel, “d’on se’n van emportar les copes i la safata de plata” amb qu\u00e8 es feia el Sant Sopar.
\nEs van tancar tots els llocs de culte no cat\u00f2lics (amb l’excepci\u00f3 de la comunitat evang\u00e8lica de parla alemanya de Barcelona). Les esgl\u00e9sies van poder obrir a partir de 1945, per\u00f2 les escoles no ho van fer mai m\u00e9s. El “nacionalctolicisme” les va exterminar.
\nEls mestres foren represaliats, molts pastors van haver d’exiliar-se, i els cultes es van passar a fer als menjadors de les cases, amb el perill que els podien denunciar, ja que una reuni\u00f3 de m\u00e9s de 20 persones era considerada “concentraci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita”. “Tampoc podien cantar”, tret definitori de la lit\u00fargia protestant.<\/p>\n

Reobertura per\u00f2 la repressi\u00f3 segueix<\/strong><\/p>\n

La vict\u00f2ria dels Aliats a la Segona Guerra Mundial va for\u00e7ar al R\u00e8gim, “obligat per Estats Units i Regne Unit”, a permetre l’obertura d’alguns llocs de cultes. Tot i aix\u00f2, es van assaltar molts temples, i continuaven les dificultats dels fidels, especialment a l’hora de casar-se, si pr\u00e8viament havien estat batejats a l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica calia fer apostasia i es posaven tota mena de dificultats, que fins i tot arribaven a l\u2019hora d\u2019enterrar-se.
\nLa situaci\u00f3 comen\u00e7a a canviar coincidint amb el Concili Vatic\u00e0 II, tot i que la llibertat religiosa plena no arribar\u00e0 fins la Constituci\u00f3 de 1978, segons V\u00e1zquez Osuna.<\/p>\n

\u201cEls pares se la van jugar molt\u201d<\/strong><\/p>\n

La jornada va tenir lloc a Barcelona, a la seu del Memorial Democr\u00e0tic al barri del Raval, instituci\u00f3 de la Generalitat que ha l’ha coorganitzat juntament amb Afers Religiosos. Hi van participar el director de l’escola adventista\u00a0Col\u00b7legi Urgell\u00a0de Barcelona,\u00a0Antonio Polo, i el pastor evang\u00e8lic de Terrassa\u00a0David Muniesa.
\nPolo va recordar que l’escola adventista es va formar el 1960 per iniciativa d’un grup de pares, va comen\u00e7ar amb dos professors. “L’inspector va venir i va dir que ten\u00edem dues errades: no hi havia ni crucifix ni una fotografia de Franco a les aules. Els pares se la van jugar molt” perqu\u00e8 el projecte sort\u00eds endavant. El centre t\u00e9 350 alumnes d’Educaci\u00f3 Infantil, Prim\u00e0ria i ESO, la meitat dels alumnes s\u00f3n de fam\u00edlies evang\u00e8liques, i \u00e9s un centre “amb infants de tots els continents i de totes les religions”. Tamb\u00e9 sobresurt per oferir un men\u00fa vegetari\u00e0, ja que des del segle XIX els adventistes han prioritzat la salut p\u00fablica i la lluita per una bona alimentaci\u00f3.<\/p>\n

Muniesa, que durant la postguerra va viure a L’Estartit (Girona) i que procedia d’una fam\u00edlia de llarga tradici\u00f3 protestant, va explicar que el professor de l’\u00fanica escola de la localitat era un capell\u00e0, que li va dir a la mare del llavors infant: “Si vol que el nen vulgui anar a col\u00b7legi, ha d’anar a missa”. Estudi\u00e0 a casa, fins que arrib\u00e0 un mestre nou al municipi, que li va tornar a obrir les portes del Col\u00b7legi, i fou ordenat pastor despr\u00e9s d’estudiar batxillerat “i al seminari clandest\u00ed de les esgl\u00e9sies baptistes”.<\/p>\n

[Fotografies:\u00a0Primera Esgl\u00e9sia Protestant a Rub\u00ed]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Font: Catalunya Religi\u00f3 (David Casals \u2013CR)\u00a0S\u00f3n una de les v\u00edctimes del franquisme m\u00e9s desconegudes: les escoles evang\u00e8liques que, a partir de finals del segle XIX, van obrir a Barcelona i moltes altres ciutats catalanes, i tamb\u00e9 a altres punts de la geografia de l’Estat. “\u00c9s un tema poc estudiat i el pa\u00eds est\u00e0 en deute […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1286","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1286","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1286"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1286\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1286"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1286"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1286"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}