{"id":1193,"date":"2015-05-16T20:21:53","date_gmt":"2015-05-16T20:21:53","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1193"},"modified":"2015-05-16T20:21:53","modified_gmt":"2015-05-16T20:21:53","slug":"el-fil-dariadna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/el-fil-dariadna\/","title":{"rendered":"El fil d\u00b4Ariadna"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/EL-FIL-DARIADNA.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-thumbnail wp-image-1194\" src=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/EL-FIL-DARIADNA-150x150.jpg\" alt=\"EL FIL D'ARIADNA\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a>Creta i Atenes. Dos reis s\u2019enfronten: Minos i Egeu. Conta la mitologia grega que a Creta hi tenien un minotaure \u2013cos d\u2019home, cap de bou\u2013 amagat en un laberint. En venjan\u00e7a per la mort del seu fill, el rei Minos va imposar als atenesos un tribut que consistia en enviar, cada nou anys, set noies i set nois a Creta per ser devorats pel minotaure. Tanmateix, el fill del rei d\u2019Atenes, Teseu, es va oferir voluntari per lluitar amb el monstre cos a cos. Abans, per\u00f2, de ser tancat al laberint, Ariadna, la filla de Minos, es va enamorar d\u2019ell i li va donar un cabdell de fil a fi que pogu\u00e9s trobar la sortida del laberint. Teseu va lluitar amb el minotaure i en va sortir vencedor alliberant aix\u00ed els joves atenesos.<\/p>\n<p>Dissabte 25 d\u2019abril l\u2019esgl\u00e9sia de Betlem ens va proposar una sortida al Laberint d\u2019Horta amb totes les comunitats de Barcelona i rodalies.<\/p>\n<p>Sempre m\u2019han agradat aquestes sortides perqu\u00e8 et tornes a retrobar persones que fa temps que no veies i aix\u00f2 fa comunitat. Quan era nena, em delia per aquestes sortides.<\/p>\n<p>Una casa senyorial amb un jard\u00ed rom\u00e0ntic i un de neocl\u00e0ssic itali\u00e0 on es celebraven vetllades culturals i socials. Un estany, una cascada, un canal amb \u00e0necs d\u2019un blanc immaculat, palaus, templets, escultures d\u2019estils arquitect\u00f2nics diferents; alzines, boixos, glicines amb les seves espectaculars flors violetes caient a grapats damunt els murs, heures vestint parets nues.<\/p>\n<p>Un laberint format d\u2019un tra\u00e7at complex de xiprers color verd llumin\u00f3s a la llum del sol, atape\u00efts i podats a la perfecci\u00f3, on la meta no \u00e9s f\u00e0cil de trobar. Caminem expectants i alegres; d\u2019entrada, sembla que hem encertat el cam\u00ed correcte. Un revolt i de sobte els xiprers arrenglerats formen una barrera i ens mostren que ens hem equivocat. S\u2019ha de desfer el recorregut altre cop. Quantes vegades ens equivocarem? Per\u00f2 seguim la sendera endavant, altre cop amb el cap alt, tenint present que al cap i a la fi trobarem el que cerquem. Sembla que aquest cop s\u00ed que \u00e9s la veritable. No s\u2019hi val a fer trampes; hi ha reixats a la base dels troncs per on \u00e9s impossible esmunyir-s\u2019hi. Ens creuem amb persones que tornen en direcci\u00f3 oposada i els esguardem intentant endevinar en els seus rostres si v\u00e9nen de veure el lloc de descans tan anhelat presidit per Eros on es troba la ra\u00f3 del nostre caminar o tamb\u00e9 s\u2019han equivocat i fan marxa enrere. Continuem confiats.<\/p>\n<p>Al llarg d\u2019aquest trajecte podem fer i desfer el nostre caminar i passar-nos la vida anant i venint. Uns trobaran el que busquen m\u00e9s aviat que d\u2019altres.<\/p>\n<p>Uns ho trobaran potser al final de les seves vides, d\u2019altres veuran com, al seu migdia, de sobte s\u2019obre una porta que creien tancada, deixant entreveure una llum d\u2019esperan\u00e7a que creien inexistent.<\/p>\n<p>Potser d\u2019altres no ho trobaran mai o, havent-ho trobat, l\u2019abandonaran. El cam\u00ed hi \u00e9s, nom\u00e9s cal tenir confian\u00e7a i seguir-lo entre ensopecs i ll\u00e0grimes, riures i corredisses boges a la vora de la mar. Podem plorar i clamar a D\u00e9u \u201cPer qu\u00e8?\u201d, podem riure i cridar \u201cGr\u00e0cies, a tu et lloo!\u201d, podem reflexionar i dir \u201cPerdona\u2019m\u201d. Una cosa \u00e9s certa: hi tenim l\u2019esperan\u00e7a posada.<\/p>\n<p>D\u00e9u ens crida a viure una vida aut\u00e8ntica de comprom\u00eds en la mesura que li podem donar. No ens demana m\u00e9s.<\/p>\n<p>Al final haurem fet el cam\u00ed com b\u00e9 haurem sabut amb les nostres imperfeccions, febleses i dubtes. I arribarem al final amb l\u2019ajut de D\u00e9u que, com el fil d\u2019Ariadna, ens guiar\u00e0 nit i dia.<\/p>\n<p>I all\u00e0 on jo vaig, ja sabeu quin cam\u00ed hi porta. Tom\u00e0s li pregunta: &#8211;Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin cam\u00ed hi porta? Jes\u00fas li respon: &#8211;Jo s\u00f3c el cam\u00ed, la veritat i la vida. Ning\u00fa no arriba al Pare si no \u00e9s per mi. Joan 14, 4-6<\/p>\n<p><strong>Al\u00edcia Pall\u00e0s<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Creta i Atenes. Dos reis s\u2019enfronten: Minos i Egeu. Conta la mitologia grega que a Creta hi tenien un minotaure \u2013cos d\u2019home, cap de bou\u2013 amagat en un laberint. En venjan\u00e7a per la mort del seu fill, el rei Minos va imposar als atenesos un tribut que consistia en enviar, cada nou anys, set noies [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1193","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1193","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1193"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1193\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1193"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1193"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1193"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}