{"id":1190,"date":"2015-05-13T12:37:48","date_gmt":"2015-05-13T12:37:48","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1190"},"modified":"2015-05-13T12:37:48","modified_gmt":"2015-05-13T12:37:48","slug":"viure-de-lalmoina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/viure-de-lalmoina\/","title":{"rendered":"Viure de l\u00b4almoina"},"content":{"rendered":"

El Capitalisme \u00e9s pecat. El capitalisme per definici\u00f3 \u00e9s lucre acumulat, \u00e9s privilegi del capital, \u00e9s exclusi\u00f3 de la majoria. Pere Casald\u00e0liga.<\/strong><\/p>\n

\"fill<\/a><\/p>\n

El capitalisme \u00e9s un sistema socioecon\u00f2mic que es basa en la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3. Per tant \u00e9s a trav\u00e9s del capital que s\u2019obtenen els recursos necessaris per generar riquesa i aquests recursos s\u2019assignen en funci\u00f3 dels beneficis que se\u2019n poden obtenir. En les universitats d\u2019arreu del m\u00f3n no deixen de predicar com una veritat absoluta les bondats de l\u2019economia de mercat i sostenen que \u00e9s l\u2019\u00fanic sistema econ\u00f2mic que funciona. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que en la darrera crisi hem notat els efectes destructors de l\u2019economia de mercat. La realitat del capitalisme \u00e9s que fa m\u00e9s rics als rics i m\u00e9s pobres als pobres i en les crisis s\u2019accentuen aquestes difer\u00e8ncies. El capitalisme \u00e9s la f\u00e0brica de fer pobres. Per\u00f2 la pobresa no \u00e9s un patrimoni exclusiu del capitalisme. Tamb\u00e9 el feudalisme mantenia una gran part de la poblaci\u00f3 en la pobresa. El comunisme que semblava que havia d’eradicar la pobresa s\u2019ha demostrat com un aut\u00e8ntic frac\u00e0s si ens atenem als resultats i en la manera que s\u2019ha instaurat. La pobresa sempre ha format part de la humanitat i \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la cobd\u00edcia de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Per\u00f2 les conseq\u00fc\u00e8ncies de la darrera crisi, a m\u00e9s a m\u00e9s d’eixamplar les difer\u00e8ncies entre pobres i rics, ha fet augmentar significativament el nombre de pobres en la nostra societat fins al punt que s\u2019han enc\u00e8s totes les alarmes socials. Per\u00f2 no ser\u00edem justos amb la humanitat si no reconegu\u00e9ssim tamb\u00e9 que moltes persones i institucions han lluitat per eradicar la pobresa del m\u00f3n. Per\u00f2, com un mal cr\u00f2nic i end\u00e8mic, hem estat incapa\u00e7os de donar soluci\u00f3 al problema de la pobresa. Eradicar la pobresa significa repartir les nostres riqueses tal com va dir Jes\u00fas al jove ric. Aquest \u00e9s un pas que ni nosaltres som capa\u00e7os de donar. Costa recon\u00e8ixer-ho per\u00f2 estem massa lligats als b\u00e9ns materials perqu\u00e8, en el fons, ens donen felicitat i seguretat. Una felicitat i seguretat fugisseres.<\/p>\n

El cristianisme sempre ha tingut una actitud molt sensible envers els que viuen per sota de la dignitat. Des de petit he sentit la preocupaci\u00f3 de totes les esgl\u00e9sies davant la xacra de la pobresa i aquestes han volgut donar una resposta al problema. Un dels missatges m\u00e9s predicats per l\u2019esgl\u00e9sia ha estat la pr\u00e0ctica de l\u2019almoina. El cristianisme ha posat molt \u00e8mfasi en l\u2019almoina creient \u2013o volen creure- que aquesta era la soluci\u00f3 a la pobresa i la redempci\u00f3 dels rics. \u00c9s decebedor que la resposta de les esgl\u00e9sies davant la pobresa sigui la pr\u00e0ctica de l\u2019almoina i em causa estupor sentir que la ra\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia de la pobresa \u00e9s deguda a qu\u00e8 els rics tinguin la possibilitat de salvar-se fent obres pietoses. Rellegint el passatge on Jes\u00fas parla de l\u2019almoina denoto una certa cr\u00edtica cap a aquesta pr\u00e0ctica. Per qu\u00e8 Jes\u00fas demana que l\u2019almoina es faci en secret com si es tract\u00e9s d\u2019un acte indigne i vergony\u00f3s que cal amagar i no fer p\u00fablic? Pot ser perqu\u00e8 l\u2019almoina \u00e9s el signe visible d\u2019una resignaci\u00f3 a una realitat que no podem canviar. Pot ser perqu\u00e8 l\u2019almoina \u00e9s el sistema en qu\u00e8 se sustenta la injust\u00edcia social. Pot ser perqu\u00e8 l\u2019almoina \u00e9s el boc expiatori dels rics. Pot ser perqu\u00e8 l\u2019almoina \u00e9s el preu que s\u2019ha de pagar per mantenir els nostres privilegis. Pot ser perqu\u00e8 el triomf de l\u2019almoina \u00e9s el frac\u00e0s de la nostra societat cristiana. Pot ser perqu\u00e8 a trav\u00e9s de l\u2019almoina ens desentenem del qui pateix al mateix temps que ens sentim satisfets d\u2019haver fet una bona obra. Jes\u00fas vol la solidaritat del bon samarit\u00e0. Vol l\u2019actitud del qui no es desent\u00e9n del qui pateix. Jes\u00fas va fer molts miracles, va ajudar a molta gent per\u00f2 no he llegit que don\u00e9s mai cap almoina. La nostra almoina demostra com n\u2019estem de lligats a les coses. Quan Jes\u00fas li diu al jove ric que es vengui les seves riqueses i doni els diners als pobres, no li demana pel b\u00e9 dels pobres sin\u00f3 pel b\u00e9 del jove ric. Jes\u00fas ens demana que ens desempalleguem de les coses. Cal no deixar-se dominar pel fet de tenir. Per aix\u00f2 m\u2019agrada aquesta gent que abandona casa seva i el seu pa\u00eds per fer un servei en contrades llunyanes per curar en un pa\u00eds on la sanitat \u00e9s prec\u00e0ria o per reconstruir en un pa\u00eds devastat per les guerres o pels fen\u00f2mens naturals o per alimentar en un pa\u00eds arrasat per la sequera o per finan\u00e7ar amb micro pr\u00e9stecs petits tallers i refer una economia des de baix. No, crec que Jes\u00fas no era molt partidari de les almoines perqu\u00e8 donar una almoina \u00e9s pagar per desentendre\u2019s del problema. Jes\u00fas prefereix el que acull, el que vesteix, el que cura i el que visita en la tribulaci\u00f3 i no es contenta en donar unes quantes monedes amb m\u00e9s o menys fanf\u00e0rria. En un m\u00f3n on les difer\u00e8ncies entre rics i pobres cada vegada s\u00f3n m\u00e9s grans cal pensar que necessitem canviar les coses. Per aix\u00f2 m\u2019agrada la idea de l\u2019any jubilar. Cada 50 anys s\u2019havia de celebrar l\u2019any del jubileu. En aquell any tot retornava al propietari original i els esclaus recuperaven la llibertat. M\u2019agrada la idea de l’any jubilar perqu\u00e8 d\u00f3na una altra oportunitat a la just\u00edcia. \u00c9s un crit a l\u2019esperan\u00e7a i a la utopia. El jubileu ens recorda que res \u00e9s per sempre que el que tenim \u00e9s temporal que cal corregir els desequilibris i les injust\u00edcies que l\u2019economia de mercat provoquen en la poblaci\u00f3. Per\u00f2 mentre no arriba l\u2019any jubilar, acolliu al foraster, cureu al malalt, doneu menjar al qui t\u00e9 fam, doneu a beure al qui t\u00e9 set, doneu de vestir al qui va despullat i visiteu al qui est\u00e0 a\u00efllat.<\/p>\n

Declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del pa\u00eds. Aquest any ser\u00e0 l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. Lev\u00edtic 25:10<\/p>\n

Rub\u00e9n Pall\u00e0s<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Capitalisme \u00e9s pecat. El capitalisme per definici\u00f3 \u00e9s lucre acumulat, \u00e9s privilegi del capital, \u00e9s exclusi\u00f3 de la majoria. Pere Casald\u00e0liga. El capitalisme \u00e9s un sistema socioecon\u00f2mic que es basa en la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3. Per tant \u00e9s a trav\u00e9s del capital que s\u2019obtenen els recursos necessaris per generar riquesa i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1190","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1190","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1190"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1190\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1190"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1190"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}