{"id":1176,"date":"2015-04-30T20:01:30","date_gmt":"2015-04-30T20:01:30","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1176"},"modified":"2015-04-30T20:01:30","modified_gmt":"2015-04-30T20:01:30","slug":"encara-avui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/encara-avui\/","title":{"rendered":"Encara avui"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/TeixintIdentitatsRaval_WEB-190x107.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-1177\" src=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/TeixintIdentitatsRaval_WEB-190x107.jpg\" alt=\"TeixintIdentitatsRaval_WEB-190x107\" width=\"190\" height=\"107\" \/><\/a>M\u2019encanta Sant Jordi, \u00e9s una d\u2019aquelles festes que gaudeixo de deb\u00f2; els carrers, les parades, la gent, que viatja amunt i avall de mons literaris, les roses, tan maques, exuberants amb els seus vermells que fins i tot semblen obscens, \u2026 tot \u00e9s esplendor\u00f3s en aquest dia, i aix\u00f2 que no \u00e9s festiu, per\u00f2, malgrat aix\u00f2, tot sembla omplir-se d\u2019una vida que no batega igual la resta de dies.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2, perqu\u00e8 gaudeixo de la festa i de la vibraci\u00f3 amb la que s\u2019omplen els carrers, vaig estar encantada de participar en un acte amb el GIR, el Grup Interreligi\u00f3s del Raval, que vam anomenar \u201cTeixint identitats\u201d. A la Rambla del Raval, on es feia la fira d\u2019entitats del barri, a totes les parades dels diferents \u00f2rgans que formem el grup, vam posar a disposici\u00f3 de la gent teles de colors on havien d\u2019escriure missatges de conviv\u00e8ncia i harmonia per el barri. Al migdia (quan les autoritats de torn van arribar a l\u2019escenari de la fira) vam realitzar un acte simb\u00f2lic, on amb un petit parlament i la lectura en set idiomes d\u2019un text del profeta Khalil Gibran, animarem a la gent a crear un cercle, per representar la unitat del barri, lligats els uns amb les altres per les teles de colors, plenes dels missatges que totes i tots hi van escriure. Realment un moment molt maco, on, amb un gest, explicarem a tothom i totadon que, per sobre de les nostres difer\u00e8ncies, hi ha quelcom que ens uneix, i \u00e9s compartir espai de vida i d\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n<p>La meva sorpresa, i no grata precisament, va ser quan despr\u00e9s, en un medi de comunicaci\u00f3, no de poca rellev\u00e0ncia, vaig trobar-me amb aquesta ressenya: \u00a0Representantes de la acci\u00f3n &#8220;Teixint Identitats&#8221;, promovida por el grupo interreligioso del Raval que agrupa hombres de etnia gitana, filipinos o musulmanes, entre otros, han le\u00eddo un texto en siete idiomas distintos defendiendo el origen hist\u00f3rico de un barrio hecho a s\u00ed mismo.<\/p>\n<p>De veritat que vaig quedar molt i molt sorpresa, primer perqu\u00e8 no \u00e9rem un grup d\u2019homes, al contrari \u00e9rem m\u00e9s dones que homes, exactament sis dones i dos homes (\u00e9s curi\u00f3s que els filipins anomenats en realitat eren dos noies filipines de la parr\u00f2quia del Carme), despr\u00e9s perqu\u00e8 la nostra \u201cagrupaci\u00f3\u201d no es defineix per \u00e8tnies, sin\u00f3 per confessions religioses, i per \u00faltim, perqu\u00e8 no vam defendre un barri \u201cfet a s\u00ed mateix\u201d, sin\u00f3 un barri que ha sabut agrupar, unir i fer conviure \u00e8tnies i religions, a la fi persones, cadascun i cadascuna amb la seva pr\u00f2pia opci\u00f3 de vida.<\/p>\n<p>Aquest fet, aquesta estranya ressenya (petita per\u00f2 morda\u00e7) m\u2019ha fet plantejar si, per m\u00e9s que ens sembli impossible, els nostre m\u00f3n segueix encara impregnat de masclisme i racisme, i fer-me aquesta pregunta m\u2019ha fet mal i por. Mal, perqu\u00e8 a les al\u00e7ades d\u2019aquest m\u00f3n globalitzat no \u00e9s possible, o no ho hauria de ser, que el racisme visqui, encara que sigui inconscientment, dins del nostre pensament; mal, perqu\u00e8 encara avui, per molt que s\u2019amagui sota la catifa, el paper de la dona dins la religi\u00f3 segueix essent un esc\u00e0ndol, o una incomoditat (i la veritat no s\u00e9 que \u00e9s pitjor); i por, molta por, perqu\u00e8 si aquests sentiments segueixen niats dins les \u00e0nimes dels ciutadans d\u2019aquest m\u00f3n, aleshores el passat pot reviure, i all\u00f2 que va ser una aberraci\u00f3 pot tornar a ser-ho.<\/p>\n<p>De vegades deixem enrere les lluites heretades, perqu\u00e8 pensem que tot est\u00e0 assolit, per\u00f2 el cert \u00e9s que, encara que sembli que no, hi ha molts cors i moltes ments impregnades d\u2019un mal que destrossa i aniquila el futur de la nostra ciutat i, a la fi, del nostre m\u00f3n. Si semblava que tot havia quedat enrere, queda demostrat que encara avui hi ha coses a canviar, coses per les que aixecar la veu i cridar: Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist (G\u00e0lates 3, 28).<\/p>\n<p><strong>Marta L\u00f3pez Ballalta<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>M\u2019encanta Sant Jordi, \u00e9s una d\u2019aquelles festes que gaudeixo de deb\u00f2; els carrers, les parades, la gent, que viatja amunt i avall de mons literaris, les roses, tan maques, exuberants amb els seus vermells que fins i tot semblen obscens, \u2026 tot \u00e9s esplendor\u00f3s en aquest dia, i aix\u00f2 que no \u00e9s festiu, per\u00f2, malgrat [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1176","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1176"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1176\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}