{"id":1153,"date":"2015-04-23T20:35:43","date_gmt":"2015-04-23T20:35:43","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1153"},"modified":"2015-04-23T20:35:43","modified_gmt":"2015-04-23T20:35:43","slug":"jo-tampoc-se-tocar-la-guitarra-una-resposta-a-peter-singer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/jo-tampoc-se-tocar-la-guitarra-una-resposta-a-peter-singer\/","title":{"rendered":"Jo tampoc s\u00e9 tocar la guitarra: una resposta a Peter Singer"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/tabla.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-1154\" src=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/tabla.jpg\" alt=\"tabla\" width=\"401\" height=\"447\" srcset=\"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/tabla.jpg 401w, https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/tabla-269x300.jpg 269w\" sizes=\"auto, (max-width: 401px) 100vw, 401px\" \/><\/a><\/p>\n<p><strong>Una reflexi\u00f3n sobre la discapacitat intel.lectual des de l\u00b4Evangeli del Regne.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dr. Germ\u00e1n L\u00f3pez-Cortacans, Unitat Investigaci\u00f3 Atenci\u00f3 Primaria, Tarragona, Doctorand en Teologia, Universitat M\u00farcia, Pontificia Universit\u00e0 Antonianum Roma<\/strong><\/p>\n<p><strong>Lloc: Rectoria parr\u00f2quia de Sant Pere de Gav\u00e0, Data: 20 febrer a les 21,00 h<\/strong><\/p>\n<p><strong>Organitza: Delegaci\u00f3 d\u2019Ecumenisme i de Relacions Interreligioses del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">\n<strong><span style=\"text-decoration: underline;\">Jo tampoc s\u00e9 tocar la guitarra: una resposta a Peter Singer<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">\u201cNo podem esperar que un nen amb s\u00edndrome de Down toqui la guitarra, li agradi la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, aprengui una llengua estrangera, xerri amb nosaltres sobre l&#8217;\u00faltima pel\u00b7l\u00edcula de Woody Allen o sigui un atleta, jugador de b\u00e0squet o tennista important (\u2026)\u201d\u2028<strong>Peter Singer<\/strong><\/p>\n<p>Peter Singer \u00e9s catedr\u00e0tic de Bio\u00e8tica a la Universitat de Princeton i catedr\u00e0tic em\u00e8rit a la Universitat de Melbourne. El seu inter\u00e8s se centrar en les q\u00fcestions \u00e8tiques implicades en l&#8217;experimentaci\u00f3 embrion\u00e0ria, enginyeria gen\u00e8tica, avortament i eutan\u00e0sia, i davant aquests dilemes adopta un enfocament &#8220;utilitari preferent&#8221;, \u00e9s a dir, considera que una acci\u00f3 \u00e9s \u00e8ticament correcta si satisf\u00e0 la prioritat dels afectats i t\u00e9 les millors conseq\u00fc\u00e8ncies per al major nombre de persones. La proposta de Singer \u00e9s deixar en un segon pla l&#8217;especulaci\u00f3 \u00e8tica m\u00e9s abstracta sobre, per exemple, l&#8217;estatut ontol\u00f2gic dels termes morals, com \u00abb\u00e9 i dolent\u00bb, \u00abcorrecte i incorrecte\u00bb, a favor una reflexi\u00f3 moral dirigida de manera immediata al benestar de la humanitat.<\/p>\n<p>La reflexi\u00f3 de Singer t\u00e9 com a referent fonamental a la biologia que li va a permetre saber quan alg\u00fa pertany a una esp\u00e8cie determinada. Des d&#8217;aquest plantejament, Singer distingeix entre \u00e9sser hum\u00e0 i persona, de tal manera, que \u00abla vida solament comen\u00e7a en sentit moralment significatiu, quan hi ha consci\u00e8ncia de la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia\u00bb . Per tant des d&#8217;aquesta premissa, Singer afirma que \u201cno \u00e9s cert que tots els \u00e9ssers humans siguin persones morals, fins i tot en el seu sentit m\u00e9s \u00ednfim. Els nens petits, juntament amb alguns \u00e9ssers humans intel\u00b7lectualment discapacitats, manquen del necessari sentit de la just\u00edcia\u201d<\/p>\n<p>D&#8217;aquesta manera, nom\u00e9s quan la possessi\u00f3 de consci\u00e8ncia s&#8217;uneix la racionalitat, queda emplenada la candidatura d&#8217;un \u00e9sser hum\u00e0 a l&#8217;estatut de persona. Del que es dedueix que si un \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s racional i t\u00e9 consci\u00e8ncia, per tant \u00e9s persona. Del que es conclou que: \u201cl&#8217;\u00fas del terme persona \u00e9s, en si mateix, susceptible de despistar, ja que \u00e9s una paraula que s&#8217;usa amb freq\u00fc\u00e8ncia com si volgu\u00e9s dir el mateix que \u00e9sser hum\u00e0. No obstant aix\u00f2, els termes no s\u00f3n equivalents; podria haver-hi una persona que no fos membre de la nostra esp\u00e8cie. Tamb\u00e9 podria haver-hi membres de la nostra esp\u00e8cie que no fossin persones\u201d . De lo exposat, es dedueix que es pot realitzar una separaci\u00f3 entre l&#8217;aspecte biol\u00f2gic (\u00e9sser hum\u00e0) i l&#8217;aspecte subjectiu, racionalitat i autoconci\u00e8ncia (persona). D&#8217;aquesta manera, els \u00e9ssers que s\u00f3n simplement humans no tenen m\u00e9s dret a la vida que qualsevol animal. Mentre que els \u00e9ssers considerats persones tenen dret a la vida, tant si s\u00f3n humans o animals (mam\u00edfers).<\/p>\n<p>El pensament de Singer \u00e9s objecte de m\u00faltiples cr\u00edtiques, la majoria d&#8217;elles de tipus emocional, perqu\u00e8 les seves idees poden arribar a ofendre la sensibilitat moral del lector i m\u00e9s quan el pensador australi\u00e0 es refereix a les persones amb discapacitat intel\u00b7lectual amb unes afirmacions que fereixen a qualsevol persona sensible i sobretot a els qui tinguin algun tracte directe amb elles . Per\u00f2 encara que la frase que encap\u00e7ala aquest escrit no \u00e9s de les m\u00e9s ofensives, planteja un dels temes \u00e8tics m\u00e9s rellevants socialment: Quina \u00e9s la funci\u00f3 dels discapacitats intel\u00b7lectuals?, o dit de forma crua: Quin \u00e9s la seva \u201cutilitat\u201d?<\/p>\n<p>Singer no t\u00e9 dubtes, at\u00e8s que el nen amb s\u00edndrome de Down t\u00e9 limitacions significatives tant en el funcionament intel\u00b7lectual com en conducta adaptativa, expressada en habilitats adaptatives conceptuals, socials i pr\u00e0ctiques, la seva aportaci\u00f3 a la societat \u00e9s m\u00ednim, per no dir nul.<\/p>\n<p>En aquest punt \u00e9s necessari detenir-nos per fer una reflexi\u00f3 del tot pertinent, per preguntar-nos <strong>Qu\u00e8 significa ser capa\u00e7?<\/strong> i m\u00e9s concretament, capa\u00e7 para quin o para qui? Est \u00e9s el nus gordi\u00e0 de la nostra reflexi\u00f3 i per a aix\u00f2 intentarem contestar a aquestes preguntes des d&#8217;un plantejament diferent: la comprensi\u00f3 de la discapacitat que ens proposa l&#8217;Evangeli i m\u00e9s concretament <strong>com s&#8217;ent\u00e9n la capacitat en relaci\u00f3 amb el pro\u00efsme.<\/strong><\/p>\n<p>Els evangelis sin\u00f2ptics posen en boca de Jes\u00fas de Nazaret aquestes mateixes paraules com el principal manament que han de complir els que li segueixin: \u00ab<strong>Estimar\u00e0s al teu pro\u00efsme com a tu mateix<\/strong>\u00bb . Sens dubte ens trobem amb una norma \u00e8tica d&#8217;una exig\u00e8ncia radical, ja que planteja estimar a l&#8217;altra persona (pro\u00efsme) com a un mateix. D&#8217;aquesta manera, la problem\u00e0tica del pro\u00efsme \u00e9s, en definitiva, la problem\u00e0tica de l&#8217;altre, del tu, del nosaltres.<\/p>\n<p>Un dels col\u00b7lectius humans pels quals, segons els evangelis, m\u00e9s es va preocupar i es va interessar Jes\u00fas de Natzaret va ser el dels discapacitats, on apareixen amb sorprenent freq\u00fc\u00e8ncia en els relats evang\u00e8lics; el que posa en evid\u00e8ncia l&#8217;atenci\u00f3 especial i la cura que Jes\u00fas va dedicar a aquestes persones. En els evangelis, el pro\u00efsme no s&#8217;aplica nom\u00e9s als quals viuen pr\u00f2ximament (s\u00f3n conciutadans), sin\u00f3 que qualsevol persona humana \u00e9s pro\u00efsme de l&#8217;altre.<\/p>\n<p>Aquesta idea fonamental \u00e9s narrada magistralment en la par\u00e0bola del Samarit\u00e0 on Jes\u00fas planteja la q\u00fcesti\u00f3: qui \u00e9s el meu pro\u00efsme? Com \u00e9s sabut, la resposta de Jes\u00fas va ser la de fer desfilar davant el ferit a una s\u00e8rie de personatges , un sacerdot i un levita, que, en lloc d&#8217;aproximar-se a ell, van passar de llarg, fins que un, el samarit\u00e0, es va acostar al ferit, carregant amb la responsabilitat de salvar-ho i cuidar-ho.<\/p>\n<p>Des del plantejament del que s&#8217;ent\u00e9n per discapacitat, en aquest escenari trobem dos tipus de persones ben definides: el ferit, que \u00e9s el discapacitat que no es pot valer per si mateix, i el sacerdot i el levita que s\u00f3n plenament capacitats ja que posseeixen habilitats adaptatives cognitives i socials. Per\u00f2 quan realitzem una lectura atenta de la par\u00e0bola i ens detenim a reflexionar en el seu contingut, observem que els nostres plantejaments del que \u00e9s la discapacitat queden q\u00fcestionats.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, des de la perspectiva de Jes\u00fas, <strong>l&#8217;aut\u00e8ntic incapacitat, malgrat posseir tota la seva capacitat intel\u00b7lectual<\/strong>, \u00e9s aquell que podent ajudar, soc\u00f3rrer, i cuidar, d\u00f3na l&#8217;esquena al seu pro\u00efsme necessitat; \u00e9s incapa\u00e7 d&#8217;ocupar-se i preocupar-se per ell. Per contra, l&#8217;aut\u00e8ntic capacitat \u00e9s aquell que es \u201csent commogut\u201d per l&#8217;altre, est\u00e0 capacitat per estimar, \u00e9s capa\u00e7 d&#8217;acariciar, de mirar amb tendresa, de somriure, i d&#8217;abra\u00e7ar al seu pro\u00efsme i d&#8217;ocupar-se d&#8217;ell.<\/p>\n<p>Des d&#8217;aquest plantejament i d&#8217;acord amb Buber, el \u201cindividu \u00e9s un fet de l&#8217;exist\u00e8ncia en la mesura en qu\u00e8 entra en relacions vives amb altres individus\u2026el fet fonamental de l&#8217;exist\u00e8ncia humana \u00e9s l&#8217;home amb l&#8217;home\u201d . Aquesta relaci\u00f3 \u201cjo-tu\u201d permet singularitzar el m\u00f3n hum\u00e0, perqu\u00e8 la relaci\u00f3 que s&#8217;estructura entre un \u00e9sser hum\u00e0 i el seu semblant, no troba analogia entre els altres \u00e9ssers vius de la naturalesa. Per tant, aquesta reciprocitat entre persones requereix tant de la preocupaci\u00f3 pel benestar de l&#8217;altre, com de l&#8217;igual respecte als drets de cada subjecte.<br \/>\nAquesta \u201crelaci\u00f3 viva\u201d a la qual al\u00b7ludeix el pensador vien\u00e8s \u00e9s perfectament factible i es d\u00f3na amb tota intensitat i plenitud en les persones amb s\u00edndrome de Down; aix\u00ed els que tenim algun tipus de relaci\u00f3 amb aquestes persones podem donar fe de la seva capacitat de donar amor, alegria i tendresa; de les seves abra\u00e7ades sinceres i de la seva mirada transparent que ens omplen de felicitat i ens fan sentir plenament humans.<\/p>\n<p>D&#8217;aquesta manera, podem afirmar amb rotunditat i sens dubte que en les nostres relacions amb els altres, el veritablement important per a totes les persones, independentment del seu coeficient d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia, \u00e9s la nostra capacitat d&#8217;estimar, de cuidar, de somriure, de donar la m\u00e0, de mirar amb simpatia i tendresa. Per tant, tots som veritablement capacitats en la mesura que el pro\u00efsme ocupa un lloc preferent en el nostre cor. Finalitzo amb un confessi\u00f3: jo tampoc se tocar la guitarra, no entenc les pel\u00b7l\u00edcules de Woody Allen i encara menys les de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 i em costa horrors aprendre un idioma nou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una reflexi\u00f3n sobre la discapacitat intel.lectual des de l\u00b4Evangeli del Regne. Dr. Germ\u00e1n L\u00f3pez-Cortacans, Unitat Investigaci\u00f3 Atenci\u00f3 Primaria, Tarragona, Doctorand en Teologia, Universitat M\u00farcia, Pontificia Universit\u00e0 Antonianum Roma Lloc: Rectoria parr\u00f2quia de Sant Pere de Gav\u00e0, Data: 20 febrer a les 21,00 h Organitza: Delegaci\u00f3 d\u2019Ecumenisme i de Relacions Interreligioses del Bisbat de Sant Feliu [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1153","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1153","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1153"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1153\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1153"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1153"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1153"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}