{"id":1146,"date":"2015-04-18T06:42:52","date_gmt":"2015-04-18T06:42:52","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1146"},"modified":"2015-04-18T06:42:52","modified_gmt":"2015-04-18T06:42:52","slug":"ser-metodistes-avui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/ser-metodistes-avui\/","title":{"rendered":"Ser Metodistes avui"},"content":{"rendered":"

\"logo<\/a>Font: Revista Caminhando
\nAutor: Mortmer Arias
\nExtracte de l\u2019article \u201cSer metodistas hoy en Am\u00e9rica Latina\u201d
\nVaig estar fullejant el VI tom de les Obres de Wesley a l\u2019espanyol que recull treballs de Joan Wesley per respondre als atacs i cr\u00edtiques al moviment metodista original.<\/p>\n

Una de les cr\u00edtiques, especialment d\u2019alguns l\u00edders de l’Esgl\u00e9sia Anglicana, a mitjans del segle XVIII, era la de ser “Entusiastes”. Aquesta paraula, en el context racionalista i deista d’aquella \u00e8poca i lloc, significava alguna cosa aix\u00ed com a “fan\u00e0tic\u201d, donat a expressions emocionals i individualistes de la fe religiosa. Una cosa que no queia b\u00e9 en una societat que donava culte a tot all\u00f2 “raonable”, moderat, l\u2019equilibrat, especialment en mat\u00e8ria religiosa.<\/p>\n

Wesley va escriure tres “Cridats a Persones Raonables i Religioses” en defensa del moviment de renovaci\u00f3 espiritual que comen\u00e7ava a difondre pel seu treball a les Illes Brit\u00e0niques, clarificant el sentit del “raonable” i el “d\u2019entusiasta”.
\nEn repassar l’argumentaci\u00f3 de Joan Wesley em va sorgir la pregunta sobre com concebem avui la identitat metodista? Els metodistes d’avui \u00bfSom “raonables” o “entusiastes”? O “raonables” i “entusiastes”? Wesley responia a aquesta q\u00fcesti\u00f3, en el volum en q\u00fcesti\u00f3, amb el seu caracter\u00edstic \u00fas de la l\u00f2gica apresa i ensenyada a la Universitat d’Oxford i el seu domini del text de l’Escriptura.<\/p>\n

“Una religi\u00f3 raonable” per suposat!
\nWesley comen\u00e7a amb una afirmaci\u00f3 molt clara i general sobre l’ess\u00e8ncia de la fe cristiana, que no \u00e9s obra humana sin\u00f3 do de D\u00e9u:<\/p>\n

“Aquesta religi\u00f3 no \u00e9s altra cosa que l’amor: el amor de D\u00e9u i de tota la humanitat. L\u2019estimar amb tota la ment, amb tot el cor, i amb totes les forces al D\u00e9u que ens ha estimat primer, font de tot do rebut i de tota esperan\u00e7a per gaudir. Estimar, com a la nostra pr\u00f2pia \u00e0nima, a tota \u00e0nima que D\u00e9u ha creat, a tot \u00e9sser hum\u00e0 sobre la terra.
\n\u00bfNo \u00e9s aix\u00f2 raonable?
\n“Creiem que aquest amor \u00e9s la medicina de tota la vida, el remei infalible per a tots els mals d’aquest m\u00f3n desordenat, per a tots els vicis i mis\u00e8ries humanes. On aix\u00f2 es d\u00f3na, la felicitat i la virtut van de la m\u00e0: floreixen la humilitat de l\u2019esperit, l\u2019amabilitat, la longanimitat, la mateixa imatge de D\u00e9u , i al mateix temps una gran pau que sobrepassa tot enteniment i un goig inefable i glori\u00f3s “(Fil. 4: 7; 1 Pere 1: 8).<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la religi\u00f3 que voldr\u00edem veure establerta al m\u00f3n, una religi\u00f3 d’amor, de goig, de pau, assentada en el m\u00e9s profund de l’\u00e0nima, per\u00f2 amb fruits sempre renovats. Objectar\u00e0s tu a una religi\u00f3 aix\u00ed, dient que no \u00e9s raonable? No \u00e9s raonable, llavors, estimar D\u00e9u? No t’ha donat D\u00e9u vida, al\u00e8 i totes les coses? … Qu\u00e8 tens que no hagis rebut? … Ja que D\u00e9u \u00e9s el Pare de tota cosa bona, \u00e9s raonable estimar-lo amb tot cor. No \u00e9s raonable, tamb\u00e9, estimar al pro\u00efsme, a tota persona que D\u00e9u ha fet? \u00bfNo som germans, fills d’un mateix Pare? “Raonable, clar … per\u00f2 creure-ho, esperar i propagar-ho no deixa de ser entusiasme!<\/p>\n

2. Un moviment “entusiasta” En quin sentit? El que els cr\u00edtics deien “entusiasme”, o fanatisme, era l\u2019\u00e8mfasi en qu\u00e8 aquestes creences poden experimentar com una realitat i amb una certesa personal, a m\u00e9s de ser la confirmaci\u00f3 de l’Escriptura.<\/p>\n

Wesley intenta explicar-ho d’una manera senzilla i raonable:
\nLa fe, segons el relat b\u00edblic \u00e9s “l’ull de l’\u00e0nima” per la qual el veritable creient veu el que \u00e9s invisible (Heb. 11:27) … \u00e9s “l’o\u00efda del \u00e0nima “per mitj\u00e0 del qual el pecador sent la veu del Fill de D\u00e9u i viu (Jn 5:25, Mr 2: 5). I, “si em permet” \u2013 continua Wesley- la fe \u00e9s “el paladar de l’\u00e0nima”.
\nPer ella el creient “assaboreix” la bona Paraula de D\u00e9u, “li agrada” i veu que D\u00e9u \u00e9s bondad\u00f3s, s\u00ed, i misericordi\u00f3s envers el pecador … (Heb. 6: 5; Sal 34: 8).<\/p>\n

3. Raonable i entusiasta: Estem vivint dins de l’explosi\u00f3 del pentecostalisme i del neopentecostalismo, aix\u00ed com de “l\u2019entusiasme” individualista. Aix\u00ed que, mentre algunes esgl\u00e9sies s\u2019han “pentecostalitzat\u201d, en la forma i el fervor dels seus cultes (el llenguatge de la “Lloan\u00e7a”), altres esgl\u00e9sies i creients metodistes prenen dist\u00e0ncia del llenguatge d’altres grups evang\u00e8lics. El llenguatge de moltes declaracions d’esgl\u00e9sies metodistes sona m\u00e9s a “ecum\u00e8nic”,”social”, “racional” que a personal o entusiasta. Ens sembla, per\u00f2, que, en l\u00ednia amb la nostra her\u00e8ncia metodista, all\u00f2 raonable no treu l\u2019entusiasme, i viceversa; all\u00f2 social no exclou sin\u00f3 que exigeix, el personal.
\nLa lit\u00fargia no funciona sense la celebraci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva. \u00c9s interessant notar que l’Esgl\u00e9sia Anglicana del temps de Wesley conservava aquest llenguatge personal de la fe, expressat en forma corporativa, a trav\u00e9s de la lit\u00fargia, mantenint la riquesa de l\u2019espiritualitat cristiana hist\u00f2rica. Wesley donava una import\u00e0ncia fonamental a la lit\u00fargia, recollida en el Llibre d\u2019Oraci\u00f3 Comuna, en l’ordre de culte i especialment en la celebraci\u00f3 regular del Sant Sopar . Per\u00f2 va ser en la himnologia, generada pel moviment i l\u2019experi\u00e8ncia metodista, que va venir l’aportaci\u00f3 espec\u00edfica de “l\u2019entusiasme ” de la fe personal, sentida , afirmada, proclamada i cantada .<\/p>\n

Aix\u00f2 em recorda l’observaci\u00f3 del Pastor Legrand B. Smith, gran aficionat a la himnologia, que les nostres esgl\u00e9sies han de mantenir les dues coses :
\n“l\u2019himnari “, amb tota la seva riquesa de l’her\u00e8ncia espiritual de segles de l’Esgl\u00e9sia Cristiana, i els ” Can\u00e7oners ” que recullen els nous himnes que van sorgint en el cam\u00ed, m\u00e9s contextualitzats a un moment i lloc, i per tant revisables amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia .<\/p>\n

Dit aix\u00f2, llavors som racionals o entusiastes? \u00c9s que el metodisme, com ho entenia Wesley no pret\u00e9n ser una altra cosa que una expressi\u00f3 de “l\u2019antic cristianisme ” i l’antiga fe b\u00edblica de l\u2019amor a D\u00e9u amb tota la ment, amb tot el cor, amb totes les forces i amb tot l’\u00e9sser. I que requereix de tot l’entusiasme hum\u00e0 per celebrar-ho, com ho expressa Carlos Wesley:<\/p>\n

Mil veus per celebrar
\nel meu Llibertador,
\nles gl\u00f2ries de la seva majestat,
\nel triomf del seu amor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Font: Revista Caminhando Autor: Mortmer Arias Extracte de l\u2019article \u201cSer metodistas hoy en Am\u00e9rica Latina\u201d Vaig estar fullejant el VI tom de les Obres de Wesley a l\u2019espanyol que recull treballs de Joan Wesley per respondre als atacs i cr\u00edtiques al moviment metodista original. Una de les cr\u00edtiques, especialment d\u2019alguns l\u00edders de l’Esgl\u00e9sia Anglicana, a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1146","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1146","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1146"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1146\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1146"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1146"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1146"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}