{"id":1053,"date":"2015-03-03T07:24:05","date_gmt":"2015-03-03T07:24:05","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1053"},"modified":"2015-03-03T07:24:05","modified_gmt":"2015-03-03T07:24:05","slug":"mutuament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/mutuament\/","title":{"rendered":"M\u00fatuament"},"content":{"rendered":"

\"unnamed\"<\/a>Assunci\u00f3. Aix\u00ed \u00e9s com es fa dir la meva ve\u00efna. Viu al mateix repl\u00e0 i les nostres habitacions es toquen paret per paret.<\/p>\n

Va venir de Lleida amb el seu marit, ara ja fa molt de temps. All\u00e0 hi tenia un tros que conreaven.<\/p>\n

A poc a poc, els fills van anar marxant del pis fins que un bon dia el matrimoni va quedar sol. Per\u00f2 amb el temps, els riures i corredisses dels n\u00e9ts van omplir aquella casa altre cop. Els n\u00e9ts van anar creixent, l\u2019Assunci\u00f3 i el seu marit envellint.<\/p>\n

Un dia ell tamb\u00e9 la va deixar. Va morir i la casa va quedar deserta. La soledat va venir a visitar-la un dia i ara ja \u00e9s la seva companya.<\/p>\n

L\u2019Assunci\u00f3 t\u00e9 ara uns vuitanta anys i la sento feinejar a la terrassa on t\u00e9 cura encara de les tomaqueres, les oliveres i els llimoners que un dia el seu marit va dur.<\/p>\n

Un cop em va dir que es preguntava si jo encara vivia al pis perqu\u00e8 gaireb\u00e9 no em sentia. Nom\u00e9s sabia si hi era quan em sentia pujar i baixar la persiana al mat\u00ed i a la nit.<\/p>\n

No saps com m\u2019agrada sentir-te! El soroll que fas em fa companyia. S\u00e9 que hi ets i penso que no estic sola.<\/p>\n

I va continuar amb un somriure trapella:<\/p>\n

– Saps qu\u00e8? Aquesta nit, quan vagis a dormir, pica a la paret i jo et contestar\u00e9.<\/p>\n

Li vaig dir que aix\u00ed ho faria i quan vaig picar fins que els artells em feien mal, em va contestar. En sentir-ho, em va agafar una mena de riure boig i em va agradar tant que s\u2019ha convertit en un costum. Cada dia del m\u00f3n, quan pujo la persiana, pico fort.<\/p>\n

No la veig, per\u00f2 la sent o.<\/p>\n

Aquest Nadal vaig tenir un amic invisible. Invisible no \u00e9s la paraula adequada perqu\u00e8 el podia veure, per\u00f2 ignorava el seu nom. De fet, no m\u2019importava gaire qui era perqu\u00e8, fos qui fos, el resultat seria el mateix. Tampoc no sabia qu\u00e8 em regalaria per\u00f2 del que n\u2019estava certa \u00e9s que escolliria el meu present amb tota la cura del m\u00f3n pensant \u00fanicament en mi. Ho faria amb amor i amb alegria me l\u2019oferiria.<\/p>\n

Jo tamb\u00e9, al meu torn, era amiga invisible i li tenia preparat al meu amic un regal que esperava provocar en ell una exclamaci\u00f3 d\u2019agra\u00efment. Ell, com jo, ignorava qui n\u2019era l\u2019autor.<\/p>\n

Es tractava de regals que no canviarien les nostres vides; tot just detalls que il\u00b7luminarien els nostres rostres per un instant.<\/p>\n

Tinc un altre amic invisible, i a l\u2019inrev\u00e9s de l\u2019altre, no el puc veure, per\u00f2 s\u00e9 qui \u00e9s. El sento al meu costat. Aquest ja fa temps em va fer un regal sense preu que s\u00ed que va canviar la meva vida. Cada dia em d\u00f3na el seu perd\u00f3, cada dia em d\u00f3na l\u2019esperan\u00e7a, cada dia em d\u00f3na el seu amor. No cal esperar a Nadal per sentir-ho.<\/p>\n

De vegades el busco perqu\u00e8 l\u2019he oblidat entre tr\u00e0fecs i preocupacions. De vegades, em v\u00e9nen ganes de cantar-li lloances, de demanar-li perd\u00f3. De vegades, em v\u00e9nen ganes de plorar.<\/p>\n

El moment que li tinc reservat en el meu dia a dia de vegades d\u00f3na fruit, de vegades no.<\/p>\n

M\u00fatuament, l\u2019Assunci\u00f3 i jo ens don\u00e0vem l\u2019una a l\u2019altra. Compart\u00edem el nostre moment a quarts de set sense veure\u2019ns. M\u00fatuament, el meu amic invisible i jo intercanvi\u00e0vem presents en l\u2019anonimat.<\/p>\n

M\u00fatuament, D\u00e9u i nosaltres vivim aquest estimar i sentir-nos estimats que d\u00f3na sentit a les nostres vides; aquest di\u00e0leg que ens fa sentir que Ell \u00e9s aqu\u00ed i mai no ens deixar\u00e0.<\/p>\n

Mira, s\u00f3c a la porta i truco. Si alg\u00fa escolta la meva veu i obre la porta, entrar\u00e9 a casa seva i sopar\u00e9 amb ell, i ell amb mi.<\/p>\n

Apocalipsi 3,20<\/p>\n

Al\u00edcia Pall\u00e0s<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Assunci\u00f3. Aix\u00ed \u00e9s com es fa dir la meva ve\u00efna. Viu al mateix repl\u00e0 i les nostres habitacions es toquen paret per paret. Va venir de Lleida amb el seu marit, ara ja fa molt de temps. All\u00e0 hi tenia un tros que conreaven. A poc a poc, els fills van anar marxant del pis […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1053","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1053","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1053"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1053\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1053"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1053"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1053"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}