{"id":1042,"date":"2015-02-26T13:19:46","date_gmt":"2015-02-26T13:19:46","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1042"},"modified":"2015-02-26T13:19:46","modified_gmt":"2015-02-26T13:19:46","slug":"lhome-es-naturalment-bo-es-la-societat-que-el-corromp","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/lhome-es-naturalment-bo-es-la-societat-que-el-corromp\/","title":{"rendered":"L\u00b4home \u00e9s naturalment bo, \u00e9s la societat que el corromp"},"content":{"rendered":"

\"P1010904\"<\/a>Aix\u00f2 de parlar sobre la naturalesa del b\u00e9 i del mal i de la seva aplicaci\u00f3 a l’\u00e9sser hum\u00e0 no deixa de ser un tema agosarat que, tanmateix, malgrat que han estat -i s\u00f3n- molts els fil\u00f2sofs i els te\u00f2legs que l’han tractat \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que continua preocupant -o potser no (?)- la humanitat.<\/p>\n

M’hi fa pensar, sovint, la coneguda frase que encap\u00e7ala aquest escrit i que, com tothom sap, pertany a Jean Jacques Rousseau (1712-1778) el conegut il\u00b7lustrat ginebr\u00ed, el qual, per pr\u00f2pia confessi\u00f3, reconeixia que la seva contradict\u00f2ria exist\u00e8ncia havia estat marcada, d’una banda, per la lluita entre la seva \u201cbondat\u201d- segons ell- i la comprovaci\u00f3 del seu mal obrar, i, per l’altra, pel seu total convenciment de la injust\u00edcia amb que el tractava la societat.<\/p>\n

Deixant de banda una certa similitud entre la frase de Rousseau i la de Sant Pau: \u201cno faig el b\u00e9 que voldria, sin\u00f3 el mal que no voldria\u201d (Rm. 7, 19), la pregunta sobre la bondat o la maldat de l’home roman intacta: quina \u00e9s la condici\u00f3 de l’home? Sabem que la religi\u00f3 sempre s’ha preocupat per donar una resposta a aquesta pregunta. Aix\u00ed veiem com el judaisme considera, majorit\u00e0riament, que l’home \u00e9s bo i dolent al mateix temps i, per aix\u00f2, insisteix en la responsabilitat de l’\u00e9sser hum\u00e0; i com el catolicisme, per la seva part, pensa que l’home, malgrat la realitat del pecat, t\u00e9 una tend\u00e8ncia natural cap al b\u00e9 : \u00e9s aquella cita de sant Tom\u00e0s que afirma que l’home \u201cse sent atret cap a la recerca del b\u00e9, que \u00e9s el que correspon a la seva natura.\u201d Aix\u00ed, doncs, tant en el judaisme com en el catolicisme hi ha una certa tend\u00e8ncia cap a l’optimisme. Aquest optimisme, per\u00f2, desapareix radicalment en el Protestantisme ja que, segons els Reformadors, l’home \u00e9s dolent per naturalesa ja que, encara que ho intenti, l’home no pot deixar d’\u00e9sser dolent.<\/p>\n

Ja s\u00e9 que arribat en aquest punt caldria, tamb\u00e9, parlar d’un altre problema: el de la llibertat de l’home i de com D\u00e9u l’ha creat aut\u00f2nom i li ha perm\u00e8s de dissentir del seu Creador tot i atorgant-li la seva pr\u00f2pia llibertat i la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia. Tamb\u00e9 caldria, doncs, parlar del pecat.<\/p>\n

Tanmateix, per no anar tan lluny, voldria remarcar, nom\u00e9s, com avui en dia, enmig d’una societat bastant al marge de qualsevol creen\u00e7a religiosa, la gent t\u00e9 dificultats a admetre la \u201cdolenteria\u201d de l’\u00e9sser hum\u00e0 i, curiosament, la seva resposta al tema que tractem \u00e9s similar a la de Rousseau: l’home \u00e9s bo -dit d’una manera m\u00e9s o menys matisada- i \u00e9s la societat que el corromp i que n’\u00e9s la causa de tot desordre. I, no obstant, la trista realitat que ens ofereixen cada dia els diaris ens hauria d’inclinar a creure, m\u00e9s aviat, el contrari. S\u00e9 que el tema pot incomodar, resultar antip\u00e0tic i, fins i tot, ser mal vist per molta gent, per\u00f2 davant tot el reguitzell d’horrors de tot tipus que desfila cada dia davant nostre, la q\u00fcesti\u00f3 ens hauria de fer reflexionar sobre la nostra condici\u00f3 humana. Qui \u00e9s el responsable de tanta por, de tanta fam, de tanta injust\u00edcia, de tanta corrupci\u00f3, de tanta viol\u00e8ncia, de tant d’odi, de tanta guerra, de tanta mis\u00e8ria de tot tipus…<\/p>\n

Potser s\u00ed que \u00e9s la societat, per\u00f2 cal admetre que la societat est\u00e0 formada per individus concrets.<\/p>\n

Sovint em ve a la mem\u00f2ria un salm, el 14, 2-3, quan diu:<\/p>\n

\u201cEl Senyor guaita des del cel i observa els homes, per veure si n’hi ha cap d’assenyat que cerqui D\u00e9u. Tots plegats s’han desviat, s’han pervertit; no n’hi ha cap que faci el b\u00e9, ni un de sol.\u201d<\/em><\/p>\n

I em demano si aquest afany de l’home per negar l’evid\u00e8ncia del mal no \u00e9s sin\u00f3 una altra prova del nostre orgull.<\/p>\n

De tota manera, malgrat la innegable pres\u00e8ncia del pecat en el m\u00f3n, malgrat la nostra impossibilitat de ser \u201cbons\u201d sabem, tal com deia el te\u00f2leg i fil\u00f2sof Soren Kierkegaard, que \u201cEl contrari del pecat no \u00e9s, en absolut, la virtut sin\u00f3 la fe\u201d.<\/p>\n

J. Llu\u00eds Pa\u00fcl<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aix\u00f2 de parlar sobre la naturalesa del b\u00e9 i del mal i de la seva aplicaci\u00f3 a l’\u00e9sser hum\u00e0 no deixa de ser un tema agosarat que, tanmateix, malgrat que han estat -i s\u00f3n- molts els fil\u00f2sofs i els te\u00f2legs que l’han tractat \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que continua preocupant -o potser no (?)- la humanitat. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1042","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1042","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1042"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1042\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1042"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1042"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}