{"id":1030,"date":"2015-02-10T08:46:13","date_gmt":"2015-02-10T08:46:13","guid":{"rendered":"http:\/\/eec.cat\/blog\/?p=1030"},"modified":"2015-02-10T08:46:13","modified_gmt":"2015-02-10T08:46:13","slug":"pensar-deixar-pensar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eec.cat\/blog\/pensar-deixar-pensar\/","title":{"rendered":"Pensar i deixar pensar"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/pensar.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-thumbnail wp-image-1031\" src=\"http:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/pensar-150x150.jpg\" alt=\"pensar\" width=\"150\" height=\"150\" srcset=\"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/pensar-150x150.jpg 150w, https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/pensar-300x300.jpg 300w, https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/pensar.jpg 561w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>El metodisme Wesley\u00e0 t\u00e9 una frase que m\u2019encanta. Pensem i deixem pensar. Sembla una frase absurda perqu\u00e8 tots sabem que tothom pensa i tots sabem que no \u00e9s possible prohibir pensar.<\/p>\n<p>Des de l\u2019antiga Gr\u00e8cia a la Xina de Confuci, des del judaisme m\u00e9s arcaic als nostres dies el pensament ha tingut una import\u00e0ncia cabdal en el desenvolupament de la civilitzaci\u00f3.<\/p>\n<p>El pensament i el raonament han estat el motor que ens han dut fins als nostres temps. El pensar \u00e9s el motor que ens mou a la recerca de la veritat, a discernir entre el b\u00e9 i el mal, entre el bell i el lleig, \u00e9s el raonament que analitza i posa en q\u00fcesti\u00f3 qualsevol coneixement, idea o acci\u00f3. No \u00e9s cert que el fet de pensar sigui un acte senzill. Els fil\u00f2sofs han discutit molt sobre el terme pensar i la influ\u00e8ncia que pot tenir en una persona el fet de pensar. Pensar \u00e9s un acte solitari de creixement personal que ens permet alliberar-nos de la banalitat. Perqu\u00e8 el fet de pensar, aprofundir i q\u00fcestionar ens permet discernir entre el que \u00e9s bo i el que \u00e9s dolent i per tant detectar el mal no conscient.<\/p>\n<p>El mal no conscient \u00e9s aquell mal que no detectem perqu\u00e8 \u00e9s un costum generalitzat o heretat o indu\u00eft per les masses socials o indu\u00eft a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3 o pels poders f\u00e0ctics de la nostra societat. \u00c9s un mal no detectat. Avui \u00e9s f\u00e0cil afirmar que el nazisme representa el mal absolut. Per\u00f2 els crims del nazisme contra els jueus van ser possibles perqu\u00e8 el poble alemany no va trobar cap maldat en aquell genocidi. Si el poble alemany va permetre que el nazisme comet\u00e9s tants crims no va ser pel fruit d\u2019una profunda reflexi\u00f3 de la poblaci\u00f3 sobre les arrels del judaisme i la nefasta influ\u00e8ncia en l\u2019economia sin\u00f3 perqu\u00e8 el missatge contra els jueus va ser repetit per Hitler cont\u00ednuament fins que la poblaci\u00f3 el va interioritzar i el va fer seu. Els crims van ser possibles perqu\u00e8 un poble, tan orgull\u00f3s dels seus fil\u00f2sofs i dels seus pensadors, va deixar de pensar per si mateix. Va acceptar el pensament del seu l\u00edder sense jutjar el missatge. El poble alemany va voler creure que el missatge messi\u00e0nic del seu l\u00edder era el b\u00e9 suprem i la just\u00edcia absoluta i que als jueus que ell assenyalava amb el dit era l\u2019encarnaci\u00f3 del mal. Un poble sencer va voler creure que el poble jueu era el mal i que calia aniquilar-los. Alemanya va veure com sis milions de jueus eren deportats, cremats, gasejats o afusellats sense pensar que aquells fets eren horribles i un crim contra la humanitat. Els alemanys dirigien camps d\u2019extermini i ning\u00fa es van plantejar en cap moment si all\u00f2 era bo. Senzillament van deixar de pensar, van assumir el pensament del seu l\u00edder i van assassinar amb la m\u00e9s absoluta inconsci\u00e8ncia i banalitat. Passa el mateix amb les sectes. L\u2019adepte cedeix la seva capacitat de pensar al grup i perd volunt\u00e0riament el seu criteri i la seva capacitat de judici. L\u2019arrel del fanatisme est\u00e0 en deixar de pensar.<\/p>\n<p>El fan\u00e0tic no pensa, no t\u00e9 criteri i adopta el pensament del grup al qual pertany. El fan\u00e0tic \u00e9s d\u00e8bil i necessita un grup que li doni la for\u00e7a d\u2019esperit que li manca \u00e9s, en resum, un pobre diable manipulable i per tant perill\u00f3s. Per aix\u00f2 trobo tan interessant que el protestantisme no tingui cap l\u00edder espiritual ni tingui un cap de l\u2019esgl\u00e9sia que determini el pensament del col\u00b7lectiu. Amb aix\u00f2 no vull dir que els l\u00edders espirituals siguin sistem\u00e0ticament dolents ans al contrari, hi ha hagut molts pensadors i l\u00edders que han estat una inspiraci\u00f3 per nosaltres, per\u00f2 el que no hem de fer \u00e9s cedir la nostra capacitat de pensar i de buscar criteri perqu\u00e8 llavors ens convertim amb \u00e9ssers absolutament banals, pusil\u00b7l\u00e0nimes i manipulables. La mediocritat i la banalitat del nostre pensament ens aboquen a la ren\u00fancia de ser \u00e9ssers responsables de la nostra vida.<\/p>\n<p>La segona part de la frase \u00e9s: deixem pensar. Si pensar no \u00e9s f\u00e0cil, deixar pensar ho \u00e9s encara molt m\u00e9s. El no pensar i el no deixar pensar s\u00f3n dues cares de la mateixa moneda. El poder de les institucions, de les religions i de les classes dirigents es basen en un pensament \u00fanic per tothom. Un dissident \u00e9s considerat un perill per la societat perqu\u00e8 posa en q\u00fcesti\u00f3 el seu funcionament i per tant posa en evid\u00e8ncia les seves injust\u00edcies i les seves arbitrarietats. Les injust\u00edcies i arbitrarietats d\u2019una societat que es diu democr\u00e0tica s\u00f3n directament proporcionals a la banalitat i mediocritat del pensament dels seus ciutadans. El no deixar pensar no es presenta com una prohibici\u00f3. \u00d2bviament \u00e9s impossible prohibir pensar. El pensament \u00e9s lliure i incontrolable. El no deixar pensar es disfressa de veritat absoluta i inq\u00fcestionable de manera que cal assumir-la com un dogma de fe fins al punt que ja no pensem per nosaltres mateixos sin\u00f3 que el sistema pensa per nosaltres. Quan deixem de pensar i de q\u00fcestionar ens convertim amb persones banals. Tamb\u00e9 les religions han tingut generalment un anhel de controlar i determinar el pensament de la poblaci\u00f3. Aquestes han determinat qu\u00e8 era \u201cel mal\u201d i s\u2019han erigit com guies morals, filos\u00f2fiques, espirituals i fins i tot cient\u00edfiques fins al punt que tot el qui discrepava era excomunicat, a\u00efllat i fins i tot executat Fins al segle XIX defin\u00edem el mal com un comportament que no s\u2019adequava al que nosaltres cr\u00e8iem que era el b\u00e9 suprem, la bellesa i l\u2019harmonia. Per\u00f2 aquest darrer segle XX ens ha ensenyat que el mal est\u00e0 en la ren\u00fancia a pensar, en la ren\u00fancia a cercar criteri, en la ren\u00fancia a q\u00fcestionar-nos el que ens diuen i passar-ho pel sed\u00e0s del nostre criteri. Quan acceptem banalment certes afirmacions com que la immigraci\u00f3 \u00e9s la base de la delinq\u00fc\u00e8ncia, o que els immigrants exhaureixen els recursos socials, o que la causa de l\u2019atur \u00e9s deguda en bona mesura a la immigraci\u00f3 en lloc de pensar que \u00e9s la injust\u00edcia social la causant d\u2019aquests mals, justifiquem que els immigrants han de ser ciutadans de segona classe amb menys drets que nosaltres i obrim la porta al racisme. Exemples com aquest s\u00f3n habituals en la nostra societat. Deixar pensar \u00e9s una actitud de creure en la diversitat, en la toler\u00e0ncia i sobretot \u00e9s una actitud profundament arrelada en el cristianisme, que vetlla pel creixement espiritual, que tracta a la persona com un igual i on no hi ha superiors ni inferiors. \u00c9s amb aquesta actitud que tindrem persones que podran caminar soles per la vida perqu\u00e8 hauran adquirit una forma de ser i d\u2019entendre la vida forjades en la seva capacitat de pensar. I no ens ha d&#8217;importar que no coincideixi amb el nostre criteri. L\u2019important \u00e9s que cadasc\u00fa tingui el seu criteri com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva pr\u00f2pia reflexi\u00f3. El gran perill del mal no \u00e9s el mal que fem conscientment. Aquest mal \u00e9s totalment recognoscible i identificable per nosaltres. \u00c9s un mal \u00edntim i propi, fruit de la nostra debilitat. Contra aquest mal sempre podem reaccionar i modificar la nostra conducta. El mal perill\u00f3s \u00e9s aquell que no podem identificar, \u00e9s el mal que s\u2019esmuny en la nostra vida com una veritat absoluta i inq\u00fcestionable. \u00c9s un mal fruit de la nostra incapacitat de pensar. Per nosaltres la trag\u00e8dia \u00e9s deixar-nos portar per un corrent de pensament que tothom accepta sense parar-nos a pensar, ni per un moment, si \u00e9s correcte o no.<\/p>\n<p><strong>Rub\u00e8n Pall\u00e0s<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El metodisme Wesley\u00e0 t\u00e9 una frase que m\u2019encanta. Pensem i deixem pensar. Sembla una frase absurda perqu\u00e8 tots sabem que tothom pensa i tots sabem que no \u00e9s possible prohibir pensar. Des de l\u2019antiga Gr\u00e8cia a la Xina de Confuci, des del judaisme m\u00e9s arcaic als nostres dies el pensament ha tingut una import\u00e0ncia cabdal [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-1030","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1030","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1030"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1030\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eec.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}